El PSOE exigeix a Rajoy a una qüestió de confiança si no aprova els Pressupostos

S’acabarà l’entesa entre el PP i el PSOE a causa de l’agreujament de la crisi territorial i l’aplicació de l’article 155. El líder socialista, Pedro Sánchez, que dimecres passat va endurir la seva posició i va exigir ahir a Mariano Rajoy que convoqui eleccions si no és capaç d’aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat del 2018, va elevar ahir la pressió a l’exigir al president del Govern que se sotmeti a una qüestió de confiança si no aconsegueix suports per aprovar els comptes, que l’Executiu preveu presentar el pròxim 23 de març.

Com si el cap de l’oposició i el líder del PP visquessin en dos mons paral·lels, gairebé al mateix temps que Sánchez feia pública la seva posició, Rajoy elogiava la gran coalició aconseguida a Alemanya i demanava als socialistes que fossin «útils» al país, i pactessin un nou model de finançament autonòmic o rubriquessin el pacte de l’aigua.

En canvi, el líder del PP va carregar sense atenuants dissabte contra el PSOE, a l’assegurar que no accepta «lliçons» seves en matèria de pensions o ocupació. També va demanar a l’oposició «construir en comptes de destruir», però la seva envestida, criticant expressament «els xecs sense fons» socialistes –en referència a la petició que les pensions es tornin a revaloritzar amb l’IPC–, denota que no confia a arribar en les pròximes setmanes a grans pactes amb Sánchez.

Amb l’envestida de Rajoy fresca, el secretari general del PSOE va sorprendre ahir amb l’«exigència» al president que se sotmeti a una qüestió de confiança, si no aconsegueix el suport als comptes de Cs, el PNB i grups minoritaris com la Coalició Canària ni tampoc vol avançar les eleccions.

La moció de censura

La Constitució estableix que és el president qui pot sol·licitar la confiança al Congrés, i que ha de dimitir si la Cambra baixa l’hi nega. En mans de l’oposició està presentar una moció de censura, però ja és conegut el fracàs obtingut pel líder de Podem, Pablo Iglesias. En aquest sentit i encara que Sánchez va assenyalar que «no descarta res», la seva estratègia passa, de moment, per exigir a Rajoy que «compleixi la seva responsabilitat institucional i la seva obligació amb la ciutadania».

El líder socialista va al·legar que «els números no donen» perquè una nova moció pugui tirar endavant i que la seva intenció no és ser «president a qualsevol preu», en referència al necessari suport dels partits independentistes. En aquest escenari, Sánchez està lligat de mans i peus i la seva única opció, si vol pressionar al màxim, és demanar a Rajoy que se sotmeti a la confiança del Congrés, igual que van fer Adolfo Suárez, el 1980, i Felipe González, el 1990, sortint del tràngol tots dos airosos.

Sánchez va negar haver canviat de posició i va argumentar que el que ha virat «d’estratègia» ha sigut l’Executiu, al mostrar-se disposat a prorrogar els Pressupostos del 2017 si no aconsegueix suports. Segons la seva opinió, això suposa un «deteriorament del sistema parlamentari», «consolidar les retallades», així com «no rendir comptes davant els ciutadans». 

El líder socialista va reiterar que el país «està paralitzat» per la «guerra freda» entre el Partit Popular i Ciutadans. I per a les «qüestions d’Estat», com el conflicte territorial, Rajoy pot seguir comptant amb el PSOE, va dir, però les «qüestions de Govern –va avisar– haurà de resoldre-les amb el seu soci», en al·lusió als taronges.

Deixar de "podemitzar-se"

Notícies relacionades

Els barons del PSOE desperten de la seva letargia davant Sánchez

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Albert Rivera va instar els socialistes a negociar els Pressupostos i deixar d’estar «tan preocupat» per «podemitzar-se» i mantenir-se en el «no és no». Els morats també van rebutjar la iniciativa de Sánchez i van reiterar que l’única manera de desallotjar Rajoy és a través d’una moció de censura.

Per un altre costat, el líder del PSOE va anunciar que el seu grup s’aixecarà de la taula on es negocia el pacte educatiu si «demà» (per avui) el Govern no es compromet a destinar al sistema el 5% del PIB per recuperar la inversió del 2009, és a dir, un percentatge que suposaria uns 1.500 milions anuals fins al 2020.