El PP i els seus pactes amb el diable

El PP continua convençut que la moció de censura amb què Pedro Sánchez el va desallotjar del Govern es va presentar "contra Espanya", perquè amb la finalitat que tirés endavant va necessitar els vots de "radicals, independentistes i proetarres," com els va qualificar el secretari general del grup parlamentari popular, José Antonio Bermúdez de Castro. Aquest va estrenar el seu nou paper en l’oposició demanant la compareixença urgent del ja president del Govern socialista perquè expliqui els pactes abastats amb els qui el van aixecar a la Moncloa.

Des del PSOE  asseguren que els partits que van votar a favor de la moció de censura ho van fer sense contrapartides. La mateixa posició que defensava el 2011 el llavors alcalde del PP a Vitòria, Javier Maroto, quan les seves iniciatives tiraven endavant amb el recolzament de Bildu. "Coincidències en la votació es produeixen tots els dies. No pararé la ciutat per això", es defensava l’avui vicesecretari nacional popular.

Llavors era un ferm partidari de fer política "sense excloure ningú", com ell mateix va defensar a Twitter després d’un debat de pressupostos a la ciutat: "He acceptat propostes del PNB, PSE i Bildu. Cal buscar consensos amb tots". "Els polítics que no entenguin en aquest moment la necessitat d’obrir ponts, que només es pot ser útil en la política parlant entre diferents, potser no haurien d’estar en la política d’avui", va dir en una entrevista a 'El Correu' el 2012. Però el que abans era "obrir ponts", ara és gairebé pactar amb el diable.

Clau de govern

Pactar amb nacionalistes és legítim o no en funció de si és el PP el que assoleix aquests pactes o el que els observa des de l’oposició. Quan Sánchez va intentar la seva investidura el 2016, el PP va orquestrar la mateixa campanya alertant dels perills que els partits nacionalistes el portessin a la Moncloa. Una advertència a què també es van afegir alguns dirigents socialistes. Enrere quedaven els pactes amb CiU i el PNB que van fer president a José María Aznar, o el vot favorabled’ERC  perquè fos president José Luis Rodríguez Zapatero. Llavors, ni CiU ni Esquerra no havien arribat a plantejar una declaració unilateral d’independència com va ocórrer el 2017, i eren formacions polítiques que en moltes ocasions exercien de clau de govern.

Només uns mesos després de la investidura fallida de Sánchez, Mariano Rajoy va iniciar la seva ronda de contactes a la Moncloa per buscar recolzaments que el convertissin en president, en la qual va incloure ERC i CDC. Uns dies després, Ana Pastor es convertia en presidenta del Congrés gràcies a l’abstenció dels partits nacionalistes, que no van optar pel candidat socialista, Patxi López.

La sospita que els populars havien pactat la composició de la Taula amb els mateixos "nacionalistes i independentistes" que havien deslegitimat mesos abans es va accentuar quan en l’elecció de les vicepresidències els candidats de PP i Ciutadans van sumar més vots dels que tenen al Congrés. El PNB i ERC van negar haver tancat cap pacte, i CDC es va mostrar ambigua en públic mentre alguns dels seus dirigents confessaven els seus vots en privat.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Però després de registrar el PSOE la moció de censura, el mer fet que Sánchez no descartés a cap partit va provocar que María Dolores de Cospedal l’acusés de ser "enemic de l’Estat de dret". "Perquè tots sabem que tots han de pagar un peatge més tard o més d’hora", advertia la secretària general del PP.

Una "baixada de pantalons"

Una setmana abans de perdre el Govern en la moció de censura, el PP va tirar endavant els pressupostos després de pactar-los amb Coalició Canària i el PNB. El mateix PNB que segellava un altre pacte amb Bildu al Parlament basc peldret a decidir. Van reeditar l’acord per als comptes del 2017, i en totes dues ocasions els populars van defensar la "generositat política" dels seus socis. No obstant, el 2008, quan va ser Rodríguez Zapatero qui va tancar acords amb els nacionalistes per als seus pressupostos, Rajoy ho va qualificar com una "descomunal baixada de pantalons".