DEBAT EN EL CONGRÉS
El detector de mentides de la moció de censura
Rajoy menteix sobre la sentència de la 'Gürtel' i la caiguda de les borses
La sentència sí que atribueix el sistema de corrupció institucional al PP i la pujada de la prima de risc va ser atribuïda pel Banc d'Espanya a les tensions europees
310518 mocion 16-9 ep /
En el seguiment de la moció de censura, la redacció d’ EL PERIÓDICO està comprovant si les afirmacions dels responsables polítics s’ajusten a la veritat.
RAJOY: “La sentència no atribueix al PP crear un sistema de corrupció institucional”
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha optat per defensar-se de la moció de censura presentada pel PSOE amb la mateixa sentència de la ‘Gürtel’ que l’ha originat. “No ha de mentir al Congrés”, ha dit al diputat José Luis Ábalos, encarregat de defensar-la a l’hemicicle. El problema és que el socialista s’ha limitat a llegir extractes de la resolució i així és difícil mentir, mentre que Rajoy s’ha aferrat a la seva condemna com a partícip a títol lucratiu i ha mentit al dir que “la sentència no atribueix al PP crear un sistema de corrupció institucional”, perquè sí que ho fa, tot i que les persones condemnades ja no siguin càrrecs del partit.
La resolució, a la pàgina 155, diu expressament: “Entre el Grup Correa i el Partit Popular es va teixir, doncs, una estructura de col·laboració estable, consistent, d’una banda, a la prestació de múltiples i continus serveis relatius a viatges, organització d’esdeveniments, congressos, etc., dins de la normal activitat d’aquest partit polític, fossin actes electorals o d’un altre tipus. Però, de l’altra, es va crear en paral·lel un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucionala través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local”.
Rajoy s’aferra a la part següent del text, en què afirma que aquest sistema es crea “a través de la seva estreta i contínua relació amb influents militants d’aquest partit, aquí enjudiciats, que tenien possibilitats d’influir en els procediments de presa de decisió en la contractació pública de determinats ens i organismes públics que dirigien o controlaven directament o a través de terceres persones (comunitats autònomes i municipis governats pel PP), cosa que li va permetre que, bé les empreses de Correa o unes altres empreses terceres elegides per ell, amb l’acord i col·laboració d’aquells càrrecs públics, gaudissin d’un arbitrari tracte de favor”.
És a dir, que el que diu la sentència és que “aquests determinats membres” del PP, a qui s’aferra el president del Govern, van traslladar la corrupció a totes les administracions governades per aquest partit. El president prefereix, per això, insistir que la seva condemna és només com a partícip a títol lucratiu per les campanyes electorals del 2003 de dos municipis madrilenys i afirmar que la sentència “no condemna el Govern d’Espanya ni cap dels seus membres. No condemna penalment el PP”.
RAJOY: "NO HI HA CAP MILITANT D’ARA CONDEMNAT"
Mentre que en la seva primera intervenció, el president del Govern espanyol cada vegada que s’ha referit a la "condemna" ha afegit "penalment", quan ha tornat a pujar a l’estrada s’ha oblidat l’adverbi que impedia que mentís, perquè el PP ha sigut condemnat en una sentència penal, com a responsable a títol lucratiu, però és cert que no com a autor dels delictes enjudiciats.
Fins i tot, al respondre al líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha sigut categòric al afirmar: "No hi ha cap militant d’ara condemnat". Amb l’"ara" tractava d’evitar incórrer en una mentida, però se li ha oblidat que la sentència de la Gürtel també ha condemnat com a responsable a títol lucratiu dels delictes del seu exmarit l’exministra Ana Mato. Es produeix la circumstància que, malgrat que la que era titular del Ministeri de Sanitat va dimitir d’aquesta responsabilitat després de la seva imputació en el 'cas Gürtel', continua sent militant del partit i, a més, és assessora del PP europeu.
