La dimissió de Cifuentes aviva la batalla per la successió de Rajoy

Congrés dels Diputats. Dijous. Postdimissió de Cristina CifuentesCristina Cifuentes. El ministre Cristóbal Montoro acabava de passar el primer examen d'uns pressupostos que garantiran a Mariano Rajoy, si són aprovats definitivament al juny, completar la legislatura: podran ser prorrogats, si és necessari, fins al 2020. La Moncloa volia que la seva gent parlés dels comptes. D'això, i només d'això, va fer declaracions el president del Govern, per donar exemple. Però els temes en els grupets populars eren uns altres: el passat i futur de l'expresidenta madrilenya; els presumptes dossiers que durant anys es van amagar sota catifes de despatxos i la guerra de la successió a la Comunitat de Madrid, al partit regional...I al nacional. Sí, d'això, tot i que sàpiga greu als potencials protagonistes, també.

Les conseqüències de l'abrupta sortida de Cifuentes es fan notar en el present –s'ha estrenatcom a president en funcions Ángel Garrido,Ángel Garrido agraint a la seva excap la gestió i garantint lleialtat a qui arribi–, però sens dubte condicionaran decisions de futur importants. Per començar, la direcció popular busca ja qui substitueixi a la Puerta del Sol fins al maig de l'any que ve la que es perfilava, a més, com a aspirant a succeir Rajoy. El PSOE avisa que ells presentaranÁngel Gabilondo a una investidura, malgrat que no surtin els números. El PP busca per a Madrid un president o presidenta amb caràcter interí, sense sospites (almenys poques) de corrupció o merders a la seva esquena, per arribar fins a les autonòmiques amb Cs sense ensurts. Però l'aparell del PP avisa que, passats els mesos, es buscarà un "pes pesant" per no perdre una plaça tan rellevant.

Molts, que no tots, miren de reüll la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i imaginen ja la seva cara als cartells delscomicis del 2019. Ella, metafòricament, aparta la mirada. Està acostumada a sortir en aquestes travesses castisses (malgrat que fa anys que ocupa també pòdium, amb Dolores de Cospedal i Alberto Núñez Feijóo , en les càbales sobre la successió de Rajoy) sense que la cosa passi d'especulació. Pot tornar a passat, tot i que hi ha qui adverteix a Génova que el context no és l'habitual. Que la proximitat (demoscòpica) dels taronges aclapara, que el partit se la juga, que Rajoy, també, i que no són temps per estalviar en sacrificis. Les fonts consultades destaquen que "no hi ha decisió presa i tardarà a arribar", això sí, recalquen que "ningú que compleixi el perfil quan arribi el moment ha de ser descartat". "Ni donar-se per elegit", afegeixen.

Missatges a través d'entrevistes

Alguns adversaris i alhora companys de files de Santamaría es freguen les mans. Creuen que si el líder del PP vol intentar seguir o descavalcar-la d'un procés successori, demanar-li que abandoni el Govern i s'aboqui a Madrid seria un bon camí. En aquest grup, els conservadors que, aquest dijous, donaven voltes a la qüestió en els ja esmentats grupets parlamentaris inclouen l'exministre José Manuel García-Margallo. Ell, que no es molesta a dissimular l'escassa simpatia que li produeix la vicepresidenta (i sembla mutu), va aprofitar una intervenció a la televisió per proposar-la i animar-la a mesurar-se a les urnes madrilenyes. "Ella té notorietat, popularitat, coneixement i prestigi", va emfatitzar.

Notícies relacionades

Els dossiers contra Cifuentes: sexe, cleptomania i vodú

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Els més propers a Cospedal, la relació de la qual amb la número dos de l'Executiu també és millorable, no malveuen la idea, esclar. No en va la titular de Defensa apareix amb la mateixa força en travesses successòries del president. Tanmateix, ella ha rebut un missatge inquietant fa uns dies. I de Rajoy, ni més ni menys, que en una entrevista aLa Tribuna, va assenyalar Cospedal com a candidata "ideal" per a Castella-la Manxa. O sigui, per als comicis del maig del 2019, que no les generals del 2020.

És casualitat que aquestes paraules del president sobre la candidatura per a Castella-la Manxa arribin en ple merder madrileny, quan més es parla de Santamaría com a aspirant per a la Puerta del Sol? Pot ser que sí. O pot ser que el que ha passat amb Cospedal marqui el futur de molts, i no només el de la presidenta ja dimitida.