El PP i Ciutadans preparen una dura oposició a Sánchez a les Corts i al carrer

El nou president del Govern i el seu equip disfruten ara dels seus dies de mels. Els partits que el van recolzar per enderrocarMariano Rajoy amb una moció de censura es mostren de forma general pròxims o expectants a cada gest o pas que fan Pedro Sánchez i els seus. Ciutadans, al temps, busca el seu espai una vegada que ha deixat de regnar a les enquestes enmig del tsunami polític espanyol, mentre que el PP, cridat a ser flagell de socialistes els mesos que venen, passa per un procés congressual inèdit a les seves files a la recerca de líder.

Així que Sánchez disfruta d’uns inicis plàcids, amb l’excepció d’alguna urpada que li arriba de tant en tant des dels seguidors populars o dels polítics taronges. També entre tant sol conjuntural cau tempesta ‘amiga’. La negociació que ha portat mà a mà amb Podem per renovar la cúpula de RTVE, pactant que el periodista Andrés Gil sigui el president de RTVE, ha deixat al descobert que els seus altres potencials socis no permetran tracte de favor als morats. De fet amenacen d’impedir aquest nomenament.

La realitat és que el PSOE només compta amb 84 diputats al Congrés i ha d’enfrontar-se a la majoria absoluta del PP al Senat, per la qual cosa haurà d’aprendre de la crisi derivada de la negociació de RTVE (el límit de la qual per aconseguir un acord és aquest dilluns al migdia) a quadrar cercles sense aixecar suspicàcies. Això, pel costat en què suposadament el vent pot bufar a favor.

Per l’altre costat, pel qual arribaran els atacs més virulents, la pugna que mantenen PP i Cs pel tron electoral del centredreta li obrirà als socialistes, sens dubte, terrenys d’oposició de complicada gestió social i emocional. Aquí es parlaria d’assumptes com el delspresos d’ETA i Catalunya.

Manifestacions al carrer

En el tema que incumbeix l’acostament d’etarres a presons d’Euskadi o voltants, el que pot passar es veu venir des de ja: sigui quin sigui el pròxim cap dels populars, hi haurà oposició contra aquesta mesura. No hi haurà pietat contra un tema que (gairebé) sempre ha sigut d’Estat i que arriba després de l’anunci de dissolució de la banda. Cert és que quan el PP tingui un referent elegit, Sánchez tindrà un interlocutor a qui tractar de convèncer de les seves raons. Però s’imagina que no ho aconseguirà. No hi ha un sol aspirant a la presidència popular que avali el gest i, fins i tot, hi ha qui com Dolores de Cospedal suggereix que arribaran fins i tot les “excarceracions”. L’Executiu ho nega taxativament.

El president del Govern garanteix que tindrà “empatia” amb les víctimes. Una gran part d’elles han anunciat que desconfien del que passarà i no descarten, en part arengades pels populars, manifestacions al carrer per provar d’impedir-ho. Cs és previsible que tampoc camini lluny d’aquesta estratègia.

Si fa no fa el mateix, per més que les qüestions siguin dispars, ambl’acostament dels polítics catalans presos: tant PP com Cs han fet sonar tambors de guerra. També la gestió de la crisi catalana ha deixat de ser, òbviament, tema d’Estat. El clau a què agafar-se per iniciar el gir és la sospita que diuen tenir conservadors i taronges, i que van emfatitzant i engreixant-se amb el pas de les setmanes, que es van pagant “factures secretes” als independentistes per haver recolzat Sánchez a la seva moció de censura.

Fiscalitat, dèficit i finançament

Notícies relacionades

El PP i els seus pactes amb el diable

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

També és previsible que l’oposició al terreny econòmic arribi per la dreta, de nou PP-Cs: El Govern porta diverses mencions a un possible incompliment del’objectiu de dèficit del 2,2 per cent per a aquest any, per més que reafirmi el seu compromís amb Europa. De fet, Sánchez va dir la passada setmana al Congrés que els pressupostos aprovats, els del PP, no el compleixen, tal com va avisar la UE, el Banc d’Espanya o l’IREF. I avançant-se als dards dialèctics que li cauran, va reclamar als populars que no apliquin la llei de l’embut i el culpin per un suposat desfasament que ells mateixos havien previst als comptes.

La intenció dels socialistesd’apujar alguns impostos, especialment els ‘verds’, portarà confrontació. I conseqüències a la votació del sostre de despesa, que arribarà al juliol. A més, els conservadors pretenen obligar els socialistes, a través de les Corts, que presentin un nou projecte de finançament autonòmic al setembre, malgrat que ja han dit que no tenen intenció de reformar-lo aquesta legislatura. Volen enfrontar Sánchez amb els interessos dels barons autonòmics. Propis i aliens.