Junqueras renya des de la presó a l'independentisme 'hiperventilat'

No se’l veu. Però hi és. I mana. Oriol Junqueras ha intervingut en el debat sobre la presència o no de la unilateralitat en el full de ruta d’ERC. Amb una carta contundent des del Centre Penitenciari Madrid VII, llegida per Gabriel Rufián a l’inici de la Conferència Nacional d’aquest cap de setmana, el president republicà es podria dir que ha posat punt i final a una discussió que ja en els últims dies havia baixat el to.

“Els debats tenen un altre sentit quan davant hi tens només ferro i formigó”, comença una missiva redactada amb aquest to contundent que Junqueras es reserva per a determinades ocasions. I aquesta ocasió, on la pressió de sectors ‘hiperventilats’, de dins del partit i també de les xarxes socials, havia posat en un compromís als que, a falta de president i secretària general, gestionen el partit a Barcelona, n’era una.

Dards a Puigdemont

“Cap partit no ha donat tant per arribar fins aquí, cap no n’està pagant un preu tan alt. El mes de juliol de l’any passat vam haver de posar-nos a l’esquena tota la responsabilitat i tot el treball per salvar l’1-O” afirma Junqueras, en un clar missatge a l’entorn de Carles Puigdemont i de Junts per Catalunya que han criticat una suposada tebiesa dels republicans. “ERC es va presentar a les eleccions del 21D amb el cap de files a la presó”, ha seguit en una implícita referència a l’avantatge electoral amb què va comptar, en comparació, el mateix Puigdemont. “I malgrat això, hem de patir tota mena d’infàmies”, escriu Junqueras, abans d’abordar el debat sobre la presència del terme unilateralitat en el full de ruta.

“M’arriben els ecos de debat nominalistes que no deixen de sorprendre’m” renya el líder republicà, “quan l’únic debat ha de ser com vèncer la coalició conservadora que ens impedeix als catalans que decidim”. “Es necessita menys soroll i més eficàcia, perquè les proclames inflamades i buides, el nacionalisme excloent és el camí més ràpid per tornar a ser una minoria sorollosa. És a dir, tornar a l’autonomisme”, sentencia Junqueras donant la volta a una de les acusacions rebudes pel seu partit en els últims mesos.

I Junqueras, a qui no se’l veu, però hi és, ha tancat la seva missiva amb una de les seves imatges habituals: “El millor foc no és el de la flamarada, el que pren ràpid, sinó el de la llar, el que agermana”. Només li va faltar dir alguna cosa com ‘i ara, discutiu si cal posar o no unilateralitat’.

Vilalta, tempera

Després de la lectura de la carta, ha pujat a l’estrada la portaveu, Marta Vilalta, l’encarregada de negociar punts de trobada amb aquells que exigien pujar el to de la conferència política fins al punt de portar la direcció a obrir la mà. Així, d’advocar per una "mesa multilateral" de negociació s’ha passat a un "no renunciar a cap via democràtica i pacífica per materialitzar la República". Una frase on s’encabeix, lògicament la unilateralitat, però sense citar-la i que, en principi, s’espera que sigui acceptada pel gruix dels 1.200 inscrits al conclave.

El pensament de Junqueras

El text inicial recollia bona part del pensament d’ Oriol Junqueras, el líder empresonat, i feia referència a què la sortida del conflicte havia de produir-se, es vulgui o no, en una mesa multilateral de diàleg on el president del partit situava, no només a Estat i Generalitat, sinó també a les institucions polítiques i econòmiques europees.

No es tractava d’una qüestió conceptual, sinó pràctica. És a dir, no és que Junqueras considerés que Catalunya havia de negociar amb l’Estat per ser una administració de més rang, sinó perquè quan es passa de la teoria a la pràctica, i als fets es poden remetre, succeeix que la unilateralitat és inviable.

"O almenys ho és amb un 50% d’independentistes", afirmava aquesta setmana una veu del partit. Així que, sense cap data d’una nova pujada de temperatura independentista a la vista, el debat de la unilateralitat sembla incòmode al partit. Això serà una cosa a superar sense gaires ferides i que serà d’impossible aplicació.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

De fet, el debat dels republicans és el que viu l’independentisme en la seva totalitat. ERC, com el PDECat, s’incomoda davant les mostres explícites de recolzament a la unilateralitat. L’entorn de Carles Puigdemont i la CUP, no.

Vilalta, en el seu parlament sabatí, ha bastit ponts amb aquells sectors. Després de la baralla de Junqueras, ella ha temperat i ha buscat punts d’unió. "L’autonomisme s’ha acabat. Vindran altres '1-O'", ha assenyalat utilitzant la principal mostra d’unilateralitat exercida mai per la Generalitat.