L'Audiència Nacional investiga les paraules de Pujol en el seu homenatge

Eljutjat de l’Audiència Nacional que investiga la fortuna de la família de Jordi Pujol s’ha fixat aquesta vegada enl’acte d’homenatge a l’exmandatari català l’acte d’homenatgeque es va celebrar el 7 de maig passat. Els mitjans de comunicació van informar llavors que l’expresident va explicar que “els diners no declarats que posseïa a l’estranger havien de servir com a previsió per a un possible exili”. Primer la fiscalia i ara el jutge que s’encarrega del cas s’han fixat en aquesta frase i han requerit a les forces de seguretat de l’Estat que intentin esbrinar si hi ha “cap mitjà audiovisual, enregistrament o escrit” que permeti constatar les manifestacions de Pujol, segons la interlocutòria a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

Amics i fidels reivindiquen l'obra de govern de Jordi Pujol a Barcelona

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’expresident català va reaparèixer en la nit del 7 de maig en un acte que li van organitzar els seus amics i fidels. Pujol, que va prendre la paraula al final de l’acte, va defensar que durant els 23 anys que va estar al capdavant de la Generalitat es van deixar “empremtes sòlides” que marcaven el camí que s’havia de seguir per aconseguir una Catalunya millor, com l’assumpció de competències en matèria de presons, policia i sanitat. Alhora, va admetre: “Em sento insatisfet per molts motius i dolgut amb mi, no amb vosaltres, no amb el país”. Segons algunes informacions, en el seu discurs es va referir als fons que la família tenia a l’estranger.

La confessió

A la seva carta de juliol del 2016 en què admetia que la família havia mantingut fora d’Espanya i sense declarar una herència milionària, Pujol va afirmar que era una herència llegada del seu pare, que va disposar “com a última voluntat específica que uns diners ubicats a l’estranger” fossin destinats als seus set fills i a la seva dona. El seu pare, va al·legar, va viure “l’època difícil” de la guerra civil i la postguerra i “tenia por del que podia passar”, en especial a “un polític molt compromès”.