Anar al contingut

CONGRÉS DEL PP

Rajoy reivindica el seu llegat i evita assenyalar cap dels aspirants

Defensa la gestió del seu Govern a Catalunya, les seves polítiques davant la crisi i la seva posició davant d'ETA

"M'aparto, però no me'n vaig i seré lleial", promet l'encara president del partit per diferenciar-se d'Aznar

Gemma Robles Pilar Santos

Rajoy reivindica el seu llegat i evita assenyalar cap dels aspirants

Mariano Rajoy, el que sempre s’ha definit com un senyor de províncies que va arribar a president del Govern després de pujar tots els esglaons de la política, es va acomiadar aquest divendres del seu partit. Ho va fer sense decantar-se ni per Soraya Sáenz de Santamaría ni per Pablo Casado, els seus potencials successors, més enllà de les interpretacions que puguin fer-se de les entranyes d’un discurs en el qual va mostrar orgull per l’obra de l’Executiu.

"Vull que sapigueu que considero un honor ser militant del PP i que seguiré sent-ho sempre [...].  M’aparto, però no me’n vaig. No podria. He deixat molt més de mitja vida en aquest partit. Seguiré amb vosaltres, aportant el que se’m demani pel bé del nostre partit. Lluny dels focus i de la primera línia, però sempre a disposició de tothom. I sens dubte, seré lleial. I tots sabeu que jo sé el que és ser lleial", va emfatitzar.

Entre els més de 3.000 presents a l’auditori no hi havia José María Aznar –que un dia va assenyalar Rajoy com a delfí sense més criteri que el seu propi– per escoltar aquestes paraules. No va ser convidat per tractar amb "menyspreu" el PP, segons els organitzadors del conclave. No va poder per tant presenciar com es va aplaudir Rajoy durant més de cinc minuts, drets, amb llàgrimes, obligant-lo  a pujar en un parell d’ocasions a l’escenari per transmetre-li una calor que, també cal dir-ho, sobrepassava la metàfora.

La "lleialtat" a què es comprometia Rajoy marcava una línia imaginària davant de tots amb Aznar, que actualment no se sent militant de cap partit (això diu) i que se’n va anar de la seva organització, però no es va apartar del camí del polític gallec i li va posar més d’una pedra al camí fins a l’últim dia, per no compartir part dels seus criteris, de les seves polítiques o l’elecció dels seus col·laboradors.

Evitar els populismes

Rajoy va eludir aquests difícils assumptes. Va dir adeu amb agraïment i emoció continguda. Bastant més de la que agrada exhibir un home summament tímid poc donat, com va recordar, als "escarafalls", que va fer aquesta vegada una excepció per agrair davant de tothom a la seva dona, Elvira FérnandezViri per a tothom, la manera en què ha portat aquests anys les absències d’un polític entregat a la causa.

També va advocar per no caure en populismes o per buscar complaure sempre. Va fer la vista enrere per demanar als seus que s’aferrin i disfrutin d’exercir la política, una professió "noble", va assenyalar en una al·locució on els seus disgustos amb la corrupció, que van acabar per treure'l de la Moncloa amb una moció de censura, no hi van tenir cabuda. És més, ell va remarcar que li donava serenitat haver acabat d’aquesta manera i no perquè els votants li haguessin donat l'esquena a les urnes o perquè els seus propis companys de files l'haguessin pressionat.

El 155 i comiat de Cospedal

Rajoy va reivindicar el seu llegat, recordant un partit una mica desorientat després de la sortida abrupta del poder, que l’ha de defensar amb orgull, perquè això és també defensar Espanya. Es va mostrar orgullós de la seva gestió de la crisi econòmica; del valor de no demanar un rescat a Europa; de la seva negativa a moure’s davant d’ETA  i de la seva aposta per la defensa de la llei a Catalunya.

"Hem hagut d’enfrontar-nos a una cosa que no havia passat en 40 anys de democràcia, no havia passat mai: la declaració d’independència d’una regió espanyola. Li vam fer front. Nosaltres. El Govern i el PP, i a tots us dono les gràcies perquè tots em vau recolzar en aquell moment [...]. No era fàcil perquè exigia unir la fermesa amb la prudència i amb la necessitat de no interrompre la gestió dels assumptes públics a Catalunya. No era fàcil,  però vam saber arbitrar fórmules per fer-ho i es va fer, i es va fer bé, com reflecteixen els fets", va recalcar.

Abans que Rajoy es va acomiadar de l’auditori María Dolores de Cospedal. Deixa de ser secretària general del PP i, en un discurstambé ple de reivindicació d’èxits electorals en l’última dècada –en la qual ella ha sigut la número dos dels populars–, va afirmar anar-se’n amb la consciència tranquil·la; demanant perdó si havia molestat algú i aconsellant unitat una vegada finalitzi el congrés pel bé del partit.