Albiol guanya temps i seguirà al capdavant del PPC fins a les municipals

Xavier García Albiol es prepara per a la cursa electoral decidit a aixecar de nou la vara badalonina. I, mentre anuncia la seva candidatura, al·lega "incompatibilitats" per seguir al capdavant del PPC. Vol anar-se’n (i volen que se’n vagi) sense fer soroll. Amb aquesta finalitat, els populars evitaran la convocatòria d’un congrés fins que acabi l’escrutini de les paperetes municipals. Fonts de la formació raonen que la proclama neix d’una decisió col·legiada i consensuada per trobar una "transició ordenada i tranquil·la" en el partit. 

La desfeta electoral en els comicis del 21-D va augurar el seu final al capdavant de la cúpula. És públic i notori, ja que va posar el seu càrrec a disposició del partit la mateixa nit electoral a l’Hotel Gran Marina de Barcelona i que Mariano Rajoy li va desaconsellar una renúncia en calent. 

Pero s’acosta l’hora de garantir un relleu que refloti el partit. Els populars són conscients que un conclave abans de la data suposaria entaular una batalla que podria "distreure’ls" en plena campanya electoral i que s’acosta una tardor "complexa" en la qual val més val deixar reposar el partit. "No sembla el més responsable quan has de presentar candidatures en el màxim nombre de municipis", va alertar Albiol en roda de premsa, tot i que mesos enrere justifiqués una cita d’urgència. 

Això sí, els esdeveniments podrien precipitar-se amb l’eventual irrupció d’una convocatòria electoral. Alguns moviments sí que s’acceleraran en el grup parlamentari a la Cambra catalana, ja que estudien "variar alguns rols" una vegada Albiol presenti oficialment la seva postulació al setembre o l’octubre.

De tornada a Badalona

Albiol mai ha amagat la seva intenció i ambició de tornar a pilotar la ciutat de Badalona. Durant la campanya electoral es vantava de voler ser l’"alcalde de Catalunya". Passejava Rajoy pelsmercats ambulants del barri obrer de la Salut i el convertia en el convidat estrella a la inauguració de la nova seu municipal del PP.

Es presentarà a les eleccions municipals amb l’afany de disputar-se el comandament del consistori amb l’espai que ocupen elscomunsi la CUP, la confluència que va aconseguir arraconar-lo malgrat haver sigut el candidat més votat a l’alcaldia en els últims comicis. Va sembrar 10 regidors i va arrasar a 30 dels 34 barris gràcies als 30.559 vots que el van recolzar el 2015.

Espera que l’electorat el compensi ara per obrir-li pas al socialista Àlex Pastor, substitut de Dolors Sabater, després de la moció de censura que van confabular amb els taronges. Una estratègia de la qual van desconfiar els del PSC, que van haver de posar-se les ulleres per "llegir la lletra de petita". I és que Albiol els va situar davant d’una perspicaç cruïlla: decidir entre gestionar el cost estètic de governar amb el seu suport, més encara amb una altra moció de censura cuinada pel PSOE a l’Executiu central, o atrevir-se a construir un argument que justifiqués la seva renúncia rere la bateria de retrets llançada a l’alcaldessa.  

L’impuls de Casado

Albiol va indicar que va sortir "endollat i amb les piles molt carregades" del congrés nacional que va proclamarPablo Casado nou líder dels populars. No és estrany després de veure al tron al seu predilecte. "Vaig sortir molt il·lusionat i amb l’absolut convenciment que farem una gran remuntada a escala nacional", va censurar.

Notícies relacionades

La fiscalia manté la seva petició de 3,1 milions d’euros per l’1-O

Pradales, atacat amb un esprai de pebre

Altres veus del partit apunten que se sent tranquil després del reconeixement de Casado. El nou president dels blaus guarda la seva confiança i prefereix no tensar l’espai català, molt fet malbé. Emprendre una batalla a Catalunya no li sembla el més encertat, sinó que opta per calmar els ànims i mostrar fortalesa, començant aquest mateix dijous amb la convocatòria de la seva primera executiva a Barcelona per gesticular la seva total implicació i contundència a frenar el desafiament sobiranista.

Els barons provincials també es van atrinxerar amb Casado, excepte Enric Millo, que es va mantenir fidel a l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría augurant una possible victòria que el reflotés després de veure’s desallotjat de la Delegació del Govern a Catalunya. Queda veure com compensarà Casado els que van fer de Catalunya un dels seus incondicionals feus.