EL MINISTRE DE CULTURA I EL FISC

L'Agència Tributària va avisar el 2009 que perseguiria fraus com el de Màxim Huerta

Una nota pública d'Hisenda va donar compte de la detecció de trucs per rebaixar impostos entre "alguns professionals"

undefined43660422 madrid 08 06 2018 politica   primera reuni n del consejo de 180613130812

undefined43660422 madrid 08 06 2018 politica primera reuni n del consejo de 180613130812

2
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

El 22 d’octubre del 2009, governant Zapatero i sent ministra d’Hisenda Elena Salgado, el Departament d’Inspecció de l’Agència Tributària va emetre una nota per a coneixement de contribuents, advocats i assessors fiscals advertint que nombrosos professionals liberals estaven recorrent a trucs fraudulents per reduir el pagament d’impostos. És la pràctica que li atribuiria després Hisenda al llavors col·laborador de la televisió i avui ministre de Cultura Màxim Huerta.

"El Departament d’Inspecció Financera i Tributària està detectant la utilització indeguda de certs mecanismes per part d’alguns professionals, per tal de minorar la base imposable susceptible de ser gravada", alertava la nota.

En declaracions a la Ser, el ministre ha dit que el fet que va provocar la seva condemna per irregularitats fiscals i l’obligació de pagar 365.938 euros (el que va defraudar més un recàrrec) va ser "un canvi de criteri" d’Hisenda. Però la nota alertava que es donava una oportunitat als qui volguessin regularitzar la seva situació: "El Departament d’Inspecció està realitzant una recerca sistemàtica d’aquells contribuents que hagin pogut utilitzar aquests mecanismes de frau i procedirà a iniciar comprovacions inspectores per regularitzar la seva situació tributària –deia l’avís– sempre que no es produeixi anteriorment la presentació de declaracions extemporànies tendents a corregir les irregularitats comentades".

La inspecció va arribar a Huerta el 2012. Entre la publicació de la nota de l’Agència Tributària i aquesta data, l’avui ministre de Cultura no va corregir les irregularitats. La inspecció del Fisc sobre els comptes de Huerta va incloure els anys 2006, 2007 i 2008. 

Societats instrumentals

La nota de la Inspecció Tributària col·locava com a primer exemple d’aquest tipus d’irregularitat la "percepció de retribucions a través de societats interposades", pràctica que llavors dissenyaven nombrosos assessors fiscals a professionals autònoms amb un alt poder adquisitiu. "La societat interposada –deia la nota–, titularitat del professional, a través de la qual rep les retribucions pels seus serveis a la societat professional, falta d’estructura per realitzar l’activitat professional que es pretén, al no disposar de mitjans personals i materials suficients i adequats".

Segons els inspectors, "l’únic objecte d’interposar aquestes societats és obtenir una il·lícita reducció de la càrrega fiscal", ja que sobre una estructura com aquesta pesa el tipus de l’impost de societats (25%), bastant menor que el de l’IRPF, de fins a un 48%.

Màxim Huerta havia creat una empresa –Almaximo Professionales de la Imagen SL– per a l’organització d’espectacles, segons ha informat ‘El Confidencial’, a través de la qual facturava les seves col·laboracions en diversos mitjans. El ministre també va carregar a la comptabilitat d’aquesta empresa com a despeses la compra d’un apartament a Alacant. 

Notícies relacionades

La nota de la Inspecció Tributària assenyalava com a típicament fraudulenta la pràctica de la "deducció de despeses o inversions no relacionades amb el desenvolupament de l’activitat professional", i entre les possibles despeses citava "immobles, reparacions o reformes de la seva vivenda particular, vehicles de turisme.... També esmentava com a típic l’"efecte ‘splitting’" que es provocava al col·locar en la societat instrumental "com a socis de l’entitat interposada familiars del professional".

Aquell avís del 2009 adoptava un to especialment sever quan relatava: "A data d’avui ja s’han remès alguns expedients al Ministeri Fiscal per presumpta comissió de delictes contra la Hisenda Pública", si bé explicava que, en alguns casos, ja s’havien produït "regularitzacions administratives amb imposició de sancions".