'L'Espanya que matina' decideix el seu futur

Turistes japonesos porten les seves maletes Louis Vuitton (real o fake) fent esses per esquivar una cua bíblica de compromissaris populars que a les nou del matí esperen per escoltar els últims discursos deSoraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado abans de la votació a l’Hotel Auditori (Madrid). No es resisteixen. Una última foto abans del camí a l’aeroport de Barajas (que és aquí al costat) a aquests éssers estranys que avancen amb acreditacions blaves penjades al coll i parlotegen amb una animositat sorprenent per a aquelles hores del matí, una cua que és imatge pura de la disciplina i l’ordre. En altres formacions polítiques no hi ha cues, hi ha remolins. Aquí l’aire és eurovisiu però res posa en joc l’ordre com a essència, marca de la casa. Només faltaria. Recordeu. “El PP és el partit de l’Espanya que matina”,que d’acord amb el que sostenen Santamaría i Casado, és la mateixa que està en contra de l’acostament dels presos, de la mà tova amb Catalunya, de l’eutanàsia i del populisme.

Les rectes cues les formen 3.082 delegats cridats a les urnes, per primera vegada després d’escoltar als afiliats i, també per primera vegada, amb la possibilitat de votar en cabines amb cortineta i amb sobres tancats en una sala on hi cabrien la mitja dotzena dels submarins S-80 que no entren als molls de Cartagena.

Cafè a 3,50 euros, croissant a 5

Quan comencen els discursos amb prou feines queden uns retardats al bar. El cafè a 3,50 euros. El croissant a 5. Hem sortit de la crisi. Sembla. El serveixen cambrers transoceànics. Ningú protesta pel preu. Contemporitzen. Comenten quant tardaran en el recompte. Quin vertigen. Ningú ho sap. Algú recorda que si els resultats queden molt ajustats caldrà recomptar de nou. Com aquell Bono-Zapatero. O Chacón-Rubalcaba. Els afins a Casado no oculten un humor entre va entrel’entusiasme  i la precelebració.

Els candidats prometen “integració”.Els compromissaris demanen “unitat”, que han de ser conceptes tan transversals com evanescents, jutjant per com es van esgargamellar els podemistes a Vistalegre 2 reclamant el mateix i l’esdevingut després de la victòria de Pablo Iglesias. No hi ha res com una bona interna per alpim-pam-pum de promeses fantasia-il·lusió.

Santamaría assegura que morirà sent del PP. I agita un ventall amb la bandera d’Espanya. Casado no té ventall i la suor que li corre pel front amenaça la seva camisa de coll ‘cutaway’, el non-plus-ultra de l’elegància, expliquen a Madrid. Pero no sembla importar. L’aclamen quan recorda que el PP és el partit d’Espanya, de la seguretat, de les víctimes d’ETA i de la llibertat individual. Un presumpte seguidor d’Hayek esdevingut defensor d’una modernitat catòlica reguladora en el moral i que assumeix els postulats del lliure mercat.

Notícies relacionades

Santamaría i Casado es disputen els últims indecisos

Casado, nou president; últimes notícies del congrés del PP | Directe

Les taules per votar estan distribuïdes en ordre alfabètic. Hi ha cabines amb cortineta i sobres, a petició de Casado. Els compromissaris han d’escriure el nom del seu candidat a mà a dues paperetes: una per a la Junta Directiva Nacional (color salmó) i una altra al Comitè Executiu Nacional (blanca). El PP de Cudillero (Astúries) aprofita per vendre loteria de Nadal.

Les manses cues de delegats avancen i les urnes es van omplint. El PP calcula que uns 200 compromissaris no acudeixen al Congrés i per tant no voten, ja que no hi ha elecció telemàtica. Mariano Rajoy, tampoc defensant la seva aparença pública de neutralitat. Hi ha fortes abraçades entre els partidaris de Casado. La majoria de càmeres s’amunteguen davant de l’urna amb la lletra 'C’. Premonició o error.