EL POLS INDEPENDENTISTA

Millo assegura que l'objectiu de Puigdemont amb l'1-O era la "col·lisió"

"Si arribàvem a un acord s'acabava el procés", sosté el delegat del Govern

zentauroepp40981124 graf754  barcelona  17 11 2017   el delegado del gobierno en171123104817

zentauroepp40981124 graf754 barcelona 17 11 2017 el delegado del gobierno en171123104817 / Enric Fontcuberta

1
Es llegeix en minuts

El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, ha explicat aquest dimarts que abans que Carles Puigdemont convoqués el referèndum independentista de l'1 d'octubre va intentar oferir una alternativa per evitar la seva celebració, però, ha afegit, Puigdemont s'hi va negar rotundament. "Vaig comprovar que a l'altre costat de la taula l'objectiu era la col·lisió. Si arribàvem a un acord s'acabava el procés. Em va dir que no tenia més remei", ha revelat Millo en declaracions a Catalunya Ràdio.

Millo ha rebutjat que per part del Govern no s'hagi animat al diàleg per evitar el xoc entre administracions. "No he fet més que demanar diàleg. Cada vegada que vaig posar coses sobre la taula a Puigdemont, va donar un cop de porta", ha afegit.

Així mateix, el delegat del Govern ha assegurat que Mariano Rajoy "està desitjant" que hi hagi un nou president de la Generalitat i ha reiterat que quan es formi Govern es posarà fi a l'aplicació de l'article 155.

Querella contra Llarena

Notícies relacionades

Respecte de la querella que el president del Parlament, Roger Torrent, vol posar contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, Millo ha considerat que es tracta d'una mesura "estranya" i ha instat a "respectar la independència dels tres poders". La querella, ha destacat, suposa "utilitzar la institució i trenca la separació de poders".

Finalment, Millo ha parlat sobre els autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR), sobre els quals ha subratllat que han tingut l'habilitat d'envoltar-se de pacifistes. "No es pot afirmar genèricament que els 400 CDR siguin violents, però tampoc negar que a dins hi ha gent que utilitza l'estructura com a coartada", ha manifestat, abans de preguntar-se si la coacció, les amenaces i la intimidació es poden considerar violència.