El Govern i la Generalitat acosten posicions davant la cita Sánchez-Torra

Ningú, ni al Govern ni a la Generalitat, s’atreveix a anticipar com anirà la reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra, si servirà per desembussar assumptes pendents i abraçar un nou clima o només constatarà l’enorme distància que separa els dos dirigents, però aquest dimarts es van produir moviments a un costat i a l’altreque contribueixen a acostar les posicions. L’Executiu va activar el trasllat a presons catalanes dels dirigents independentistes presos. La vicepresidenta, Carmen Calvo, va oferir a Torra diàleg "sense condicions". Va deixar clar que aquí no hi entra l’autodeterminació,  però tant ERC com el PDECat van aplaudir l’expressió. I el Govern va nomenar els seus representants en les quatre comissions bilaterals Estat-Generalitat.

Aquest últim pot semblar un detall anecdòtic. No ho és. L’última vegada que es va reunir algun d’aquests quatre organismes (encarregats de les relacions entre les dues institucions, d’estudiar el finançament autonòmic, les infraestructures a Catalunya i les transferències a la comunitat) va ser el 2011. La seva reactivació seria un símptoma de la "tornada a la normalitat" que busca el Govern.

L’encarregada de transmetre els nomenaments, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, es va esforçar a no avivar la tensió. "Segur que no acabarem amb acords gaire avançats, però l’objectiu és que després de la primera reunió n’hi pugui haver una altra i que es pugui parlar de tot", va dir.

L’ordre del dia

Dins d’aquest "parlar de tot" es troba, per sobre de la resta d’assumptes, el dret a l’autodeterminació. En l’ordre del dia elaborat per Artadi per a la reunió de Sánchez i Torra a la Moncloa, que tindrà lloc dilluns, la possibilitat que Catalunya s’independitzi d’Espanya ocupa un lloc protagònic. És gairebé l’únic tema que la Generalitat ha plasmat en aquest document, més enllà de breus mencions als polítics presos i als vestigis del franquisme.

El president intenta així no incomodar els sectors separatistes més radicals, que no volen ni sentir parlar d’una tornada a la negociació autonomista amb avenços relatius en l’autogovern. La intenció de la Generalitat passa perquè Torra i Sánchez abordin el fons de la crisi territorial i que les comissions bilaterals es dediquin als apartats sectorials. "No centrarem la discussió [en la cita de dilluns] en si ens han donat una ajuda agrícola o d’immigració. Seria irresponsable, perquè no condueix a vehicular l’actual situació," va argumentar Artadi.

Poc abans d’aquestes paraules, Calvo va allargar la mà a l’independentisme. N’hi va haver prou que la vicepresidenta parlés de "diàleg sense condicions" perquè ERC i el PDECat recollissin el guant. Tant, que els antics convergents i els republicans es van mostrar disposats a donar suport aquest dimecres al Congrés a la renovació del Consell de RTVE impulsada pel PSOE i Podem.

Els independentistes no prendran la decisió, no obstant, fins i tot poques hores abans del ple a la Cambra Baixa, en funció de l’actitud que mostri la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, en la seva compareixença parlamentària. Fonts del departament de la dirigent del PSC expliquen que el seu discurs anirà en una línia similar al de Calvo.

Els "punts de suport"

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

"Intensificarem un diàleg obert, sense condicions. Hem de trobar punts de recolzament. És el que la ciutadania espera", va assenyalar Calvo. La vicepresidenta va remarcar que el Govern no pensa acceptar el dret a l’autodeterminació, però alhora va admetre que Torra té dret a plantejar-lo en la seva trobada amb Sánchez. Per als grups independentistes, va ser suficient. "Si som capaços de no fer-nos trampes, començarem bé", va dir el portaveu d’ERC, Joan Tardà. "Ha utilitzat l’expressió 'sense condicions’. Em sembla molt encertada", va explicar Jordi Xuclà, diputat del PDECat.

I al costat d’aquests moviments, el trasllat dels presos. El Govern assenyala que no es tracta de cap contrapartida, perquè l’acostament a les presons catalanes només suposa complir amb la llei, una cosa en la qual coincideix amb l’Executiu central. Però el fet que es produís aquesta setmana, i no després, també ajuda.