Torra cedeix i desbloqueja el Govern

Cinc mesos després de les eleccions del mes de desembre,Catalunyatindrà un nou Govern. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha cedit finalment a les exigències del Govern i ha substituït quatre dels consellers que havia proposat en primera instància per d’altres sense màcula judicial. Quan falten poques hores per a què comenci a debatre’s al Congrés la moció de censura presentada perPedro Sánchez, els independentistes es mouen per propiciar el final del control de la Moncloa sobre la Generalitat.

El pols de Torra ha durat 10 dies. La pressió dels partits independentistes per designar un Executiu efectiu perquè acabés la vigència de l’article 155 de la Constitució ha empès el president a prescindir de Josep Rull i Jordi Turull -empresonats a Estremera- i de Toni Comín i Lluís Puig, instal·lats a Brussel·les des de la fallida declaració d’independència d’octubre.

Entren al Govern Damià Calvet -nou conseller de Territori i Sostenibilitat i relleu del seu anterior cap, Rull-, Laura Borràs -que s’encarregarà de Cultura-, Alba Vergés -que substituirà Comín al capdavant de Salut-, i Àngels Chacón, que assumirà Empresa i Coneixement.

La decisió de Torra implica també un moviment de peces: Elsa Artadi, que en la proposta inicial era consellera d’Empresa, ocuparà ara el lloc en principi reservat per a Turull al Departament de Presidència, i també serà portaveu de l’Executiu.

Artadi, el nom de la qual va estar durant moltes setmanes sobre la taula per encapçalar el Govern en substitució deCarles Puigdemont, es col·loca així en posició de sortida per a eventuals intents futurs: fins i tot des dels partits independentistes es dona per fet que el Govern podria durar només uns mesos.

Executiu paritari

De moment, Torra aconsegueix amb els nous nomenaments corregir un dels aspectes més criticats de la seva primera proposta: la falta de paritat. Dels quatre nous consellers, tres són dones, la qual cosa deixa el còmput global en set homes i sis dones. D’un dels governs catalans més masculins dels últims temps es passa al més paritari que mai no ha tingut Catalunya.

La primera mesura del nou Executiu, que prendrà possessió en els pròxims dies, serà interposar una querella per prevaricació contra Mariano Rajoy per impedir el nomenament dels aspirants a consellers presos o fugits. Malgrat que un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat donava la raó als arguments de Torra -pel que fa que la publicació del nou Govern era un "acte degut"-, el Govern espanyol s’havia negat a donar per bons els noms de Rull, Turull, Comín i Puig, i va bloquejar la situació.

Torra va prendre la decisió de renunciar als consellers vetats després de rebre una carta de l’Executiu central per informar-lo del resultat de l’anàlisi jurídica encarregada per la Moncloa per justificar la no publicació del primer Executiu designat pel president. Segons aquesta missiva, firmada per Roberto Bermúdez de Castro, número dos de Soraya Sáenz de Santamaría a Administracions Territorials, el Govern no podia publicar els nomenaments perquè no tenien "viabilitat jurídica".

La Moncloa accepta els nous noms

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

"La proposta que efectua [Torra] en relació amb quatre persones no és vàlida ni eficaç, ja que, atenent paràmetres exclusivament jurídics, no podran exercir les seves funcions institucionals com a consellers d’acord amb les previsions i exigències que per a aquesta comesa recull la normativa vigent", es llegeix a la carta.

No obstant, el Govern no veu inconvenient en cap dels noms que ara configuraran l’Executiu català, i aixecarà el 155 en els pròxims dies. La decisió de Torra s’ha conegut el mateix dia que Comín renunciava al seu vot delegat al Parlament. Amb els blocs tan ajustats, la decisió és transcendent perquè, a partir d’ara, JxCat i ERC no sumaran per si sols majoria davant dels partits no independentistes, i el paper de la CUP cobrarà una importància més gran.