La dispersió judicial enreda la investigació per l'espionatge dels Mossos

La dispersió judicial està enredant i dificultat la investigació pel suposat espionatge al qual van ser sotmeses una sèrie de persones per part dels Mossos d’Esquadra. Almenys set jutjats de Barcelona estan tramitant la desena de querelles presentades fins ara. Hi ha quatre afectats més disposats a recórrer també als tribunals, tot i que estan a l’espera que tots els casos, com és previsible, siguin tramitats en un únic procediment i per un mateix jutge d’instrucció. Aquestes vigilàncies van ser descobertes quan la Policia Nacional va interceptar el 26 d’octubre de l’any passat agents de la policia autonòmica que es dirigien a la incineradora de Sant Adrià del Besòs per destruir documents.

Els processos judicials oberts per aquestes querelles han seguit camins diferents. Alguns jutges s’han inhibit a favor de l’Audiència Nacional, que va iniciar la investigació, mentre altres magistrats han ordenat la pràctica de diligències, com requerir a la Policia Nacional documentació requisada als Mossos. L’atestat de la Policia publicat per EL PERIÓDICO destaca que la Generalitat va mantenir «un servei il·legal d’espionatge» a través dels Mossos. L’objectiu eren «partits polítics, activistes, personatges públics o privats, entitats, plataformes, tots ells de marcat perfil unionista o constitucionalista».

La primera querella pel presumpte espionatge la va presentar el 15 de desembre del 2017 l’advocat José María Fuster Fabra que, així mateix, n’ha presentat després nou més en nom d’altres afectats suposadament controlats pels Mossos. Aquestes demandes s’han repartit per, almenys, set jutjats de Barcelona. Entre els perjudicats que han fet aquest pas es troben dirigents de sindicats de la policia autonòmica i els seus familiars; l’expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramón Boch; l’Associació Barcelona amb la Selecció, i el periodista Albert Castillón. Aquest març han presentat també querelles Javier Barraycoa, vicerector de la Universitat CEU Abad Oliva, l’As

ociación Españoles de a pie i l’associació Somatemps.

Notícies relacionades

La Policia impedeix que els Mossos cremin documents

La Policia conclou que els Mossos controlaven polítics del PP, Cs, el PSC i el PDECat

El garbuix judicial al voltant d’aquest assumpte no se cenyeix a Barcelona. I és que la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que va iniciar les indagacions i va ordenar la incautació dels documents que es pretenien destruir, es va inhibir del cas i va remetre fa uns quants dies l’atestat policial sobre els documents a la Fiscalia Superior de Catalunya que, al seu torn, el va enviar a la Fiscalia de Barcelona. La primera decisió de la fiscalia va ser sol·licitar a l’Audiència Nacional uns aclariments i concretar on han anat a parar les querelles.

EN PODRIEN SER MÉS... 

La setmana passada, l’advocat Fuster Fabra va presentar un escrit davant la fiscalia en què detalla les 10 querelles que ell ha interposat en nom propi i d’altres persones, així com el seu estat i la decisió que han pres cadascun dels jutjats. No obstant, no es descarta que altres afectats hagin seguit aquest camí amb un altre lletrat. La fiscalia està recopilant informació de les querelles per prendre una decisió.