Observadors de l'ONU per a les exhumacions del Valle de los Caídos

Les famílies dels republicans Manuel i Ramiro Lapeña i dels nacionals Pedro Gil i Juan González demanaran a Nacions Unides que inspeccioni el procés de recuperació de les seves restes al Valle de los Caídos. L’advocat de les famílies, Eduardo Ranz, prepara una petició per a la seu de l’ONU, a Ginebra . Ranz sol·licitarà la presència de relators in situ que certifiquin la diligència i neutralitat de l’Administració per facilitar les exhumacions, a les quals va donar via lliure el 9 de maig del 2016 el Jutjat de Primera Instància 2 de San Lorenzo de El Escorial (Madrid).

Aquesta decisió judicial va camí de convertir-se en unasentència rècord per la demora en el seu compliment. Fa dos anys Patrimoni Nacional, ens dependent de Presidència del Govern, que regenta el monument, va considerar que la fallada no el vinculava directament. El novembre del 2017 va canviar d’opinió, però llavors l’abadia del Valle va recórrer la decisió, fins que, per ordre del bisbat, va retirar el recurs aquest març.

Sense pèrit propi

Les últimes negatives de Patrimoni Nacional impulsen el recurs a l’ONU. "Necessitem testimonis del que està passant amb aquest procés", explica el lletrat Ranz. El 23 d’abril, quan els tècnics de l’Institut Torroja de Ciències de la Construcció van anar a valorar l’estat de la cripta del Valle, un executiu de Patrimoni Nacional va negar l’accés a les famílies. Aquell dia Patrimoni també els va negar la possibilitat de comptar amb un peritatge independent , perquè va l’impedir l’entrada al forense Francisco Etxeberria, expert en fosses comunes que, contra el criteri d’altres experts, creu que no totes les tombes del Valle estan en ruïnes a causa de la humitat.

Aquesta setmana, els tècnics de l’Institut Torroja redacten un informe que ha de respondre a dues preguntes: en quin estat està el tercer pis de la cripta del sepulcre i quines obres caldria fer si l’accés no fos possible .

Patrimoni Nacional va advertir el 23 d’abril que no serà tan fàcil com voldrien les famílies. Encara hauran de tornar al jutjat, segons va dir en un comunicat: "Si es comprova que els columbaris en els quals poden trobar-se les restes dels germans Lapeña s’han convertit en una ossera, en què hi ha confosos amb les restes cadavèriques de les altres persones mortes", l’hi comunicaran a la família "perquè interposi una demanda en el corresponent procés declaratiu davant la Jurisdicció ordinària perquè es pronunciï sobre l’exhumació sol·licitada si hi ha drets de tercers afectats".

Notícies relacionades

Comencen els treballs per a la primera exhumació al Valle de los Caídos

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Per a Ranz, "en aquest cas ja s’han produït totes les resolucions pròpies d’un Estat de Dret. Demanar més pronunciaments no és de rebut". El comunicat no advertia res sobre les restes de morts del bàndol nacional. "No permetre a Etxeberria entrar a la cripta, impedir l’accés a les famílies, i que Patrimoni esmenti les dificultats per exhumar les víctimes republicanes, sense esmentar les del bàndol nacional, fa entendre falta de voluntat per dur a terme l’exhumació”, critica l’advocat.

Des de les Nacions Unides, el jurista colombià Pablo de Greiff, relator especial sobre la Promoció de la Veritat, la Justícia i la Reparació, ja va cridar l’atenció del Govern d’Espanya el 2014 i el 2017 per les poques facilitats que dona a les víctimes que busquen les restes dels seus familiars.