Elsa Artadi, 'la Mà del Rei' Puigdemont

La seva preeminència i tenacitat durant la campanya de JxCat augurava la seva presa de poder polític dins del Govern. Elsa Artadi (Barcelona, 1976) s’ha forjat en poc temps com ‘la Mà del Rei’ Puigdemont, en al·lusió a la sèrie que la va captivar, ‘Joc de Trons’. Funciona com a catalitzador de les aspiracions de l’expresident i consolida l’enllaç vital entre el nou equip de ‘puigdemontistes’ i el PDECat.

Segons els postconvergents l’avalen la seva perseverança i compromís. Segons el Govern, el seu acatament al 155 i la seva professionalitat. I la seva impecable carrera acadèmica fa la resta per a escalar fins al cim del nou Executiu.

De les aules al Banc Mundial

Llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF), es va especialitzar en la disciplina amb un màster a la mateixa casa. Acompanyada pel seu currículum, va aconseguir una beca de la Fundació ‘la Caixa’ i es va mudar a la Universitat de Harvard per cursar el doctorat.

De pensament marcadament liberal, va treballar estretament amb l’economista Xavier Sala i Martín, sent la seva mà dreta en diferents publicacions. També va traslladar les seves tesis als alumnes de la Università Bocconi de Milà (Itàlia). La UPF la va fitxar més tard, i la va promocionar a la Barcelona Graduate School of Economics. També va impartir hores de docència a la Universitat de Xangai.

Va compaginar totes aquestes obligacions docents amb un càrrec en el comitè científic del Banc Mundial a Casablanca (Marroc), exercint com a consultora del mateix a Washington i també com a membre de l’equip del’European Economic Association. 

Mas-Colell, Mas i Puigdemont

La seva trajectòria acadèmica la va aixecar a la política, i tres noms expliquen el seu salt a les institucions: Andreu Mas-Colell, Artur Mas i Carles Puigdemont. El primer li va obrir les portes de la Generalitat, el segon la va consolidar a Palau i el tercer la va promocionar en la nova etapa política.

Aterrada a Catalunya després de la seva estada a Itàlia, es va col·locar el 2011 com a assessora al Departament d’Economia del llavors conseller Mas-Colell, un mandat que es va popularitzar per les retallades en educació i sanitat, després de la implementació de mesures liberals que van llimar l’Estat del benestar. S’ha de recordar que en aquell temps Convergència i Unió (CiU) sustentava el seu Executiu associat amb el PPC, presidit per Alicia Sánchez-Camacho.

La seva perspicàcia la va fer ascendir dos anys després, sota la presidència de Mas, com a directora general de Tributs i Joc en el mateix departament, i va abraçar la fama amb l’impuls de la Grossa de Cap d’Any.

El 2015 va ser designada secretària d’Hisenda, un càrrec que va abandonar pocs mesos més tard per exercir com a directora general de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat, ja en mans de Puigdemont.

Curta militància al PDECat

Artadi es va afiliar al PDECat el 2016. Es va involucrar en la redacció de la ponència ideològica de la formació postconvergent i va gestionar estudis i programes del primer equip encarregat de llançar el partit. Per incompatibilitats, va dimitir.

L’encàrrec de Puigdemont va propiciar que, a més, trenqués el carnet del PDECat quan faltaven poques setmanes per als comicis del 21-D. Va centrar llavors tots els seus esforços en què la campanya de JxCat fos el més exitosa possible. Alguns ho van veure com un desafiament al partit. Altres, com l’encaix perquè JxCat no oblidi els seus orígens.

L’aval del Govern

La compareixença del secretari d’Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, al Senat per exposar l’aplicació del 155 a Catalunya, va revelar la simpatia del Govern cap a Artadi. I és que a diferència d’altres alts càrrecs, ella va optar per no dimitir i acatar el 155 exercint una tasca “fonamental”, segons va informar el número dos de la vicepresidenta.

Notícies relacionades

Quim Torra fa públic el nou Govern

Pere Aragonès: L'alumne avantatjat d'Oriol Junqueras

Per aquelles dates, Artadi ja dirigia la campanya de Puigdemont per encarar el 21-D. De fet, no va ser destituïda pel Govern perquè els viatges a Brussel·les van córrer a càrrec seu i es van celebrar en dies lliures fora del seu horari laboral.

El seu lloc va quedar anul·lat el 19 de gener a causa del règim d’incompatibilitat que va emergir al recollir la seva acta de diputada. Ara, assumeix un nou seient: el de la portaveu del Govern i titular d’Empresa i Coneixement.