L'ENDIMONIADA INVESTIDURA

JxCat i ERC es reuneixen per perfilar entre recels la investidura efectiva

Els republicans van demanar als postconvergents un conclave per detallar els pròxims passos

El Govern impulsarà d'urgència el recurs que permetrà suspendre la investidura a distància

zentauroepp42959988 primer pla de la portaveu d erc  marta vilalta  en roda de p180416142640

zentauroepp42959988 primer pla de la portaveu d erc marta vilalta en roda de p180416142640 / Rafa Garrido

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

ERC no torça el gest davant de les càmeres. Reacciona sempre amb moderació i empatia a cada cop de volant que fan Junts per Catalunya i Carles Puigdemont. Encara que quan s’apaguen els focus el desconcert pels canvis de guió es reflecteix al seu rostre. Pocs són els que veuen lògica la decisió del’eclèctica força de Puigdemont de dissabte passat a Berlín d’anunciar nous intents per investir Puigdemont i, després,Jordi Sànchez, abans de dur a terme la unció del candidat “efectiu”.

Per tot això, i per no emportar-se més sorpreses, tenint en compte que els republicans, dijous al matí, encara creien que el conclave puigdemontista sabatí era per posar de cara a l’anomenat pla D, ERC va demanar a JxCat de reunir-se per coordinar tots els passos a desenvolupar aquesta setmana. La reunió s’ha dut a terme a última hora de la tarda i, segons fonts coneixedores dels espais negociadors, ha servit per definir el full de ruta a seguir els pròxims dies fins a acabar en la investidura del 'pla d', a inicis de la setmana vinent, i la formació d’un Govern, a finals d’aquella mateixa setmana.

Creix la sensació al carrer de Calàbria de Barcelona –on s’ubica la seu d’ERC– que l’entorn de l’expresident gestiona els temps a la recerca de motius. ¿Per a què? Els més ben pensants amb JxCat creuen que Puigdemont precisa que l’Estat es mulli d’una manera taxativa per impedir la seva investidura per poder donar el relleu sense que ningú l’acusi d’haver-se fet enrere respecte al que havia promès en campanya.

Cremant etapes

Si això fos així, els plans de Puigdemont s’estarien complint com un rellotge. D’una banda, el Consell d’Estat ha avalat aquest dilluns per unanimitat que el Govern elevi un recurs davant del Tribunal Constitucional per l’aprovació de la reforma de la llei de la presidència per la qual es permet una investidura a distància. Un acte que seguirà la celebració d’urgència del Consell de Ministres, que podria reunir-se aquest mateix dimarts per aprovar el recurs. Tots els tràmits poden estar fets per quan el 'Diari Oficial de la Generalitat’ (que ara controla el Govern central en virtut del 155) publiqui la llei. Presentat el recurs, el TC preveu suspendre la norma ipso facto, que tancaria el que Elsa Artadi va batejar com a "finestra d’oportunitat". El ple del TC s’iniciarà dimarts i s’estendrà fins dijous.

Amb tot, hi ha republicans més escèptics que consideren que la demora de Puigdemont a enebrar el 'pla d' obeeix a una voluntat amagada de donar temps als estaments judicials que causin el que alguns han anomenat “un accident”, com seria que s’anul·lés la delegació de vot de Puigdemont i Toni Comín. Això deixaria sense marge els independentistes moderats, per tal com la CUP ja ha dit que no recolzaran cap altre candidat que no sigui Puigdemont. El resultat final és que se n’aniria a eleccions.

Bany de realisme

Notícies relacionades

Aquesta estratègia estaria sustentada en la creença que l’exercici de realisme d’ERC, visible, per exemple, en la ponència política de la conferència nacional del proper 30 de juny, serà penalitzat pels electors secessionistes repercutint en un guany de vots per a Junts per Catalunya. És a dir, que els afins a l’expresident veuen l’opció de trencar aquest empat actual, més visible en vots (12.000 de diferència) que en escons (dos a favor sempre dels postconvergents).

Amb tot, i abans de la reunió vespertina amb JxCat, si per alguna raó entre els dies 14 i 15 no se celebra la sessió d’investidura d’un candidat efectiu, i sempre en l’escenari de màxima urgència i pànic, hi havia quadres d’ERC que valoraven l’opció de presentar un candidat propi a la presidència. Una cosa que, tanmateix, la portaveu republicana, Marta Vilalta, no va voler ni ponderar perquè seria avançar molts esdeveniments.