La justícia alemanya també posa en dubte el delicte de malversació contra Puigdemont

Després de desmuntar l'acusació de rebel·lió contra Carles Puigdemont, l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein posa ara en dubte que se'l pugui acusar de malversació. El tribunal alemany ha demanat a la justícia espanyola que enviï informació addicional sobre la denúncia contra l'expresident de la Generalitat, al considerar que en l'euroordre hi falta concreció.

"No conté una descripció suficient de les circumstàncies en què es va produir el delicte amb la necessària concreció de l'acusació que permeti associar-lo de manera suficient als fets que se li imputen", subratlla l'Audiència germànica en la interlocutòria emesa divendres passat i difosa aquest dilluns. Els jutges reconeixen que Puigdemont va ser "corresponsable", almenys políticament, de la generació dels costos del referèndum per un valor aproximat d'1,6 milions d'euros, i que el seu Govern no estava autoritzat a gastar-los arran de la prohibició del Tribunal Constitucional. Però posen en dubte si el simple fet de contraure les obligacions financeres associades al referèndum sense que s'hagin fet pagaments efectius constituiria un acte punible.

L'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein va descartar l'extradició de Puigdemont per un delicte de rebel·lió. En la resolució, el tribunal va determinar que els arguments de Llarena per acusar de rebel·lió el líder de Junts per Catalunya són "inadmissibles" i que casaven malament amb el codi penal alemany. "A diferència de com ho pogués veure el dret espanyol, a Alemanya, amb la força de la massa que es deriva d'una gran reunió de persones no n'hi hauria prou per arribar al nivell de violència que requereix l'article 81 del codi penal".

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

"La violència que va tenir lloc el dia de la consulta és atribuïble a l'acusat com l'iniciador i el defensor del referèndum", reflexionen els magistrats. Però consideren que els fets "pel que fa a la seva naturalesa, magnitud i efecte no van ser més significatius" que les protestes que van tenir lloc el 1983 a Frankfurt contra l'ampliació de l'aeroport Startbahn West. "Els actes no haurien sigut suficients, com mostra la història per exercir prou pressió al Govern per forçar-lo a capitular a les demandes dels violents".

L'expresident s'haurà de presentar un cop per setmana davant la Policia de Berlín per complir les condicions imposades per l'Audiència Territorial mentre s'estudia la petició d'extradició a Espanya.