RAJOY OBVIA LA CAIXA B
Quant que el PP no ha sigut condemnat penalment, el mateix vot particular del magistrat discrepant explica a la pàgina 1.588 de la resolució que "a aquest partit no se l’ha enjudiciat per cap activitat delictiva, perquè en l’època en què succeeixen els fets no havia entrat en vigor la reforma que en el nostre Codi Penal té lloc mitjançant la llei 5/2010 amb què s’introdueix la responsabilitat penal de les persones jurídiques". El ‘cas Gürtel’ va esclatar el 2009, per tant, no es podia exigir cap responsabilitat penal al PP per finançar-se il·legalment amb els delictes comesos pels seus membres. Part d’aquests ingressos il·lícits es van dirigir a la caixa b del partit que la sentència declara acreditada.
Per descomptat, Rajoy no ha fet ni una sola menció a aquesta “comptabilitat extracomptable” realitzada pel seu extresorer Luis Bárcenas durant anys en què també es va reflectir que ell mateix va cobrar en b. Tampoc, que el tribunal no ha donat credibilitat al testimoni que va prestar el juliol de l’any passat en el judici. RAJOY:
RAJOY: LA MOCIÓ HA PROVOCAT QUE CAIGUI LA BORSA
La inestabilitat als mercats financers és el principal argument que està utilitzant el Govern del PP per sembrar desconfiança contra la moció de censura presentada per Pedro Sánchez. A la moció de censura se li atribueix l’alça de la prima de risc en els últims dies, la caiguda de la borsa i la caiguda dels bancs sense tenir en compte que la causa motriu de les turbulències financeres ja s’havia posat en marxa anteriorment, a partir del risc de ruptura de l’euro que s’ha tornat a instal·lar ara, a Itàlia.
El mateix governador sortint del Banc d’Espanya, Luis María Linde, va afirmar aquest dimarts que l’evolució de la prima de risc, que supera els 130 punts, no reflecteix els fonamentals de l’economia espanyola en vista de la positiva evolució del PIB o les exportacions i que “és un fenomen de mercat a causa de les tensions europees”.
El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha arribat a dir que l’anunci de la moció ja ha costat als espanyols més que la nova pujada de les pensions per la pujada de la prima de risc. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, s’ha atrevit a xifrar en 36.000 milions d’euros el cost que la crisi política motivada per la moció de censura del PSOE està suposant a Espanya, tenint en compte també la caiguda de la borsa.
Per contrarestar aquests arguments, un grup d’economistes, encapçalats per Jordi Sevilla, ha promogut la difusió d’un manifest en què situen el focus de la inestabilitat dels mercats financers a Itàlia i en el risc de fractura de l’euro. “Acusar l’escenari polític que es viu a Espanya com a causant d’aquesta situació és faltar a la veritat”, s’afirma en un document firmat en el seu inici per un grup de deu economistes espanyols, entre els quals hi ha Jordi Sevilla, Joaquín Almunia, Emilio Ontiveros, Rocío Martínez Sampere, José Moisés Martín, Daniel Fuentes, Milagros Avedillo, Carlos Arenillas, Manuel de la Rocha, Belén Santa Cruz.
Notícies relacionades“La zona euro torna a estar en dificultats, però no és, com diuen alguns, per la situació política a Espanya sinó perquè hi hagi un govern antieuropeu a Itàlia. Tots els analistes assumeixen que passi el que passi divendres, Espanya tindrà un govern constitucional i plenament compromès amb l’euro i el projecte europeu”, afirmen aquests economistes.
La prima de risc del deute espanyol ha passat aquest mes des d’un mínim de 71,50 punts el 15 de maig a 123,40 dimarts. Aquest dijous, coincidint amb l’inici del debat de la moció de censura, la prima de risc espanyola ha caigut el 9,74% de cop, fins als 109 punts bàsics, a primera hora del matí. L’Ibex-35, d’altra banda, ha obert la jornada amb lleugeres pujades, liderades per la banca
