Ferran López: "Els manifestants anaven beguts i vam témer que usessin armes"

En la seva declaració davant el Tribunal Suprem, l'actual cap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, va defensar l'operatiu del cos durant el referèndum de l'1-O i va assegurar que l'única raó per la qual els seus agents no van tancar més col·legis va ser perquè no disposaven de més efectius per portar a terme l'ordre de la Fiscalia Superior de Catalunya.

Durant les tres hores de declaració, en qualitat de testimoni, en la causa que instrueix el jutge Pablo Llarena contra els que van promoure la consulta sobre la independència, López també va manifestar que els comandaments dels Mossos no van rebre instruccions de la Generalitat per afavorir el referèndum. En la mateixa declaració, que publica aquest dissabte El Confidencial, López va explicar que els mossos no van dissoldre fins a les dues de la matinada la concentració del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia i Hisenda perquè, durant el dia, els manifestants estaven "beguts" i hi havia risc que usessin armes.

Per evitar mals majors. "Quan es va fer la càrrega, que havia de ser a les dues de la matinada, aproximadament, el nombre de manifestants era molt menor que el de la resta del dia, les forces que teníem eren més que les de la resta del dia i, a més, hi va haver un fet", va explicar López, "que unit a aquestes dues coses també s'estan veient per imatges: que alguns manifestants anaven manifestament beguts, la majoria, en males condicions, estaven vandalitzant els cotxes encara més de la Guàrdia Civil, i com que teníem informació que hi havia armes a dins dels vehicles, doncs vam tenir por que en aquesta situacióaccedissin als vehicles, agafessin les armes i a partir d'aquí la situació es descontrolés" [minut 8.18 de la primera part].

"Es donava per fet que els Mossos participarien en el dispositiu com si fos una consulta més, intentant garantir el bon funcionament de la consulta, quan nosaltres aquells dies estàvem sota l'empara d'una ordre judicial que ens vinculava necessàriament i, per tant, el primer missatge va ser que, per favor, aquestes manifestacions ens posaven en una situació que no era estimada per nosaltres. Això va ser el primer missatge", va explicar López al jutge. "El segon va ser que tinguessin clar que per part de Mossos no hi havia cap participació, com ells òbviament ja sabien, ni connivència, en la preparació ni en la participació ni en cap fase prèvia del muntatge d'aquesta votació del dia 1-O" [minut 15,21 de l'àudio superior].

López va negar que existissin informes previs a l'1-O que alertessin que es podien produir greus problemes de seguretat durant la jornada. Documents de la Comissària d'Informació dels Mossos incorporats a la causa asseguren el contrari, apuntalant l'acusació per rebel·lió contra els membres del Govern al subratllar que, tot i el risc de violència, van continuar endavant amb el full de ruta separatista.

Gairebé 7.000 agents

"Nosaltres teníem disponibles amb tots els esforços quasi 7.000 agents, gairebé 6.000 dels quals són de seguretat ciutadana, no són d'ordre públic. Per tant, va ser una instrucció que vam entendre de difícil d'execució. Vam elaborar un informe on això es posava de manifest. Calia un nombre d'agents que era matemàticament inassumible" [minut 28,44 de la primera part]. 

Segons explica El Confidencial, hi ha informes policials que revelen que els caps dels Mossos van concedir dies lliures aquell cap de setmana als agents antiavalots del cos i que en les eleccions del 21-D van participar més efectius que l'1-O, fins a 11.000 funcionaris.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

López es va defensar explicant que, si s'analitzen les hores treballades pel total de la plantilla, el dispositiu de la consulta va ser en realitat el més ampli que hagi dissenyat mai la policia catalana. "Va ser l'únic dispositiu que som capaços de fer. Fent un exercici de realitat. No vam poder fer res més", va insistir.

Seguiment a la Policia

El comandament dels Mossos va rebutjar davant el jutge que aquells dies s'ordenés a la plantilla realitzar un seguiment especial de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per anticipar els seus moviments. Les comunicacions de ràdio dels Mossos, intervingudes per les Forces de Seguretat de l'Estat, han revelat que van ser sotmeses a un espionatge, segons publica El Confidencial. No obstant, López va explicar que aquests missatges s'han malinterpretat i responen a la necessitat que tenien de saber què estava passant. En la seva declaració va dir: "No hi va haver mai cap ordre de fer seguiments ni de vigilar ni de comunicar ni de fotografiar ni de res de res" [minut 41.35 de la segona part].