Anar al contingut

El jutge Llarena confirma el processament de Puigdemont per rebel·lió

Insisteix que es presenta el requisit de violència de la rebel·lió i diu que Hisenda ratifica la malversació

Rebutja els recursos dels exmembres de la Mesa per desobediència a l’entendre que va ser "instrument d’una actuació delictiva"

Ángeles Vázquez

Cap jutge es corregeix a si mateix i el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena no serà una excepció. En una interlocutòria ha confirmat tots els punts recollits en la seva ordre de processament dictada el març passat contra l’expresident Carles Puigdemont i 22 dirigents més del procés, al rebutjar els recursos que van interposar en la causa per rebel·lió, malversació o desobediència. L’instructor es reafirma que es compleix el requisit de violència per entendre comès el primer delicte i assenyala que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ja admetia “la possibilitat material que pugui existir una mecànica de frau oculta”, amb referència als indicis de malversació trobats en la causa.

Pel que fa a la “inviolabilitat parlamentària” esgrimida pels processats per desobediència que eren membres de la Mesa de Parlament, el magistrat contesta que aquest fet no protegeix qui converteix la seu de representació ciutadana “en un simple instrument per facilitar l’execució d’una actuació delictiva”, ideada des de fora de l’activitat parlamentària. La resolució del magistrat pot ser recorreguda ara per les defenses davant de la Sala d’Apel·lació de l’alt tribunal. Fins ara aquesta sala ha celebrat vistes per resoldre les impugnacions i no s’espera una convocatòria imminent.

A la interlocutòria, Llarena rebutja la pretensió dels recurrents de ser exonerats del delicte de rebel·lió perquè no es va produir un alçament violent o perquè no hi va haver una finalitat secessionista en la seva actuació. Assenyala que l’actuació desplegada pels processats el dia 20 de setembre satisfà inicialment la consideració de força violenta i que en els esdeveniments de l’1-O aquesta es va expressar amb el resultat lesiu de nombrosos agents. Això va deixar patent "un comportament que va més enllà de la legítima reivindicació d’una posició politicoideològica".

Considera que les actuacions violentes no es mostren com un resultat imprevist en la mobilització impulsada pels investigats, sinó que va ser “conscientment assumida i buscada per a l’execució d’aquests fets". Nega que “la violència exercida no tingués idoneïtat, rellevància i suficiència com per aconseguir la consecució de l’objectiu secessionista que integra el delicte de rebel·lió. És cert que la funcionalitat de la violència, si bé no exigeix que resulti irresistible o invencible per a qui la suporta, sí que ha de presentar una suficiència i eficàcia que objectivament l’habiliti per a la consecució del resultat”.

Insurrecció

El magistrat destaca que la "insurrecció en què es va inserir aquesta mobilització amb expressions de violència va ser de tal envergadura que dos dies després de la votació i que s’impulsessin noves mobilitzacions amb talls de carreteres, el Rei, com a cap de l’Estat, va dirigir un missatge a la nació i va reclamar a la Generalitat que respectés l’ordre constitucional democràtic, i va fer una crida a tots els funcionaris que complissin amb les obligacions constitucionals".

Com a conseqüència del trencament de l’ordenació jurídica, el jutge recorda que prop de 3.000 empreses (amb un volum de facturació de 44.000 milions d’euros) van abandonar Catalunya, i que el Govern va haver de posar fre a una delicada retirada massiva de fons de les entitats financeres catalanes.

Admet la sedició i la conspiració

El jutge explica que, en el cas hipotètic que no s’acredités, com pretenen els recurrents, la violència necessària perquè hi hagi rebel·lió, això no conduiria al sobreseïment de les actuacions, perquè els fets recollits en l’ordre de processament impugnada no exclouen que les acusacions puguin acusar per sedició.

Afegeix que, tot i que el procés mai no s’hagués orientat a una declaració unilateral d’independència, com sostenen els recursos, sinó a forçar l’Estat a modificar la realitat constitucional, el fet que l’exercici il·legal de les seves funcions de govern, juntament amb la desobediència institucional i al context que l’alçament violent pogués emergir com a condicionant essencial, tampoc no exclouria una acusació per delicte de conspiració per a la rebel·lió.

Malversació

Els processats es van remetre al ministre Montoro per negar el delicte de malversació. Però, després d’examinar les seves declaracions, el jutge conclou que de la simple lectura es dedueix que “van anar acompanyades d’una sèrie de matisacions que els investigats silencien en el seu intent d’aportar contundència a l’exculpació”, ja que també va admetre “la possibilitat material que pugui existir una mecànica de frau oculta i no confirmada”.

I la informació remesa pel ministeri “no només no acredita que la investigació d’aquest procés sigui errònia, sinó que la mateixa fiscalització dels comptes de la Generalitat que ha fet pel Ministeri d’Hisenda va detectar (i molt abans que es desencadenés la polèmica que la defensa esgrimeix), determinats marcadors que suggerien el que l’ordre de processament sosté, impulsant, per aquest motiu, que es realitzés la indagació judicial que en aquest procediment es desenvolupa”.

0 Comentaris
cargando