Els populars, com pollastres sense cap per la moció de censura

Com pollastres sense cap. És la descripció més exacta que es pot aplicar a diputats, càrrecs, ministres i secretaris d’Estat lligats al PP, a més de tècnics i membres de diferents gabinets que durant unes hores d’aquesta històrica tarda de dimecres deambulaven pels passadissos i pati del Congrés sense rumb ni discurs cert, una vegada el PNB va confirmar a Mariano Rajoy i Pedro Sánchez que donarien suport a la moció de censura al Govern, registrada després de la sentència del cas Gürtel.

Notícies relacionades

Pedro Sánchez, president després de la moció de censura | Últimes notícies

El detector de mentides de la moció de censura

¿Què s’ha de fer ara?; ¿què s’ha de dir?; ¿on és Rajoy? Aquestes preguntes les feien alguns dirigents del partit en veu alta, ja sense dissimular, en presència de periodistes. I és que després de la sensació de comiat amarg que es va instal·lar a poc a poc en els escons conservadors al llarg del matí, l’alea jacta est que van transmetre els nacionalistes bascos va provocar tres coses: que els populars quedessin orfes a l’hemicicle (Rajoy va optar per no tornar a la Cambra); que des de la Moncloa s’hagués de confirmar per enèsima vegada que el president no pensava dimitir i que  alguns dirigents no poguessin ocultar la seva estupefacció sobre la «falsa de previsió» dels seus caps.

A tal punt va arribar la sensació de desemparament al PP que cap a les 18.30 hores es van veure obligats a sortir –en roda de premsa o en trobades informals amb periodistes– la vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría; la secretària general, Dolores de Cospedal, i el coordinador, Fernando Martínez-Maillo, per transmetre una idea a l’uníson: Rajoy no se’n va perquè no ha fet «res de dolent»; no s’hauria arreglat res amb això perquè els números no li donaven per garantir una investidura d’un altre popular i serà després de la votació de divendres, van explicar, quan es comenci a saber com serà el nou PP a l’oposició.