Aragonès continua avui el desglaç entre la Generalitat i l'Estat

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, es reunirà aquest dijous a Madrid amb la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, i amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Les trobades són fruit de la reunió de dilluns passat a la MoncloaMoncloa entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el cap del Govern, Quim Torra, que ha obert una fase de distensió entre els dos executius.

Fonts del Govern han assenyalat que la reunió amb Calvo tindrà un caràcter "polític" i d’"estratègia", mentre que la pactada amb la titular d’Hisenda servirà per abordar assumptes més concrets, de caràcter econòmic, tot i que no han avançat quines qüestions volen tractar.

Sánchez i Torra van coincidir dilluns en el fet que hi ha marge per treballar en la normalització de les seves relacions, tot i que alhora van constatar la impossibilitat d’un acostament respecte a la celebració d’un referèndum a Catalunya.

Després de la reactivació de la comissió bilateral Estat-Generalitat, així com altres comissions establertes en l’Estatut, relatives a infraestructures, transferències i Hisenda, el Govern espera que la reunió dels números dos dels governs espanyol i català serveixi per obrir una ronda de "reunions bilaterals" entre ‘consellers’ i ministres per tractar "incompliments" en assumptes sectorials.

Les reclamacions

En la seva primera compareixença al Parlament després de ser nomenat vicepresident, Aragonès va demanar al Govern diversos "gestos de distensió", com que s’avingui a "flexibilitzar" l’objectiu de dèficit per al 2019, fixat en el 0,1% del PIB, o bé "complir el que està acordat", en al·lusió als 6.000 milions d’euros que la Generalitat reclama al Govern en compliment de l’actual sistema de finançament.

Notícies relacionades

Sánchez i Torra obren una "nova etapa" de diàleg

Torra: "No demanarem als nostres diputats que abandonin la seva acta"

D’aquesta xifra, 759 milions corresponen a la liquidació de la disposició addicional tercera de l’Estatut del 2008; uns altres 2.951 milions, a inversions en infraestructures no executades entre el 2009 i el 2013; uns altres 688 milions, al finançament pendent dels Mossos d’Esquadra, i uns 1.500 milions, a l’aplicació de la llei de la dependència.

Així mateix, en les últimes setmanes el Govern també ha reclamat l’Executiu central que retiri recursos presentats davant del Tribunal Constitucional (TC) contra lleis catalanes, a la qual cosa la Moncloa s’ha mostrat receptiu.