Puigdemont i Comín es querellen contra Ana Rosa Quintana

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín han presentat una querella contra Ana Rosa Quintana i els dos càmares de Telecinco que van captar els missatges que es van intercanviar a finals de gener en un acte a Brussel·les en què Puigdemont assegurava a Comín que estava "sacrificat", que "això s'ha acabat", que "el pla Moncloa triomfa" i que vivien "els últims dies de la Catalunya republicana".

"Hem presentat una querella davant un jutge d'instrucció de Lovaina en nom de Carles Puigdemont i Toni Comín per violació de la vida privada contra els dos càmeres i Ana Rosa per filmar i difondre missatges del seu smartphone el 31 de gener", ha explicat a Europa Press l'advocat Christophe Marchand, que forma part de l'equip jurídic que representa l'expresident i exconsellers catalans a Bèlgica.

De sis mesos a tres anys

"Es van filmar durant 50 minuts missatges privats que Puigdemont ha intercanviat amb Toni Comín", ha denunciat l'advocat, que ha recordat que captar i difondre "comunicacions privades" sense "autorització" de les parts constitueix "un delicte segons el dret belga" d'"atemptat de la vida privada", castigat amb "penes de presó d'entre sis mesos a un màxim de tres anys".

Marchand ha assegurat que "l'objectiu no és ficar periodistes a la presó", sinó "subratllar la importància de la vida privada", alhora que ha criticat que, per la gran atenció mediàtica al voltant del cas de Puigdemont, "els mitjans espanyols a vegades han actuat violant els principis bàsics de la deontologia periodística". "Tenim persones que són a Bèlgica com a refugiats, a l'exili, que estan en situació bastant vulnerable, que són objecte d'una pressió mediàtica molt important", ha incidit.

"Els periodistes tenen el dret d'informar"

El lletrat belga, que no ha pogut anticipar quan el Tribunal de Lovaina citarà les parts demandades, cosa que està "en mans del jutge d'instrucció", ha deixat clar que "els periodistes tenen dret a informar com volen, però dins dels límits marcats", i ha insistit que "robar informacions" constitueix "una violació de la llei penal". "Es necessita un consentiment lliure, clar i evident. No va ser el cas aquí", ha recordat.

La balisa al cotxe

Respecte a la presumpta balisa que hauria sigut instal·lada en un vehicle utilitzat habitualment per l'expresident Puigdemont a Bèlgica per permetre el seu seguiment, Marchand ha explicat que no han interposat cap demanda davant la justícia belga per aquesta qüestió. "No hem posat una querella", ha assegurat.

"La balisa no l'han posat ni la policia belga ni els serveis d'intel·ligència belgues. Està prohibit, això és un delicte. És un atemptat contra la vida privada, podria comportar una pena de presó", ha explicat l'advocat, que no ha pogut precisar si les autoritats belgues han obert una investigació respecte a aquesta qüestió. "No estic al cas de si s'ha obert una investigació", ha admès.

La situació dels exconsellers 

El lletrat belga també ha explicat que segueixen a l'espera que la Fiscalia de Brussel·les citi a declarar els exconsellers Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig, que segueixen a Bèlgica després de la decisió del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena de reactivar les ordres de detenció contra els polítics catalans fugits.

"Seguim a l'espera de la citació del jutge. No serà abans de la setmana que ve", ha explicat Marchand, que ha precisat que "cal trobar un traductor" per a documentació remesa, i "el problema" és que és "una mica difícil" fer-ho aquests dies per "les festes de Pasqua", encara que no ha precisat si la traducció que falta és de les euroordres o de la informació addicional sol·licitada per la Fiscalia de Brussel·les a Espanya.

De dimarts a dijous

El lletrat ha explicat que des de la Fiscalia de Brussel·les els han avançat que la citació podria ser "dimarts, dimecres o dijous", encara que no ha pogut precisar si els tres exconsellers es presentaran abans a la mateixa comissaria de policia de Brussel·les on van anar al novembre arran de les euroordres dictades per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.

"No en tinc informació", ha explicat el lletrat. La detenció prèvia dels exconsellers, moment en què tindran accés al contingut de les euroordres i estaran acompanyats pels seus lletrats, és un pas previ necessari per poder comparèixer davant un jutge d'instrucció i iniciar el procés per admetre a tràmit o no les euroordres i eventualment executar-les.

Un jutge d'instrucció

Si la justícia belga seguís les mateixes etapes després de la reactivació de les euroordres, es designaria un jutge d'instrucció que s'encarregaria de decidir en un termini de 24 hores si l'ordre de detenció és adequada a la llei o si hi ha alguna causa de rebuig i si procedeix dictar presó provisional o els deixa en llibertat amb mesures cautelars per evitar la fuga de les persones implicades. La Fiscalia de Brussel·les va assegurar dissabte, per la seva banda, que no veu risc de fuga en aquest cas.

Marchand ha confiat que el jutge d'instrucció designat pel cas els deixi en llibertat a l'espera de resoldre el fons de l'assumpte, com va passar l'última vegada, quan un jutge d'instrucció va deixar en llibertat Puigdemont i els exconsellers amb mesures cautelars, és a dir, els va prohibir sortir del territori belga sense consentiment d'un jutge, els va exigir una residència fixa i personar-se davant la justícia i la policia quan se'ls demanés.

Delicte de rebel·lió

"No m'ho imagino, ho espero", ha explicat el lletrat belga. "És un jutge d'instrucció el que prendrà la decisió de forma independent. Avaluarà la situació i prendrà una decisió", ha explicat. Comín és l'únic a qui Llarena ha processat per un delicte de rebel·lió, al qual se suma el de malversació de cabals públics. Serret i Puig, per la seva banda, han sigut processats per delictes de desobediència i malversació.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Com que que s'espera que les defenses dels exconsellers no acceptaran l'extradició davant el jutge d'instrucció, el procés passarà a la Cambra del Consell (tribunal de primera instància), on el jutge tindrà un termini de 15 dies per determinar si l'ordre és executable o no. En cas que fos recorreguda, les parts podrien anar primer al Tribunal d'Apel·lació i posteriorment al Tribunal de Cassació.

Els passos a seguir

En els dos casos, la sala té 24 hores per decidir si admet a tràmit el recurs i 15 dies més per prendre una decisió i concloure si l'ordre d'extradició pot ser executada o no. La legislació comunitària sobre les euroordres preveu que l'extradició d'un ciutadà reclamat per un altre estat membre es resolgui en 10 dies si l'afectat accepta l'ordre. De tota manera, els terminis s'allarguen fins als 60 dies si les persones requerides es neguen a l'extradició. Aquest temps es pot allargar 30 dies més en casos excepcionals.