La fiscalia demana als Mossos que actuïn d'ofici per evitar "enfrontaments" pels llaços grocs

Cs demana la intervenció del Govern central i la retirada de tots els símbols relacionats amb el procés

L'Ajuntament de Barcelona assegura que mantindrà el símbol al balcó del consistori

lazos

lazos

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué / J. G. Albalat

Les picabaralles entre independentistes i unionistes es repeteixen en diferents municipis catalans a causa dels símbols a favor i en contra dels polítics presos. Davant d’això, el nou tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche, ha demanat aquest dilluns alsMossos d’Esquadra que actuïn d’ofici per evitar "enfrontaments entre particulars" a causa de les topades per col·locar llaços i creus grogues a l’espai públic.  

En el seu discurs durant la presa de possessió del nou càrrec, Ariche s’ha dirigit al cap del cos policial autonòmic, Ferran López, present en l’acte, per demanar-li que posi els seus agents a disposició d’evitar que els ciutadans pateixin "coaccions, amenaces o rebuig públic" per les seves "idees, pensament, origen o la seva voluntat de complir la legalitat" i els ha garantit que "no estan sols".

El nou tinent fiscal, que serà el número dos del fiscal superior de Catalunya, Pedro Bañeres, ha cridat també al nou Govern que dialogui per "cosir" la societat i que es posi al servei de tots els catalans.  

Cs demana la intervenció del Govern espanyol

Ciutadans ha anunciat aquest dilluns que presentarà una proposta de resolució al Parlament exigint "la neutralitat dels espais i edificis públics" i ha demanat a la Delegació del Govern central que actuï "davant de la invasió de l’espai públic" de la qual acusa l’independentisme.

El mateix requeriment el traslladarà als consistoris catalans perquè ordenin retirar qualsevol simbologia vinculada al procés i, de fet, ja han demanat a Ada Colau que ho despengi de la façana de l’Ajuntament de Barcelona.

La diputada Sonia Sierra ha defensat que els llaços i les creus grogues generen "problemes de convivència" i que evidencien "la fractura social". "No permetrem que les platges, els carrers i les places es converteixin en cementiris ideològics", ha sentenciat. Ha criticat "qualsevol violència, vingui d’on vingui", quan li han preguntat per l’actuació de grups d’extrema dreta, tot i que ha atribuït les actuacions d’aquests col·lectius al pensament del president de la Generalitat, Quim Torra. "Tenim un problema amb la ultradreta perquè tenim un president que ha escrit textos xenòfobs", ha argumentat.

Colau manté el llaç groc

Cas omís ha fet a Ciutadans el govern d’Ada Colau. El primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha garantit que el llaç groc seguirà al balcó de l’Ajuntament, i ha demanat "autocontenció" perquè tots els ciutadans es puguin expressar i manifestar lliurement.

Així mateix, ha advertit que no tolerarà cap tipus de violència, després de l’episodi d’aquest diumenge en què es van registrar "enrenous de grups ultres" davant del consistori quan que es van abalançar sobre els agents per retirar-lo. L’Ajuntament ja ha obert diligències per investigar l’abast dels incidents i analitzar si se’n deriven responsabilitats perquè un guàrdia urbà va resultar ferit. Sobre aquests incidents, Pisarello ha destacat que es van produir identificacions, i ha assegurat que l’Ajuntament no va rebre cap advertència dels Mossos d’Esquadra sobre la "perillositat d’aquesta concentració".

“El llaç el mantindrem al balcó perquè expressa una qüestió que no és de partits ni independentistes o no independentistes, sinó de rebuig a l’empresonament, que la majoria de la població barcelonina comparteix i no forma part de la solució política”, ha remarcat Pisarello, i s’ha escudat en el fet que la decisió va ser adoptada en un acord “ampli” de la junta de portaveus. "El llaç és allà per quedar-se, és clar", ha emfatitzat.

La CUP veu "permissivitat"

La regidora de la CUP, Eulàlia Reguant, ha assegurat que veu "permissivitat" de l’Ajuntament "al no impedir l’ocupació de la via pública per part de l’extrema dreta". Ha assenyalat que en la manifestació de la plaça Sant Jaume hi havia un operatiu policial d’un dia normal mentre que en la manifestació de la Tancada de Migrants, a la Barceloneta, hi havia antiavalots, i ha assegurat que sembla que el govern municipal considera "més perillosos els immigrants que l’extrema dreta".

Notícies relacionades

Reguant ha recordat que el novembre de 2017 es va aprovar al ple municipal una proposició que prohibia a l’extrema dreta ocupar els espais públics. "No es tracta de retirar el llaç groc de la façana o no, sinó d’evitar que l’extrema dreta es passegi tranquil·lament per Sant Jaume", ha conclòs, i ha reivindicat que "no és una guerra de símbols, sinó de combatre de manera decidida aquests grups d’ideologia feixista".

La CUP ha impulsat mocions en l’àmbit municipal per rebutjar els "atacs de violència feixista".