LA POSADA EN LLIBERTAT DE PUIGDEMONT

Violència, la peça que grinyola en el relat de Llarena

Alemanya desmunta els intents del jutge per justificar l'element clau per a la rebel·lió

erererer

erererer

1
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els intents del jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena per justificar que a Catalunya hi va haver "aixecament violent", element imprescindible per poder parlar de rebel·lió, havien generat moltes crítiques en el món judicial a EspanyaJosé Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, i Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional, havien sigut alguns dels que ho havien posat en qüestió. Però aquests retrets eren simples bufades comparades amb el vent huracanat que ha generat la justícia alemanya al decretar que no hi ha hagut la violència necessària per poder parlar de rebel·lió, castigat a Espanya amb fins a 30 anys de presó.

Un vendaval que posa a prova la solidesa del castell de cartes que havia construït Llarena en la seva ordre de processament de Carles Puigdemont i 12 líders independentistes mésCarles Puigdemont per rebel·lió. Un text controvertit en què comparava la manifestació del 20 de setembre passat davant de la Conselleria d'Economia amb "un supòsit de presa d'ostatges mitjançant trets a l'aire". Pel jutge del Suprem aquestes manifestacions reflectien l'existència d'"un risc que les mobilitzacions futures desemboquessin en una violència instrumentalitzada per aconseguir la independència".

Notícies relacionades

En el seu recurs, Carles Puigdemont havia al·legat que no hi ha rebel·lió perquè en el procés no hi ha hagut "cap tipus de violència". Per argumentar-ho, detallava la tramitació parlamentària del Codi Penal del 1995, en què es van establir els límits d'aquest delicte. La seva conclusió és que "la promoció d'un procés independentista és plenament admissible en el marc constitucional espanyol, sempre que no sigui mitjançant l'ús de la violència". "I per violència -afegia- no es poden entendre les manifestacions de protesta, per nombroses que siguin, ni les actuacions reprovables i aïllades dels que hi causen danys". Això podria "com a màxim", afirma, "implicar la comissió de desordres públics i, sempre a càrrec dels que portessin a terme aquestes conductes".

La carta dels CDR

Les últimes setmanes, veient que no estava clar que es pogués trobar violència en el procés per apuntalar la tesi de la rebel·lió, la Fiscalia General de l'Estat havia girat la mirada cap a l'acció dels Comitès de Defensa de la República (CDR). La Fiscalia de la Audiència Nacional va anunciar dilluns que actuarà contra "les intolerables actuacions" que "estan desenvolupant els autodenominats CDR" a Catalunya. El ministeri públic assenyalava que les protestes des de l'arrest de Puigdemont a Alemanya "exalçant amb violència persones jurídicament investigades pels delictes més greus que es poden donar en un Estat social i democràtic de dret" podien ser constitutius dels mateixos delictes pels quals ell i la resta del seu Govern van ser processats: rebel·lió i malversació