Bèlgica rebutja lliurar Comín, Puig i Serret

El contenciós obert entorn del cas català continua fent tombs insospitats i aquest dimecres n’ha fet un d’important. La justícia belga ha rebutjat tramitar l’euroordre cursada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, contra els exconsellers Toni Comín, Lluis Puig i Meritxell Serret per defectes de forma, segons ha anunciat la Fiscalia de Brussel·les.

“Vista l’absència d’ordres d’arrest nacionals conformes, el ministeri fiscal ha demanat al tribunal que declari irregulars les tres ordres de detenció europees. El tribunal ha acceptat aquesta petició” i “el procediment de lliurament ha sigut declarat sense objecte”, han anunciat a través d’un comunicat en què asseguren que es poden presentar recursos però que la fiscalia no recorrerà. 

La decisió suposa uncop enorme per a la justícia espanyola, que podria fer encara un tercer intent si ho considera convenient, i una victòria per als tres polítics catalans que estan a Bèlgica des de finals d’octubre. Els tres han mostrat la seva “rotunda satisfacció” per la decisió. “Es considera, tal com havíem proposat, que és una euroordre que no compleix amb els requisits que les normes reguladores preveuen i, per tant, és irregular”, ha celebrat Comín, que ha demanat al Suprem i l’Estat espanyol que deixin d’abusar del Codi Penal per perseguir polítics democràticament elegits.

Llarena va decidir reactivar l’ordre de detenció i lliurament contra els tres polítics catalans després del viatge de l’expresident Carles Puigdemont a Finlàndia. En el cas dels dos primers, pels càrrecs de malversació de fons i desobediència, i en el cas de Comín, que manté la seva acta de diputat, per rebel·lió i malversació.

Sense entrar en el fons

La justícia belga no ha arribat a entrar en el fons de l’afer i ha denegat l’extradició per motius de forma, ja que considera que l’euroordre emesa per Llarena no es correspon amb l’ordre de detenció nacional cursada prèviament per la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, i que no va ser modificada arran de la segona euroordre. “Tots hi hem estat d’acord, defensa i fiscalia, i el jutge ha pres la decisió. És una decisió excepcional que passa molt rarament”, ha indicat l’advocat Christophe Marchand. 

“Hem coincidit tant les defenses com la mateixa fiscalia belga que la petició cursada per l’Estat espanyol era irregular i que havia de rebutjar-se l’euroordre, ha resumit Jaume Alonso-Cuevillas, que ha explicat que la justícia alemanya i l’escocesa podrien seguir l’exemple de Bèlgica, ja que hi ha el mateix defecte de forma en les ordres emeses contra Puigdemont i Clara Ponsatí. “Tècnicament estem en la mateixa situació. No vull anticipar el que pugui passar a Alemanya. És un altre escenari i cada Estat té la seva pròpia ordenació jurídica i normes processals que condicionen el debat i no tenim encara a Alemanya un calendari definit, però ara com ara la situació és idèntica”, ha avisat l’advocat de Puigdemont.

Els tres exconsellers, acompanyats a les portes del Tribunal pels eurodiputats catalans Ramon Tremosa (PDECat), Jordi Solé i Josep Maria Terricabras (ERC), així com alguns simpatitzants, s’han mostrat exultants després de les decisió. “Tot aquest problema es deriva de l’error d’haver judicialitzat una disputa política que no s’hauria d’haver traslladat mai als tribunals”, ha valorat Comín. “S’està abusant del Codi Penal per perseguir uns responsables polítics. S’està abusant del sistema europeu de detenció. És el moment de demanar que se cessi i que es posi fi a aquest abús”, ha afegit. 

La mateixa satisfacció ha expressat Lluis Puig, que confia que el resultat serveixi ara a Puigdemont, a Ponsatí i a Marta Rovira perquè “tot Europa digui, vegi i faci el mateix que s’ha resolt aquí a Bèlgica”. Cap dels tres polítics, que ara quedaran lliures sense mesures cautelars, no s’ha pronunciat sobre el seu futur. “Avui toca celebrar que som lliures”, ha dit Meritxell Serret.

"Ha de ser una errata" 

Després de rebre l’euroordre de Llarena, el fiscal belga va advertir del primer error. En la documentació enviada contra Comín, Puig i Serret no figura cap ordre de detenció nacional, per al territori espanyol. La directiva del Consell Europeu que regula l’euroordre estableix que, si la justícia d’un país vol reclamar un ciutadà, ha d’haver emès abans al seu propi territori una sentència inculpatòria o una ordre de detenció.

El fiscal va demanar explicacions a Llarena: "¿Quina és la reclamació en què se sustenta?". El magistrat espanyol, segons un informe de la fiscalia belga, va contestar que era la seva ordre de processament. Contra els exconsellers que se’n van anar d’Espanya, així com contra Puigdemont, hi ha ordre de detenció local, vigent en territori espanyol, però emesa per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela.

En la seva resposta, a la casella de data, Llarena va escriure en la seva resposta: "21/11/18", una data que encara pertany al futur. El fiscal belga entén al seu informe: "Ha de ser una errata". Llarena va dictar la seva ordre de processament el 21 de març del 2018.

El precedent del camioner

La defensa dels exconsellers fugits a Bèlgica ha fet valer davant de la justícia belga un precedent recollit en la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que ratifica la necessitat d’una ordre prèvia de detenció local per poder fer efectiva una ordre de detenció europea.

Es tracta del cas d’un camioner romanès, Niculaie Aurel Bob-Dogi, detingut al seu país i reclamat per la justícia hongaresa. Romania va denegar la seva extradició el 2015 i el TJUE li va donar la raó l’1 de juny del 2016.

El 27 de novembre del 2013, circulant a més velocitat de la permesa, Bob-Dogi va atropellar amb el seu camió i va ferir greument un motorista en una carretera d’Hongria. Els tribunals d’aquell país van emetre una euroordre de detenció, que va ser executada per la policia romanesa a Cluj el 2 d’abril del 2015. Però el Tribunal Superior de Cluj es va negar a lliurar-lo pel defecte de forma que no hi hagués una ordre de detenció prèvia a Hongria.

Els tribunals hongaresos van recórrer al TJUE, que va decidir: "Quan una ordre de detenció europea [...] no esmenta l’existència d’una ordre de detenció nacional, l’autoritat judicial d’execució no podrà donar-li curs si [...] aquesta autoritat comprova que l’ordre de detenció europea no és vàlida per haver sigut emesa sense que s’hagués dictat efectivament una ordre de detenció nacional diferent de l’ordre de detenció europea".

Ara, a Alemanya

Després d’aquest revés per a la justícia espanyola, els advocats de Carles Puigdemont faran valer també el precedent de Bob-Dogi davant del tribunal de l’estat alemany de Schleswig-Holstein que examina les acusacions contra l’expresident de la Generalitat per malversació i sedició.

Notícies relacionades

Lluís Puig: "De Bèlgica a Holanda ningú et revisa el maleter"

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Els advocats utilitzaran la decisió de Bèlgica i alguns informes del Ministeri d’Hisenda espanyol que neguen que estigui provat l’ús il·legal de cabals públics per a l’1-O.

El jutge espanyol va enviar la setmana passada nous informes d’Hisenda que sí que sustenten l’acusació de malversació. Abans, havia fet arribar a Alemanya una entrevista concedida pel ministre Cristóbal Montoro al diari El Mundo en què desmentia aquest delicte.