La torna del Govern

Comparada amb altres, l’aridesa de les quals pot comparar-se amb el desert de Mojave, la negociació entre Junts per Catalunya i ERC a propòsit del Govern va ser comparativament fluida. Si s’eviten les comparacions, va ser seca, sí. Amb punts clau de fricció, però suportable. Es partia d’una base, l’enteniment viscut ja en el Govern anterior, que les conselleries es van repartir 58%-42% (a favor de CDC/PDECat). El fet que la victòria fos ajustada, a la trinxera independentista, aquests 12.000 vots de diferència a favor dels de Carles Puigdemont, va provocar que es desplacés l’agulla de la balança fins al 50%.

Això significava que, respecte al 2015, s’havia de traspassar un departament de l’àrea dels postconvergents a la dels republicans, com una torna per completar el pes com feien a les fleques, fa anys. Però, ¿quin? El primer candidat va ser el de Cultura, afirmen fonts de la negociació. Sembla fins i tot que les dues parts ho veien amb bons ulls... fins que van arribar ordres de Bèlgica, on es trobava llavors Carles Puigdemont. Era finals de febrer i l’expresident encara no havia iniciat el seu viatge encara sense retorn a Hèlsinki, passant pel penal de Neumünster i Berlín.

Sempre segons fonts coneixedores dels detalls de les converses, l’expresident, l’endemà de conversar generosament en el temps amb diferents personalitats de la cultura catalana, va passar a considerar la conselleria del ram com a "estratègica". Això va comportar un canvi en la negociació. Així, sense previ avís i a la meitat d’una reunió, es va comunicar als republicans que es retirava de la mesa de Cultura i, a canvi, s’oferia Ensenyament.

Desconfiança mútua

La mesura va ser presa amb visible escepticisme per ERC. Ensenyament compta amb una partida pressupostària molt més àmplia que Cultura. Mentre la primera ronda els 5.000 milions, la segona s’apropa als 300. Massa generositat. Sobra dir que l’historial de recels, atacs, dards i punyals entre aquests dos partits és ampli. I el ressentiment igualment estès en les dues forces.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Els republicans van demanar una pausa per poder debatre i després van donar mostres de fins on arribava la seva incredulitat. No es coneix el contingut del que es va parlar extramurs, però sens dubte devien pensar que hi havia gat amagat perquè la seva contraoferta va ser demanar Governació, d’un pressupost com el de Cultura, però de més distinció política. Els postconvergents no s’ho podien creure, apunten les fonts. Allà es va iniciar l’estira-i-arronsa que va acabar amb l’acceptació d’ERC d’aconseguir Ensenyament.

Repartit el Govern, la gran batalla negociadora es va produir amb l’anomenat 'catorzè departament’. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La 'corpo'. L’'statu quo' de la legislatura anterior passava la proposta dels postconvergents per a la CCMA i TV-3 i la d’ERC per a Catalunya Ràdio. Per a aquesta legislatura les tornes s’han canviat. Seran els republicans que posin sobre la taula un nom per presidir la 'corpo' i un altre per a la tele i JxCat faran el mateix amb la ràdio.