El dubte

Eurodata TV Worldwide va presentar fa poc la seva anàlisi sobre l'evolució del consum de televisió al món. Als 95 països estudiats el 2017, el temps global de televisió individual va ser de 2 hores i 56 minuts. Però la xifra és la mitjana,  i mostra fortes diferències entre continents. A l'Àsia, la mitjana és de 2 hores i 25 minuts; a Amèrica del Nord, de 4 hores i 3 minuts; a Europa, de 3 hores i 49 minuts per dia. No és estrany, per tant, que als EUA el president sigui un expresentador de televisió.

Durant els últims 25 anys, el consum de  televisió al món s'ha mantingut estable, ja que, tot i que ha augmentat considerablement la disponibilitat de continguts en línia, la possibilitat de veure televisió a través de mitjans diferents als tradicionals i en directe, beneficia el consum en general dels programes. Però els adults joves acostumen a veure televisió en diferit i a travésd'internet, fet que ha provocat que el consum entre els menors de 35 anys estigui baixant, i molt especialment entre els que tenen edats compreses entre els 18 i els 24 anys, que veuen la televisió un 34% menys, dada que a alguns els fa dubtar sobre el futur de la tele.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

És evident que l'impacte dels serveis de ‘streaming' ‘streaming'i del vídeo per subscripció han canviat els patrons tradicionals del consum televisiu i l'han envellit, però una anàlisi més en profunditat mostra que als EUA els ‘millennials' millennialscombinen aquestes noves tecnologies amb la bona i antiga televisió gratuïta perquè la prefereixen a pagar enormes factures a les cadenes de pagament. De fet la televisió terrestre ha millorat respecte a l'ús del cable. El nombre de cases que veuen televisió en obert als EUA era de 12,7 milions el 2015. Dos anys després, són 15,8 milions, segons Nscreenmedia. Així que no doneu per mort el mitjà de comunicació líder. Hi ha qui creu que ben aviat  tothom estarà abonat a alguna plataforma, veient vídeo sota demanda i sense anuncis durant el ‘prime time', perquè les tendències mostren que la gent pagarà per continguts de qualitat. Però encara hi ha moltíssima gent que no pot pagar res i gran quantitat de bons programes que només són oferts per les cadenes en obert, sobretot, els vinculats a l'actualitat. Això explica que la televisió gratuïta, lluny de desaparèixer, està creixent.

El 2017, segons l'informed'Eurodata, es van llançar més de 4.100 programes als 48 territoris monitorats per a aquest informe. Els principals exportadors van ser el Regne Unit i els EUA. Indústria i idioma són les seves fortaleses. Els segueixen França, Alemanya i Turquia, amb uns idiomes que es parlen molt menys que el nostre, per tant, queda feina. El gènere més reeixit continua sent la ficció, amb sèries que combinen humor, família i amor com a trames principals. Dins de l'entreteniment destaquen els programes de cites, però la tendència dominant consisteix a barrejar idees provinents de formats diferents. En resum, un sector ple d'activitat, dinàmic  i en què l'únic inalterable és el canvi continu. El de sempre,  tret de la proliferació de nous competidors a la recerca, tots, de la publicitat. Hi haurà en el futur prou audiència per vendre? Aquest és el dubte.