CONSELL DE MINISTRES EXTRAORDINARI

El TC suspèn la llei que permetia la investidura a distància de Puigdemont

Admet a tràmit el recurs del Govern també contra la possibilitat que se celebrin reunions de l'Executiu de forma telemàtica i l'aprovació dels canvis en lectura única

La Moncloa aspira que JxCat compleixi la seva paraula, no forci Torrent a cometre una il·legalitat i presenti un candidat 'net'

consejo

consejo

3
Es llegeix en minuts
Pilar Santos / Ángeles Vázquez

El Tribunal Constitucional ha suspès la reforma de la llei de presidència, destinada a permetre una investidura de Carles Puigdemont a distància, a l’admetre a tràmit per unanimitat el recurs del Govern. En la seva providència l’Alt Tribunal adverteix el president del Parlament, Roger Torrent, i els altres membres de la Mesa que el seu deure és acatar la decisió adoptada per evitar més passos en la direcció que presagiava la reforma.

El recurs de l’Executiu, aquesta vegada amb l’informe favorable del Consell d’Estat, ha arribat a l’Alt Tribunal aquest mateix matí i els 12 magistrats han acordat reunir-se a la tarda per procedir a admetre’l, malgrat que demà també tenen sessió plenària. L’anterior impugnació del Govern contra la investidura telemàtica de l’expresident va tardar tres mesos a ser admesa a tràmit, tot i que el Constitucional la va impedir a través de mesures cautelars.

"El Govern central ha dit amb claredat que impediria qualsevol vulneració o frau de llei i que utilitzaria els instruments jurídics al seu abast", ha argumentat el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, després del Consell de Ministres extraordinari celebrat per aprovar la presentació de la impugnació davant del Tribunal Constitucional.

Segons ha explicat, a més de la reforma legal que permet aquesta designació telemàtica, el Govern central també ha recorregut contra tres aspectes més: que es permetessin reunions de l’Executiu  català "a distància", que els canvis es fessin per lectura única i que es "vulnerés" una matèria que estava reservada al reglament del Parlament.

Recordatori a Torrent

Amb l’admissió a tràmit, Méndez de Vigo ja havia avisat que la Mesa de la Cambra catalana, amb Roger Torrent al capdavant, "no podrà convocar el ple d’investidura a risc d’incórrer en un delicte de desobediència". 

Aquest últim pas de la Moncloa intenta forçar la proposta d’un candidat sense càrregues judicials (‘net’, diuen al Govern central), ja que la direcció de Junts per Catalunya ha admès aquests dies que no pressionarà els membres de la Mesa del Parlament a cometre cap il·legalitat.

Rajoy: "Ja n’hi ha prou de marejar la perdiu"

Poques hores abans, al Congrés, Mariano Rajoy ha insistit que tot Catalunya no pot quedar subordinada "a la voluntat d’una persona" i ha demanat als polítics independentistes que deixin d’embolicar la troca. El president del Govern central ha deixat l’encàrrec a la sortida de l’hemicicle, des d’on s’ha dirigit al Palau de la Moncloa per validar un recurs al Tribunal Constitucional que pressiona perquè se celebri una investidura efectiva.

Rajoy ha reconegut que la situació a Catalunya, juntament amb els pressupostos, és la seva gran prioritat. "Que es formi govern a Catalunya i que acabem amb la provisionalitat. Catalunya necessita recuperar la normalitat amb una actitud constructiva. Ja n’hi ha prou de marejar la perdiu", ha assenyalat.

L’anunci

Notícies relacionades

El recurs es produirà poques hores després que, aquesta matinada, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) hagi publicat la reforma de la Llei de la Presidència de la Generalitat, impulsada per JxCat. Veure negre sobre blanc la llei al DOGC és un tràmit necessari per poder recórrer contra la norma i en aquest cas, en virtut del 155, era la mateixa Moncloa la que havia de decidir-ne la publicació. 

Així, la impugnació es produeix tot just dos dies després que el Consell d’Estat, màxim òrgan consultiu del Govern central, avalés aquesta decisió, que busca impedir que Puigdemont, fugit de la justícia espanyola a Alemanya, sigui investit president sense acudir al Parlament. En concret, el Consell d’Estat va establir en el seu dictamen que l’"ofici representatiu" exigeix que qui vulgui ser candidat a la presidència de la Generalitat hagi d’estar present a l’acte, un requisit que emana de l’Estatut i de la Constitució sense excepcions ni alternatives.