Mig any de l'1-O, el referèndum que va sacsejar Catalunya

Aquest diumenge es compleix mig any de l'1-O, el referèndum que va sacsejar Catalunya. Aquella votació va provocar un tsunami que va alterar completament el tauler català. Sis mesos després, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, president i vicepresident llavors, són a la presó, igual que la meitat del seu Govern, destituït per l'aplicació de l'article 155. I, tres mesos i mig després de les eleccions del 21-D, segueix sense haver-hi nou executiu i creix l'amenaça de la repetició electoral.

2,2 milions de persones van participar en aquella consulta declarada il·legal pel Tribunal Constitucional en una jornada marcada per la repressió policial, en què les imatges dels cops van fer la volta al món. L'informe del Servei Català de Salut registra 991 ferits, tot i que el Govern del PP va considerar que l'actuació policial va ser "proporcionada i proporcional". Després de la declaració d'independència interruptus del 10 d'octubreinterruptus (ajornada a l'espera d'una mediació internacional que no es va materialitzar), Puigdemont va estar a punt de convocar eleccions però el pressing a les xarxes de part de l'independentisme el va fer canviar d'idea. El 27 d'octubre el Parlament va declarar la República, Mariano Rajoy va activar l'article 155, va destituir el Govern i va convocar unes eleccions que els independentistes van tornar a guanyar després que Puigdemont i diversos consellers marxessin a Bèlgica i la resta del Govern, amb Junqueras al capdavant, va acabar a la presó. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents de l'ANC i Òmnium, havien sigut els primers a començar la processó cap a la presó el 16 d'octubre, acusats de ser els líders de les manifestacions del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia.  

Notícies relacionades

1-O: repressió contra vots

Puigdemont: "No claudicaré, no renunciaré"

Els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, i Carme Forcadell, que havien sigut posats en llibertat sota fiança, van tornar a la presó després que el jutge Pablo Llarena els processés a ells i 8 líders independentistes per rebel·lió. Els intents del magistrat, que ha imputat 25 persones en la causa general de l'1-O, per justificar que hi va haver l'"aixecament violent" imprescindible per poder parlar de rebel·lió han generat moltes critiques en el món judicial. La forma en què alguns líders van renegar de la declaració independentista davant Llarena, com Artur Mas i Marta Rovira, que van dir que allò del 27-S va ser només "simbòlic", també va remoure les aigües sobiranistes.

L'independentisme ha intentat mantenir viva la flama de l'1-O, presentant successivament primer un candidat que no podia anar a la investidura perquè no podia tornar a Catalunya (Carles Puigdemont), un altre que no podia anar al Parlament perquè era a la presó (Sànchez) i intentant accelerar la investidura de Turull abans que Llarena el tornés a enviar a la presó. L'objectiu, més que el Govern efectiu que no ha parat de demanar-li ERC, era que la qüestió catalana no caigués en oblit a l'escena internacional. La marxa d'Anna Gabriel i Marta Rovira Suïssa, de Clara Ponsatí a EscòciaClara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig a Brussel·les i el tour de Puigdemont per Bèlgica, Dinamarca i Finlàndia no van aconseguir l'efecte que ha tingut la detenció a Alemanya del president destituït. "Angela Merkel no pot entrar directament en la qüestió catalana”, deia fa unes setmanes en una entrevista a CTXT Vittorio Craxi, fill de l'expresident italià i membre de la comissió italiana que va intentar obrir canals per a una mediació europea. Doncs fa una setmana la fan fer entrar de ple en l'assumpte.