El Parlament obre la porta a una investidura a distància

Nou front de batalla en l’inici de la legislatura catalana. Si la situació no era prou enrevessada, la Mesa del Parlament va decidir ahir tramitar la reforma de la llei de presidència que obre la porta a una investidura a distància. La decisió, que ha sublevat l’oposició –el PSC i Ciutadans ja han anunciat que la recorreran– i pot obrir un nou conflicte amb el Tribunal Constitucional, es podria quedar a més en un brindis al sol si els independentistes renuncien finalment a la candidatura de Jordi Sànchez per propiciar la formació d’un Govern «efectiu».

El president de la Cambra, Roger Torrent, va ajornar fa un mes la reforma, que havia demanat Junts per Catalunya (JxCat) en solitari, al·legant defectes de forma. Però ahir dilluns els membres independentistes de la Mesa van decidir donar tràmit a una modificació que busca permetre una investidura telemàtica o per persona interposada. Es tracta d’una fórmula pensada per donar empara a les aspiracions de Carles Puigdemont, però que podria servir també per investir Sànchez una vegada l’expresident ha renunciat a la reelecció.

PSC i Cs anuncien recursos

El problema és que els terminis no quadren. Encara que Junts per Catalunya ha sol·licitat la tramitació de la reforma per la via d’urgència i per lectura única, el PSC i Ciutadans ja han anunciat peticions de reconsideració. Com que seran, amb tota seguretat, desateses, també han avançat que demanaran un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. I aquest moviment endarrerirà diverses setmanes la posada en marxa de la maquinària parlamentària.

Fins al punt que fonts de la Cambra afirmen que és «molt improbable» que la reforma pugui tramitar-se en el pròxim ple ordinari, que dilluns la Mesa va aprovar celebrar i encara no té data. La modificació que proposa Junts per Catalunya obre la porta a la possibilitat que el Parlament pugui autoritzar per majoria absoluta la celebració d’un ple d’investidura sense la presència del candidat a la presidència de la Generalitat, i sense exigir la seva intervenció personal.

Arribi a bon port o no, el més probable és que la vida útil de la reforma sigui molt curta. Jordi Sànchez, a Soto del Real des de fa més de cinc mesos, compareix avui al Tribunal Suprem per tornar a sol·licitar la sortida de la presó. A Junts per Catalunya tenen poques esperances que el jutge Pablo Llarena aixequi la presó preventiva. I, si aquests pronòstics prenen forma, es posaria en marxa l’alternativa: segons les fonts consultades, el principal candidat a president seria en aquest cas Jordi Turull.

Turull no precisa la reforma

L’exconseller de Presidència està en llibertat –encara que segueix investigat i podria ser inhabilitat en els pròxims mesos–, així que no tindria problemes per assistir presencialment al ple i ser investit, i per tant la reforma legal a la qual Torrent ha donat llum verda quedaria en paper mullat. O en un gest per demostrar als votants el compromís dels membres independentistes de la Mesa amb la causa. En tot cas, la decisió xoca de cara amb les directrius que va donar el Tribunal Constitucional en contra d’una investidura no presencial.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

La notícia va coincidir en el temps amb diverses proclames públiques amb què els partits sobiranistes buscaven mantenir alta la moral dels seus després de tres mesos de negociacions infructuoses. Al matí, el portaveu d’Esquerra Republicana (ERC), Sergi Sabrià, es mostrava convençut que avui «serà un dia clau i passaran coses» que permetran la investidura d’un nou president de la Generalitat i disposar d’un Govern efectiu com més aviat millor.

En privat, altres fonts del partit refredaven aquestes expectatives. Les dues úniques opcions per desbloquejar la legislatura estan de moment parades: ni la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) sembla disposada a cedir dos dels seus vots al candidat que acordin Junts per Catalunya i ERC –no els convenç que el nou president se sotmeti a una qüestió de confiança a meitat de la legislatura–, ni Puigdemont i Toni Comín es decideixen de moment a renunciar als seus escons per mantenir la majoria independentista al Parlament.