Anar al contingut

El procediment de trasllat

Els polítics presos, pendents de Grande-Marlaska per al seu acostament a presons catalanes

Recel en la seguretat de l'Estat davant de la possibilitat de perdre la vigilància dels exconsellers empresonats

Interior té fins al 27 d'octubre per contestar les peticions canvi de presó de Junqueras i Romeva

Juan José Fernández

Els polítics presos, pendents de Grande-Marlaska per al seu acostament a presons catalanes

periodico

Al Govern se li està esgotant el recorregut de l’argument sobre apropar els polítics presos a presons catalanes o no: que és decisió del jutge d’instrucció. El magistrat Llarena li ha tornat la pilota.

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va fer servir l’argument a Onda Cero aquest dijous –com va fer la ministra Meritxell Batet entrevistada per EL PERIÓDICO el dia 9–, però el jutge del Suprem que instrueix la causa del procés li ha contestat el mateix dia en una interlocutòria en què aclareix que la potestat de traslladar presos no és seva, sinó d’Institucions Penitenciàries, secretaria dependent d’Interior. La interlocutòria de Llarena nega la llibertat provisional a Carme Forcadell, Oriol Junqueras i Raül Romeva.

A la taula d’Ángel Yuste, secretari general d’Institucions Penitenciàries, esperen resposta dues sol·licituds de trasllat a presons catalanes de Junqueras i Romeva. La seva resolució no serà abans de dilluns: "Yuste no ho firmarà", asseguren fonts penitenciàries no oficials. Al·ludeixen a l’imminent nomenament d’Ángel Luis Ortiz, assessor jurídic de l’alcaldia de Madrid, com a nou secretari general de Presons.

A ell l’espera el cas. Les fonts de la Secretaria que sí que són oficials s’atenen només al que ha declarat el ministre: que "es podria i s’hauria" d’estudiar el trasllat si l’autoritza el jutge.

El procediment

L’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, va enviar les peticions d’acostament el 27 d’abril passat, no a Llarena, sinó a Institucions Penitenciàries, que no ha fet la consulta encara al jutge.

El camí elegit pel lletrat és, de fet, el que aclareix l’article 31 del Reglament penitenciari, que estableix que la Secretaria General "té competència exclusiva per decidir, amb caràcter ordinari o extraordinari, la classificació i destinació dels reclusos als establiments penitenciaris", si bé matisa que Interior decideix "sense perjudici de les atribucions dels jutges de vigilància en matèria de classificació per via de recurs".

Segons el Reglament, Institucions Penitenciàries "ordenarà els trasllats" de presos penats i no penats –els polítics catalans empresonats són preventius–, i en el cas dels provisionals "es notificaran a les autoritats a la disposició de les quals estiguin". Interior només està obligat a notificar-ho al jutge. Aquest pot vetar moviments si danyen la instrucció o els drets del pres.

El Reglament no fixa termini de resposta a Institucions Penitenciàries. S’aplica per defecte el màxim de sis mesos per a les respostes de l’Administració. Interior té fins el 27 d’octubre per contestar a Junqueras i Romeva.

No hi ha un comitè constituït per examinar les peticions de trasllat. El procediment habitual, assenyalen fonts penitenciàries, és la consulta als directors de les presons implicades.

Hi ha un precedent de vet judicial recent: fa dos mesos, la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va denegar l’acostament a Catalunya de Sandro Rosell, intern a Soto del Real, perquè "el necessita a prop seu, tot i que en 12 mesos només l’ha cridat una vegada", expliquen al bufet Molins, que defensa l’expresident del Barça.

L’opció aragonesa

Entre els funcionaris de la presó saragossana de Zuera ha corregut aquesta setmana una informació no confirmada que Interior estudia traslladar allà els polítics catalans.

Totes les fonts consultades coincideixen a assenyalar el recel que en àmbits de la seguretat de l’Estat aixeca la possibilitat de traslladar-los a Catalunya. La vigilància dels interns dependria de la Generalitat i la seva administració penitenciària.

L’opció de Zuera –"a la frontera", diuen en l’entorn dels empresonats– és rebutjada per les defenses. Prefereixen un mòdul de preventius de les presons barcelonines de Brians, malgrat el clima de tensió interna de què va informar EL PERIÓDICO.

Informes d’impacte

Els trasllats de Junqueras i de Romeva serien els primers que serien atesos, ja que d’altres com Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sánchez no tenen encara formulada petició d’acostament. 

A Sánchez, Jordi Cuixart, Turull, Rull i Forn, tenir fills menors d’edat els dona prioritat sobre la resta, si bé en l’entorn dels empresonats no volen pensar que uns seran traslladats i els altres, no.

Les peticions de Junqueras i Romeva –per a les quals no hi ha formulari–, assenyalen el seu dret de presos a estar a prop de la família i del despatx de l’advocat, però giren sobretot al voltant de com impacta el seu empresonament en els fills, dos petits de Junqueras i dos una mica més grans de Romeva.

L’advocat Van den Eynde va aportar a la sol·licitud informes sobre l’estat anímic de les parelles –Neus Bramona, la de Junqueras, i Diana Rivas, la de Romeva- i l’estat d’"acusada sensibilitat" dels menors. Aquests informes es basen en observacions recollides a les escoles o pels seus cuidadors, que veuen en els nens una "simptomatologia emocional i relacional" específica del desarrelament.

0 Comentaris
cargando