La investidura de Puigdemont divideix de nou JxCat i ERC

La detenció de Carles Puigdemont ha deixat desconcertat l’independentisme. Incapaços de consensuar un pla, i amb el compte enrere per a unes noves eleccions activat, cada partit fa la guerra pel seu compte. La CUP i part de Junts per Catalunya 

(JxCat) elucubren amb intentar investir una altra vegada l’expresident, sabent que és la via directa per mantenir un xoc amb l’Estat que ja s’ha carregat moltes carreres polítiques. ERC prioritza formar un Govern «efectiu» per recuperar la Generalitat intervinguda.

Aquesta divisió coincideix en el temps amb una gran frustració dels votants independentistes, que ja han deixat els primers altercats als carrers. Així que –mentre decideixen què s’ha de fer– JxCat, ERC i la CUP segueixen fent gestos que a penes els comprometen, però que busquen instal·lar la idea que segueixen en la batalla.

Un exemple d’aquesta actitud és el ple que s’ha convocat per demà. Les discrepàncies entre els partits han impedit que vagi més enllà d’una declaració d’intencions: les formacions independentistes aprovaran una resolució que defensa els drets de Puigdemont –i de Jordi Sànchez i Jordi Turull– de convertir-se en president, però no proposen una investidura efectiva. Les propostes conjuntes exigeixen també «l’alliberament immediat» de tots els presos sobiranistes.

La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va plantejar ahir intentar ungir una altra vegada Puigdemont. «Sempre serà el nostre candidat», va manifestar. En la seva opinió, les circumstàncies han canviat respecte del 30 de gener, quan Roger Torrent, president del Parlament, va suspendre el ple d’investidura després de les advertències del Tribunal Constitucional que l’aspirant havia de ser físicament a la sessió.

La formació de Puigdemont fa dies que esgrimeix un escrit del Comitè de Drets Humans de l’ONU, referit a Jordi Sànchez, que abans d’emetre un dictamen sobre si pot o no ser investit insta Espanya a «prendre les mesures necessàries per garantir que pot exercir els seus drets polítics». JxCat creu que la frase obre la porta a la seva investidura i, per extensió, també a la de Puigdemont.

Aquestes mesures cautelars dictades per l’ONU han donat peu també que Sànchez hagi fet marxa enrere en la seva decisió de deixar l’acta de diputat. Els advocats de l’exlíder de l’ANC, pres a Soto del Real, creuen que Espanya «no pot ignorar» l’escrit de les Nacions Unides, que en qualsevol cas té ara sis mesos per prendre una decisió final, informa Júlia Regué. ERC veuria l’opció d’investir Sànchez amb bons ulls, si fos possible.

Mentrestant, i frustada l’opció d’investir Turull, els independentistes ja negocien els passos a fer a partir d’ara en un pla més realista. Tant JxCat com ERC parteixen de la base que s’ha d’evitar la repetició de les eleccions. El pla d amb més opcions segueix sent Elsa Artadi, encara que no compleix el requisit que exigeix el PDECat que el pròxim president militi en aquesta formació.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Fonts postconvergents avisen també de les opcions de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que sí que milita al PDECat. Cap té causes pendents amb la justícia, i no haurien de tenir problemes per convertir-se en president. Més enllà del principal: la CUP ja ha anunciat el seu pas a l’oposició i és gairebé impossible que en voti cap. Els sectors sobiranistes més possibilistes confien en una renúncia al seu escó tant de Puigdemont com de Toni Comín.

Però ERC, amb un president del partit a la presó i una secretària general a Suïssa, està decidida a no posar en risc més dirigents per iniciatives d’efectivitat discutible. Joan Tardà insisteix que el més important és «fer Govern ja» i ampliar el camp de joc cap als comuns i fins i tot el PSC. El portaveu, Sergi Sabrià, també prioritzava ahir la llibertat de Puigdemont a la seva investidura. En aquesta línia, Torrent, la principal figura visible dels republicans, va iniciar contactes per crear un «front comú en defensa de la democràcia».