ACCELERADA A ÚLTIMA HORA

L'Estat va multiplicar per deu les seves licitacions un dia abans d'entrar en vigor la nova llei de contractes públics

Ministeris i comunitats autònomes van convocar 456 contractes el 8 de març quan un dia normal no passen de 40

En plena jornada de la vaga feminista es van publicar 2.500 anuncis d'adjudicacions, entre elles una de 73 milions d'euros

undefined42452710 madrid 09 03 2018 reuni n del consejo de ministros con el nu180320211947

undefined42452710 madrid 09 03 2018 reuni n del consejo de ministros con el nu180320211947 / JUAN MANUEL PRATS

4
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

El 8 de març, 24 hores abans d'entrar en vigor la nova llei de contractes del sector públic, una febre contractadora va afectar l'Estat. El mateix dia que estava convocada la vaga feminista, i amb l'atenció de partits i mitjans de comunicació centrada en la protesta, ministeris, governs autonòmics, universitats i altres ens van publicar 456 anuncis de licitació, quan la mitjana de convocatòries d'aquesta mena i aquestes administracions no supera les 40 diàries.

L'accelerada va multiplicar l'activitat contractadora per 10. No sembla que es tracti d'un sobtat atac de keynesianisme: ministres, consellers autonòmics, rectors, directors generals i altres executius públics amb pressupost a les mans van aprofitar al límit l'última oportunitat per contractar barat i sense les restriccions que imposa la nova llei. Totes les contractes convocades fins aquell dia es regiran per l'anterior legislació, més laxa en drets laborals, transparència, morositat i impacte ecològic.

No és freqüent que surti tan gruixuda la versió en paper del 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) com la del dia 8 de març passat. Només el capítol 'Anuncis. Contractació del Sector Públic', al final del diari oficial, va ocupar 44 pàgines, quan l'habitual és que aquesta secció no s'estengui més de set.

Pluja de licitacions

Els organismes de l'Estat van publicar aquell dia 130 anuncis relatius a licitacions. La comparació amb altres dates dona idea de l'increment: un mes abans, el dijous 8 de febrer, els ministeris, les Corts, el Tribunal Constitucional i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència van publicar 12 anuncis; deu vegades menys. I el mateix 8 de març, però del 2017, els mateixos organismes van sumar tan sols set anuncis de licitació.

L'increment és semblant als governs autonòmics. El mateix 8 de març, últim dia de vida de la vella llei de contractes públics, totes les comunitats autònomes excepte Ceuta van sumar 207 licitacions, contra 20 de publicades el 8 de febrer passat, i set el 8 de març del 2017.

Afectades per la mateixa urgència, universitats de tot el país es van llançar a convocar contractes: 59 el 8 de març passat, contra només una un mes abans i només dues un any abans. Altres poders amb capacitat contractadora, com empreses i ens públics, van publicar aquell dia 60 anuncis de licitació, contra sis el 8 de febrer, i tres el 8 de març de l'any passat.

Hisenda, Ocupació i Foment destaquen per l'increment de licitacions

Entre els ministeris més actius hi destaquen Hisenda (14 contractes quan un mes abans només en va publicar dos), Ocupació (16 licitacions contra una el mes anterior) i Foment (va publicar 26 licitacions contra una mitjana de sis). Entre les comunitats autònomes guanya Madrid: 51 anuncis de contractes el 8 de març (al febrer en va publicar quatre i un any abans, només un). Catalunya va anunciar 16 licitacions (contra dues un mes abans) i Andalusia, 23 (el 8 de febrer només en va anunciar una).

Al Ministeri de Foment atribueixen l'augment a una coincidència d'activitat dels ports de l'Estat. A Hisenda i Ocupació no fan comentaris sobre el fenomen. El secretari general de la Federació de Seguretat Privada del sindicat USO, Basilio Febles, veterà observador de la contractació pública i de la precarietat dels empleats de contractes, creu que "aquest increment en la publicació de concursos únicament obeeix al maligne criteri de seguir aprofitant una llei obsoleta per continuar estalviant-se uns miserables euros". Segons els comptes que fa la seva central, el 8 de març la Plataforma de Contractació del Sector Públic va anunciar 2.500 avisos relatius a licitacions, quan habitualment no supera els 250. La xifra d'USO suma, a les ja esmentades de l'Estat, una altra allau d'anuncis dels ajuntaments.

Contracta milionària

Notícies relacionades

Entre la riuada de contractes convocats hi ha licitacions menors -com el "subministrament de premsa diària i publicacions periòdiques al complex de la Moncloa"- i moltes altres de mitjanes -com el "servei de cafeteries, restaurant i màquines expenedores del Congrés dels Diputats"-, però entre elles també hi desfila una joia de la corona de contractes de serveis de l'Estat: l'expedient 16/18, dedicat a la custòdia dels edificis dels diferents ministeris. Aquest servei de vigilància es va llançar a concurs el 8 de març passat per valor de 73.096.725 euros. Encara que les ofertes s'avaluaran el 25 d'abril i el 17 de maig, les condicions de la contracta es regiran per la llei vella.

"Volen seguir aprofitant una llei obsoleta per estalviar-se uns miserables euros"

Basilio Febles

Secretario general d'USO Seguretat Privada

La legislació anterior permetia a l'Estat i les comunitats contractar més barat i amb menys miraments sobre les condicions de vida dels empleats de les contractes. La nova llei -aprovada a les Corts el 8 de novembre passat i amb entrada en vigor quatre mesos després- incorpora exigències europees en matèria de transparència i igualtat d'oportunitats, obrint la porta a les pimes, i suposa la fi de les contractes 'low cost', ja que ordena als òrgans de contractació "rebutjar les ofertes si comproven que són anormalment baixes".

Temes:

Congrés Govern