La negociació entre JxCat i ERC s'enfanga en el pla de Govern

Les dues forces reediten el debat sobre la fiscalitat de les rendes baixes i mitjanes

L'ordenació del territori, les infraestructures i l'educació, altres punts de xoc

zentauroepp42350804 ple parlament  foto ferran sendra180301145040

zentauroepp42350804 ple parlament foto ferran sendra180301145040 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

Posicions parapetades i avenços mínims. Aquest seria el resum de la marxa de les negociacions entre Junts per Catalunya i ERC de cara a pactar un nou Govern. La gran pedra en el camí de l'acord és el procés constituent, ja que Carles Puigdemont el vol capitanejar malgrat tenir el seu domicili a Bèlgica, motiu pel qual els republicans s'hi oposen, perquè entenen que els subjectes i les entitats que han d'aportar la seva visió viuen, pensen i treballen a Catalunya. Però més enllà d'aquest procés constituent, hi ha més obstacles, sobretot en el terreny econòmic, relacionats amb el pla de govern, és a dir, sobre què fer en aquesta legislatura.

La vella pugna sobre la modificació de l'IRPF ha reaparegut en aquestes converses. S'ha de recordar que una de les comptades vegades que republicans i convergents van fer arribar les seves diferències al gran públic va ser, justament, per l'assumpte fiscal. Els republicans insisteixen a rebaixar el tipus impositiu a les rendes més baixes i mitjanes. Els postconvergents, que temen una pèrdua de recaptació perquè descarten elevar els impostos a les rendes altes (l'IRPF que paguen és dels més alts d'Europa), s'hi neguen. També hi ha un desacord en l'intent d'ERC de maximitzar la recaptació (se suposa que augmentant la pressió) via l'impost de patrimoni.

En els dos casos, sempre dins de la carpeta fiscal, no és difícil observar com la part del PDECat de JxCat intenta marcar el perfil liberal que ells mateix han trobat a faltar durant l'anterior legislatura de pacte amb ERC i, fins i tot, amb els anticapitalistes de la CUP.

Recuperar les vegueries

Pel que fa a ordenació territorial, els postconvergents s'oposen a recuperar les vegueries, una reivindicació històrica del catalanisme i la solució per acabar amb les províncies inspirades en el model francès de manteniment de l'ordre i sempre vistes com a artificials a Catalunya.

També hi ha disputes sobre la llei del territori, on els puigdemontistes, de nou, segurament inspirats pel tarannà liberal que el PDECat vol donar als seus actes, no volen concretar aspectes de relleu sobre aquest mapa de sòls no urbanitzables i, per tant, amb àmplia incidència en el paisatge natural.

Sense abandonar el territori, però ja en el capítol de les infraestructures, els postconvergents aposten per obres de poca inversió, com la construcció d'un tercer carril reversible, separat per una tanca (les denominades Jersey, de formigó) entre Berga i Bagà, en lloc de proposar el desdoblament, com vol ERC. Aquest carril Jersey ja va ser proposat al seu dia per la Generalitat convergent.

La CUP i Sànchez

Notícies relacionades

Finalment, un altre punt de tensió entre els republicans i els puigdemontistes és la conveniència o no d'afrontar un nou pacte nacional per l’Educació.

Tot això respecte a l'acord de Govern que es negocia entre els dos principals partits independentistes. Sobre el pacte d'investidura, que necessàriament ha d'incloure la CUP, sobrevolen, d'altra banda, diversos dubtes. El principal és si els anticapitalistes recolzaran Jordi Sànchez com a president. En privat, membres de la CUP assenyalen que seria lògic en un "Govern restituït" elegir Oriol Junqueras, exvicepresident i que té les mateixes facilitats de l'Estat, és a dir, cap, que Sànchez per poder ser investit.