Els incendis verbals de Turull

"Aquí hem vingut a construir un Estat, no a gesticular", va etzibar Jordi Turull a la CUP a finals de març del 2016. L'aleshores president del grup parlamentari de JxSí va replicar així­ als anticapitalistes per haver presentat una nova moció que cridava a desobeir el Tribunal Constitucional. Aquest dijous són els cupaires els que han de respondre sobre ell. Perquè si Carles Puigdemont i Toni Comín no renuncien a l'escó, Turull només podrà aconseguir la presidència de la Generalitat amb el vot favorable dels quatre diputats, que perquè així sigui s'hauran d'empassar l'allau de crítiques que ha dedicat al llarg ­­dels anys aquest independentista i converg­ent de soca-rel, a qui l'hemeroteca pot ficar en més d'un bassal.

Encara que fa 30 anys ja era regidor a Parets del Vallès, Turull va començar a tenir visibilitat com a flagell del tripartit al Parlament. Va cobrar un especial protagonisme el 2010 com a representant de CiU en la comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan, en què van morir cinc bombers. Agres i incisives van ser les seves intervencions en aquells treballs, en què va tenir més d'una topada amb diversos caps del cos d'extinció, que van acusar els nacionalistes d'utilitzar el dramàtic foc dels Ports amb fins merament partidistes tenint en compte que faltaven pocs mesos per a les eleccions al Parlament, previstes per al novembre d'aquell any­­.

Finalment, aquells comicis els va guanyar CiU, Artur Mas es va convertir en president i Turull va ser ascendit a portaveu del grup parlamentari nacionalista, càrrec que en la legislatura anterior havia ocupat Oriol Pujol, per qui també va acabar ficat en un embolic, si més no, dialèctic. Però abans s'ha de recordar un altre episodi significatiu:

15 de febrer del 2012, ple del Parlament. Un dia abans, CiU i el PPC havien ratificat la seva societat per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat i a la Cambra es votava, a més, la modificació d'una llei audiovisual. ERC, que sabia que hi havia diputats de CiU contraris a les directrius de la cúpula, va demanar que es votés en secret, cosa a què Turull va respondre: "En aquesta Cambra la votació secreta és tradicionalment quan es vota o es fa referència a persones, no a articles […]. La votació valenta és la que no és secreta"… Cinc anys i mig després, el 27-O passat, el bloc independentista, amb Turull en qualitat de diputat i conseller de Presidència, decidia votar en secret la DUI, després qualificada de "simbòlica" davant els jutges; una simple gesticulació, vaja.

El dirigent nacionalista va haver de sortir al pas no pas poques vegades de les crítiques a Convergència per pactar amb el PPC. I encara més quan Oriol Pujol, acorralat pel ‘cas ITV’, va dimitir com a líder del grup parlamentari de CiU i ell es va quedar amb el càrrec, l'abril del 2013. "Estic convençut de l'honestedat d'Oriol Pujol i que li retiraran la imputació, perquè va ser clar i convincent excepte per als que volen insistir en relats delirants", el va defensar al cap d'un any després d'acompanyar-lo a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya: Puigdemont reuneix el grup de JxCat a Brussel·les | Directe

Alleujament a la Moncloa perquè comencen a comptar els dos mesos

D'aquella passejada cap al jutjat amb el fill de l'expresident en queden documents gràfics que li fan un trist favor al diputat de JxCat, que aleshores també va voler fer costat als tribunals a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, condemnat el mes de gener passat a quatre anys i cinc mesos de presó en la mateixa sentència que obliga Convergència a pagar 6,6 milions d'euros pel cobrament de comissions a canvi de la concessió d'obres públiques.

Erigit en escuder de CDC contra les acusacions de corrupció i especialitzat a posar el ventilador de l'"i tu més", el juliol del 2013, en una compareixença de Mas al Parlament arran del 'cas Palau', Turull va subratllar que "Osàcar no és el senyor [Luis] Bárcenas" i va dir que era "testimoni de l'honestedat" de l'extresorer. "El temps cada vegada ens dona la raó. Sempre que s'ha acusat Convergència, ha acabat en no-res", va sentenciar. En la sentència del cas, encara que a ell no se li atribueix cap delicte, el seu nom apareix com un dels membres de la mesa de contractació que va atorgar a Ferrovial la construcció d'un pavelló esportiu a Sant Cugat el 2002. Aleshores encara governava Catalunya Jordi Pujol, de qui Turull sempre va ser un fidel admirador tot i haver-li de retreure el frau a Hisenda. "Estem dolguts i no aprovem els fets del comunicat [de confessió], però reconeixem que Pujol ha fet molt per Catalunya durant la seva vida", va ser la seva reacció després que l'escàndol esclatés.