El Govern impugna davant del TC la moció del Parlament sobre el 9-N

El Govern ha donat aquest divendres una mostra que per molt que transmeti un missatge d’enteniment en la crisi territorial, no pensa obrir la mà davant de les presumptes ruptures de la legalitat. Un dia després que el Parlament aprovés una moció que aposta per aconseguir la desconnexió d’Espanya, reafirmant la declaració de sobirania del 9 de novembre del 2015, l’Executiu ha anunciat que recorreria aquesta iniciativa davant del Tribunal Constitucional (TC). La decisió escalfa la transcendental reunió que Pedro Sánchez i Quim Torra mantindran dilluns a la Moncloa, després de diverses jornades en què les dues parts s’havien esforçat a rebaixar la tensió prèvia. Aquesta vegada la distància que els separa s’ha fet patent.

Abans que es confirmés el recurs, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha dit que el pas, si finalment tenia lloc, demostraria que els socialistes, que van arribar al Govern amb els vots d’ERC i el PDECat, actuaven igual que els seus antecessors del PP. Fonts del Govern s’han mostrat molestes després de l’anunci. "Esperem fets i no paraules. I és un fet que moltes coses no han canviat, tal com estem corroborant cada setmana," han dit. Tot i així, han continuat, la decisió no "condiciona" la cita, però "tampoc no ajuda".

L’Executiu confia que el recurs a la moció del Parlament, que tant Junts per Catalunya com ERC (a diferència de la CUP, impulsora del text) han considerat "simbòlica", no enterboleixi la cita entre Sánchez i Torra, planificada com el primer pas cap a la "normalització" institucional. Els col·laboradors del president del Govern han explicat que no tenien cap altra alternativa que acudir a l’alt tribunal davant de la iniciativa del Parlament, perquè era "manifestament inconstitucional", i han argumentat que la decisió deixa clar que el líder socialista no ha segellat cap "pacte ocult" amb els partits independentistes en la moció de censura que va desallotjar del poder Mariano Rajoy, com asseguren el PP i Ciutadans.

El jurídic i el polític

La portaveu del Govern, Isabel Celaá, ha traçat una línia entre el terreny jurídic i el polític, malgrat que aquesta sigui en ocasions difusa. Com ara: l’Executiu s’ha compromès a estudiar la retirada de recursos presentats per Rajoy contra el TC contra iniciatives del Parlament, moltes de socials i avalades pel PSC, però alhora augmenta la llista d’impugnacions.

Notícies relacionades

JxCat i ERC ratifiquen la declaració del 9-N malgrat l'avís dels lletrats

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

"Ho hem fet en defensa de la Constitució i l’Estatut. Això va per l’itinerari jurídic. La política va per un altre camí, que el Govern vol continuar transitant. Tenim grans esperances que la reunió vagi molt bé. El Govern porta una agenda molt important sobre reducció de la conflictivitat, inversions i transferències. Portem força, il·lusió i fermesa. Esperem la reciprocitat, que les forces polítiques de Catalunya transitin el mateix espai", ha dit Celaá, que ha evitat concretar les iniciatives que plantejarà Sánchez a Torra. En l’ordre del dia remès a l’Executiu, la Generalitat proposava que els únics assumptes a abordar fossin el dret d’autodeterminació, la situació dels presos del procés i els vestigis del franquisme.

Sánchez, en canvi, vol tractar assumptes sectorials. "Parlarem de les coses que afecten els ciutadans", ha explicat la portaveu. No queda clar, però, si el Govern central activarà aquesta "agenda" tant si la cita amb Torra va bé com si no. “El Govern d’Espanya treballa en interès dels catalans. Seguirà el procediment de distensió el més possible. Ho intentarem. Òbviament, l’altra part té l’obligació de respondre. Ens concentrarem de la primera reunió. Perquè surti bé l’altra part ha de col·laborar", ha conclòs Celaá.