La Guàrdia Civil diu que Turull va ser "extraordinàriament rellevant" en el procés

La Guàrdia Civil considera el candidat a la presidència de la Generalitat Jordi Turull com una figura "extraordinàriament rellevant" en el procés, en el qual va gestionar la publicitat de l'1-0, "tremendament pròxima" a la causa independentista i de "molta importància" a Convergència (CDC).

En l'informe final remès al jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena, al qual ha tingut accés Efe, la Guàrdia Civil destaca la rellevància de Turull no només pel seu rol com a exconseller, sinó també com a integrant del comitè estratègic que dirigia el procés, segons EnfoCATs, un document incautat a Josep Maria Jové i considerat com a full de ruta del procés sobiranista.

Turull va ocupar la cartera de Presidència al Govern de Carles Puigdemont, des de la qual "es va gestionar el disseny i la inserció de publicitat anunciant la celebració del referèndum i el registre de catalans a l'exterior, i es van adquirir dominis a internet relacionats amb el Pacte Nacional pel Referèndum".

Trossejar la despesa de material de l'1-O

En concret, el seu departament va ser un dels cinc que va usar la Generalitat per trossejar la despesa vinculada a les paperetes, al cens electoral i a les citacions de les meses electorals per 979.661,96 euros, "de forma que permetés una millor ocultació, ja que eren diners que s'estaven destinant al referèndum". La factura que es va carregar a Presidència va ser de 198.871,76 euros.

A més, en un correu enviat a l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras el 25 d'agost, va sol·licitar una aportació extraordinària de 3.430.000 euros per a una campanya de contingut cívic, encara que en realitat estava "emmascarada" ja que "es pretenia fer front a la despesa que suposaven els diferents anuncis de promoció del referèndum, com el de les vies del tren", que va costar 277.804 euros.

Turull també va aprovar la campanya "SÍ o NO", que va costar 224.835 euros, per "fomentar la inscripció en el cens de catalans a l'exterior" i crear així un cens d'estrangers per a l'1-O.

Com a membre del Govern, va participar en la formalització del decret que va aprovar la convocatòria de l'1-O i va propulsar amb Junqueras i l'exconseller d'Afers Exteriors Raül Romeva l'acord de l'Executiu per fer efectiu el referèndum i del qual es desprèn que les decisions es van adoptar de forma col·lectiva i col·legiada i van ser assumides de forma solidària.

I malgrat que va assumir la conselleria el juliol del 2017, la Guàrdia Civil assenyala que "és evident que ha sigut una persona tremendament pròxima al procés i de molta importància dintre de CDC".

Sis reunions clau

Així, les anotacions de Jové a la seva agenda Moleskine revelen la participació de l'investigat en sis reunions clau en el procés sobiranista quan encara no estava a l'Executiu català, com aquella que es va denominar "últim intent", una reunió en què es va tractar de desbloquejar la presidència del Govern.

Però la més important va ser sens dubte la reunió del 23 febrer del 2016, en què juntament als principals líders sobiranistes "van tractar els passos a seguir i les fases i seqüències del procés", és a dir, el seu full de ruta.

Aquestes van ser les lleis (transitorietat jurídica i procés constituent), declaració d'independència, eleccions constituents, referèndum constituent i en quin moment fer la desconnexió.

Unilateralitat

Cinc mesos més tard va assistir a una altra reunió en què van valorar celebrar el referèndum a l'octubre i, sobretot, "van concloure que era evident que no hi hauria cap proposta espanyola, i per això aplicarien la unilateralitat".

Unes setmanes després se li va atribuir el temor en una altra reunió de l'esmentat comitè que "es desestabilitzés el Parlament perquè es preguntava si anirien a la línia de flotació, i en aquest cas no podrien fer res".

"Entenia, a més, que no podien generar inseguretat i que els lletrats si cessaven, la generarien perquè fins i tot va indicar que s'estaven plantejant fer-ho", afirma l'escrit de la Guàrdia Civil.

Notícies relacionades

El jutge precipita el 'pla Turull'

L'ANC es va informar de com blindar el Parlament davant la policia

Així mateix, els investigadors inclouen algunes declaracions públiques de Turull que determinen que l'exconseller "va participar de l'estratègia d'atacar l'Estat i el Govern espanyol".

Per exemple, assenyala el text, "al dir que es gastava recursos a organitzar vaixells per a policies i no havia sigut capaç de complir la quota de refugiats, que ells es jugaven la independència, els pilars de la democràcia i la dignitat com a país o que mentre a Catalunya es feien crides a la serenitat, altres estaven fomentant el 'a por ellos".