L'article 155 decau i Sánchez decidirà si allibera els comptes de la Generalitat

Catalunya recupera aquest dissabte la seva autonomia. La presa de possessió del Govern de Quim Torra fa decaure l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que intervenia les institucions catalanes des del passat 27 d’octubre. Tanmateix, està en l’aire què succeeix amb els comptes del nou Executiu. L’expresident Mariano Rajoy els mantenia controlats des del 2015, molt abans de donar llum verda al precepte constitucional, i la seva intenció era continuar aquesta supervisió sobre la Generalitat. El des d’avui nou cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, haurà de decidir si sosté el control reforçat del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que condiciona els pagaments a Catalunya al fet que el seu Govern respecti la Constitució, o bé si aixeca aquesta fiscalització.

La decisió és compromesa perquè, més enllà del que implica en termes econòmics que el Govern a Madrid controli els comptes catalans, prefigura la posició de Sánchez respecte al conflicte territorial i quines seran les seves primeres mesures en aquest àmbit. La seva determinació definirà també en bona mesura el nou tauler polític estatal després del 'xoc' d’una moció de censura que no hagués superat sense els suports del PDECat, ERC, i un Podem que va insistir en la necessitat d’estendre ponts amb Catalunya. 

El pacte per aprovar i aplicar el 155 va alinear PP, PSOE i Ciutadans, els autodenominats “partits constitucionalistes”, després de l’impacte que va suposar l’1-O i la declaració de la república en el Parlament. La intervenció de Catalunya va permetre a Rajoy la convocatòria del 21-D uns comicis que van situar Ciutadans com la força més votada.

El 2018 va començar amb la pugna del partit d’Albert Rivera  per conquerir l’electorat de centredreta en mans del PP. Amb els resultats a Catalunya i les enquestes que els auguren un creixement exponencial, els liberals van endurir el discurs agitant l’amenaça dels “separatistes que volen trencar Espanya” convençuts que la polarització els permet eixamplar la seva base electoral. Rivera va acusar Rajoy de ser massa suau i li va demanar que mantingués el 155 fins i tot durant el Govern de Torra.

L’expresident i Sánchez, tanmateix, van estar d’acord a deixar que caigués el 155 com estava previst, amb la presa de possessió d’un nou Govern sense consellers a la presó.

Des del Govern de Rajoy es va defensar l’aplicació de la norma en els seus justos termes. La llavors vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va comparèixer en el Senat el desembre per donar compte i va assenyalar que el ‘procés’ era "un fake en tota regla basat en la postveritat, en el qual les falsedats no només viatjaven per la xarxa, sinó també en cotxe oficial.”

Sense nou finançament autonòmic

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya, Torra i Puigdemont | Directe

Pedro Sánchez, president després de la moció de censura | Últimes notícies

A la decisió sobre mantenir o aixecar el control als comptes catalans una vegada decaigut el 155 se li suma la incertesa sobre el finançament autonòmic. Tot apunta que el canvi de Govern impedirà definitivament la negociació d’un nou model aquest any, malgrat que ja s’hi estava treballant.

El Consell de Política Fiscal Financera (CPFF) que s’havia de reunir com a molt tard la primera setmana de juny ja no se celebrarà, davant de l’absència d’un nou ministre d’Hisenda. En el debat de la moció de censura, Sánchez va admetre que ateses les circumstàncies en les quals arriba el nou Govern “no hi haurà elements” per pactar un nou finançament autonòmic.