CAUSA PER REBEL·LIÓ

Llarena prova d'evitar que l'exemple belga s'escampi a Alemanya

Informa les autoritats germàniques que l'ordre de processament és equivalent a una ordre de detenció contra Puigdemont

La fiscalia dona suport al jutge, però li demana que torni a dictar presó i tramitar una euroordre per als fugits a Bèlgica

zentauroepp43371402 epa4062  berl n  alemania   17 05 2018   el expresidente de 180517132858

zentauroepp43371402 epa4062 berl n alemania 17 05 2018 el expresidente de 180517132858 / FELIPE TRUEBA

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no vol que "l’error d’interpretació de les autoritats belgues", que aquest dimecres van rebutjar les euroordres cursades contra els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, sigui un exemple per a les autoritats alemanyes i decideixin aplicar el mateix criteri amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Per això, s’ha afanyat a comunicar a la fiscalia germànica que l’ordre de processament és equiparable a una ordre de detenció i que, per tant, compleix els requisits de la decisió marc que va definir les ordres europees de detenció i lliurament (OED).

La fiscalia, que recolza els arguments del magistrat sobre la validesa per basar una euroordre de l’ordre de processament, li ha demanat que, malgrat tot, dicti una nova resolució per mantenir la presó ja acordada en aquesta resolució i que torni a emetre una euroordre per aconseguir l’entrega de Comín, Serret i Puig. D’aquesta forma considera que aclaririen els dubtes plantejats pel ministeri públic belga que tornaria a donar suport a l’entrega dels reclamats. Al seu informe el ministeri públic no planteja l’adopció d’aquesta mesura en les peticions enviades a altres països, com Alemanya, per a Puigdemont, i Escòcia, per a l’exconsellera Clara Ponsatí.

Encara que aquesta possibilitat existeix, el pessimisme i l’escepticisme que va imperar en l’alt tribunal després de conèixer la resolució belga fa pensar que Llarena no és partidari de tornar a reiterar les euroordres. Fonts de la Sala Segona apuntaven que la veritable raó de la negativa a entregar els reclamats per Bèlgica és la seva "falta de voluntat" o de "compromís" per a això.

De fet, a la carta que Llarena dirigeix a la fiscal en cap del tribunal alemany que resoldrà l’entrega de Puigdemont, explica que Bèlgica va denegar l’entrega dels exconsellers que es troben en aquest país, perquè l’euroordre cursada no esmentava ordre de detenció prèvia a la seva emissió i no entenien que l’ordre de processament és equiparable a aquesta ordre d’arrest. És a dir, es reafirmava que aquesta resolució és suficient per recolzar una euroordre, al contrari del que entén la fiscalia belga.

Confiança recíproca

El magistrat considera contrari al principi de confiança recíproca que es valori la naturalesa de resolucions previstes en l’ordenació jurídica espanyola. Per això, per "evitar al·legats de part que puguin conduir al mateix error", ha procedit a informar Alemanya que l’ordre de processament és una d’aquestes resolucions judicials que la decisió marc estableix com la informació que ha de contenir una OED. Afegeix que aquesta resolució preveu "la indicació de l’existència d’una sentència ferma, d’una ordre de detenció o de qualsevol altra resolució judicial executiva que tingui la mateixa força".

Notícies relacionades

L’ordre de processament recollia els fets i responsabilitats atribuïts a Puigemont ja acabada la instrucció i n’acordava l’ingrés a la presó. En virtut d’aquesta resolució afegeix que si Puigdemont fos trobat a Espanya o se li lliurés "seria immediatament detingut i ingressaria a la presó".

Per la seva part, com ha fet Llarena, la defensa de Puigdemont ja ha informat les autoritats alemanyes de la decisió adoptada ahir per Bèlgica, tot i que de moment no ha sol·licitat cap diligència ni la modificació de les mesures imposades a l’expresident.