ESBRONCADA CS-PP

Rivera trenca amb Rajoy i situa Catalunya com a clau electoral

Acusa el Govern de no curtcircuitar el vot delegat perquè es formi Govern

El president l'anomena 'aprovechategui' per utilitzar el procés com a aliment partidista

undefined43232283 madrid  08 05 18  sesion de control al gobierno en el senado180508180645

undefined43232283 madrid 08 05 18 sesion de control al gobierno en el senado180508180645

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +
Iolanda Mármol
Iolanda Mármol

Periodista

ver +

Catalunya és la peça que preconfigura el tauler electoral a tot Espanya. El procés va esperonar la pujada de Ciutadans, va precipitar el declivi del PP i, aquest dimecres, ha trencat la relació d’amor-odi entre tots dos partits, embrancats des dels comicis del 21-D en una pugna per absorbir el vot conservador i centrista. El cisma  no té efectes tangibles ara per ara, ja que Cs recolzarà igualment els pressupostos, però té una càrrega simbòlica considerable. Tant és així que, després que Albert Rivera anunciés el cisma, el Govern el va advertir que els espanyols jutjaran la seva "lleialtat" amb la crisi catalana.

“Veig que vostè és un ‘aprovechategui’. Li demano que es comporti com el PSOE en el tema de Catalunya”.

Mariano Rajoy

President del Govern

El líder de Ciutadans ha arribat al Congrés dels Diputats amb l’humor regirat i ha etzibat un “fins aquí hem arribat”. Es queixa que Mariano Rajoy  fa quatre mesos que no l’informa sobre la situació a Catalunya, que no ha recorregut la decisió del Parlament de permetre el vot delegat, i, en definitiva, d’una aplicació del 155 que considera tova i insuficient. "Vigili de prop el que passa a Catalunya", li ha dit. Si no ho fa, ha afegit, Ciutadans deixarà de donar-li suport. Rajoy ha ignorat l’amenaça i l’ha titllat d’‘aprovechategui’, acusant-lo d’utilitzar el conflicte català en benefici partidista.

Soci d’investidura

La resposta probablement deu haver molestat Rivera, que ha sortir enfadat als passadissos del Congrés i ha donat per trencat l’acord en declaracions davant de les càmeres, visiblement irritat pel tracte de Rajoy. Ha recordat que ell és “el soci d’investidura” del president i li ha retret la seva “inacció”. Quan li han preguntat si el seu nerviosisme era per la formació d’un nou Govern i a la impossibilitat d’una repetició electoral en què el seu partit podria continuar pujant, ha respost taxatiu i ha dit que no acceptava lliçons.

“Fins aquí hem arribat amb aquesta displicència. No seguirem donant suport al Govern en això”.

Albert Rivera

President de Ciutadans

L’esbroncada s’ha visibilitzat en la conversa que els segones espases de tots dos partits al Congrés han mantingut fora de l’hemicicle. El PP admet en converses informals que el to de Rivera va inquietar tant Rajoy que el president va demanar al seu coordinador general, Fernando Martínez-Maillo, que sondegés el vicesecretari de Cs, José Manuel Villegas, informa Pilar Santos. Van parlar als passadissos del Congrés i el dirigent popular va arribar a la conclusió que es tracta d’un "alleujament" sense efectes.

Rebequeria de nen petit

L’últim encàrrec a Rivera ha arribat al migdia des del palau de la Moncloa. El portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, ha advertit Rivera que seran els espanyols els que jutjaran si s’ha utilitzat el conflicte català amb finalitats espúries. "En temes d'Estat és important la lleialtat, la responsabilitat i actuar amb maduresa", ha avisat. I s’ha mostrat convençut que la ciutadania "valorarà" aquest tipus de comportament.

Notícies relacionades

Des de les files del PP estan d’acord amb la idea que la ruptura de Rivera respon a una “rebequeria” de nen petit i defensen que la posició governamental respecte a Catalunya no admet dubtes sobre la voluntat de restaurar l’ordre constitucional. A Ciutadans, però, atribueixen la “inacció” a la caiguda del PP a les enquestes i a la voluntat de Rajoy de “girar full” al permetre que es faci una votació fraudulenta”. 

El gest de Rivera no té implicacions, ja que el 155 és vigent, però revela que la pugna pel centredreta entre el PP i Cs ja ha canviat a una guerra electoral oberta. Catalunya i el nerviosisme per la pressió de les enquestes (en direccions oposades, però en tots dos partits) van camí de definir victòria i derrota.