El jutge ordena la detenció d'Anna Gabriel davant la seva incompareixença

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena encara no ha fet el primer pas per sol·licitar a Suïssa l'extradició de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel i des d'aquest país ja s'ha advertit que "cap extradició ni tampoc cap altra forma d'ajuda jurídica" es produirà "per delictes polítics". De moment el jutge s'ha limitat a transformar l'ordre de citació de l'exparlamentària en una de detenció, al no haver comparegut davant l'alt tribunal aquest dimecres.

A Suïssa li responia el ministre de Justícia, Rafael Catalá, recordant que hi ha un tractat d'extradició firmat entre els dos països, en què s'estableixen els procediments i les circumstàncies per concedir l'entrega del reclamat, de manera que "no s'ha de preveure cap dificultat" al requeriment que dicti Llarena.

Malgrat el previst el magistrat ha decidit seguir la seva pròpia estratègia respecte a les reclamacions internacionals, com va fer quan va anul·lar les euroordres dictades per la jutge Carmen Lamela contra l'expresident Carles Puigdemont i els quatre exconsellers autoexiliats a Brussel·les o es va negar a tramitar-ne una de nova quan el primer es va desplaçar a Dinamarca a fer una conferència, a pesar del que havia sol·licitat la fiscalia.

El que l'Audiència Nacional -òrgan on se solen tramitar les ordres de detenció i entrega europees- hauria fet habitualment és haver dictat avui mateix els requeriments d'arrest nacional i internacional, sobretot al tenir coneixement d'on és la fugida, però el jutge Llarena ha optat per limitar-se a transformar la citació ignorada "sense causa legítima" de l'exdiputada en una ordre de detenció perquè sigui posada a disposició de l'alt tribunal. 

Imprescindible una ordre de presó 

Fonts de l'alt tribunal han precisat que de moment l'ordre d'arrest només afecta Espanya. I fonts jurídiques assenyalen que l'ordre de detenció internacional amb fins d'extradició només es pot dictar amb una ordre de presó -com la que sol·licitava la fiscalia per iniciar el tràmit davant les autoritats suïsses- que la recolzi o una de processament, com la que es preveu que es dicti per als 28 imputats aquest mes de març o quan el magistrat apreciï prou "indicis racionals de criminalitat" contra ells.

Aquesta ordre en el cas d'Anna Gabriel és imprescindible per omplir el formulari previst en la llei 23/2014 de reconeixement mutu de resolucions judicials que el magistrat haurà de completar si vol que hi hagi alguna possibilitat que l'exdiputada sigui extradida a Espanya. 

Sobretot tenint en compte que la seva participació en els delictes de rebel·lió, sedició i malversació es considera d'un "segon nivell", ja que no apareixia en la querella fiscal que va donar origen al procediment. En la segona tanda d'imputacions, en què Llarena la va incloure, la seva implicació també era molt menor que la d'altres imputats, com l'exsecretària general d'ERC, Marta Rovira, que va quedar en llibertat sota fiança de 60.000 euros.

El sistema extradicional suís és molt semblant a l'espanyol. Són els tribunals els que revisen qualsevol petició d'un altre Estat, però el Govern té l'última paraula si els jutges han donat el vistiplau a l'extradició; si l'han denegat, no poden entregar el reclamat en cap cas. 

Folco Galli, portaveu del Departament de Justícia helvètic, s'ha reafirmat en les declaracions de dimarts en què descartava extradir-la. "Fins i tot si resulta que els fets al·legats contra la senyora Anna Gabriel també fossin punibles a Suïssa -per exemple, en virtut dels articles 265 o 266 del Codi Penal ["qualsevol persona que porta a terme un acte amb l'objectiu, mitjançant l'ús de la violència, de canviar la Constitució de la Confederació"]-, l'extradició a Espanya no seria possible", ha sentenciat. 

Delictes polítics

Notícies relacionades

Anna Gabriel no anirà dimecres al Suprem a declarar

Anna Gabriel: "És Suïssa la que decidirà què fa amb mi"

Fonts jurídiques espanyoles recorden que l'article 3 del Conveni Europeu d'Extradició veta les entregues per delictes polítics i consideren que el debat s'ha de centrar en què s'entén per aquest tipus d'il·lícits. Admeten que és difícil distingir-los del delicte de rebel·lió que s'imputa a Gabriel tenint en compte que des de la segona guerra mundial no s'ha donat cap cas a Europa. És per això que dubten que sigui entregada, sobretot amb el precedent d'Hervé Falciani, reclamat per Suïssa per violar el secret bancari. L'Audiència Nacional va rebutjar extradir-lo al considerar que aquest delicte no existeix a Espanya.

Tot unit a la contundència amb què ja s'han pronunciat les autoritats suïsses i al paper secundari que ha tingut Anna Gabriel en el pla secessionista investigat fa pensar a aquestes fonts en la possibilitat que Llarena endarrereixi la petició d'extradició. Consideren que pot ser processada en rebel·lia i jutjada quan posi els peus a Espanya. El delicte de rebel·lió que se li imputa no prescriu fins a transcorreguts 20 anys.