Anar al contingut

CAUSA PER REBEL·LIÓ

Marta Rovira va proposar suspendre l'1-O i Puigdemont s'hi va negar

La secretària general d'ERC, en llibertat sota fiança de 60.000 euros, diu que va sospesar abandonar la política

Pascal declara que va discutir a Brussel·les amb l'expresident, perquè els fets demostren que només valen vies legals

Ángeles Vázquez

El jutge del Suprem Pablo Llarena ha deixat en llibertat amb fiança de 60.000 euros la secretària general dERC, Marta Rovira. / JUAN MANUEL PRATS (ATLAS VÍDEO)

Semblava difícil que les declaracions judicials acordades pel jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena aportessin res de nou al que se sabia del procés. D'aquí la sorpresa que va suscitar que la secretària general d’ERC, Marta Rovira, declarés que al veure la violència que s’estava produint l’1-O va demanar al llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, suspendre la votació, durant una reunió dels partits sobiranistes. L’expresident ho va descartar a l’entendre que amb el nombre de persones presents als col·legis seria complicat portar-ho a terme.

I el seu advocat, per oposar-se a la presó provisional que l’acusació popular que exerceix Vox sol·licitava per a ella, va esgrimir que la número dos d’ERC va valorar no concórrer a les eleccions del 21-D, però va descartar fer-ho per no deixar el seu partit sense cap, ja que l’exvicepresident Oriol Junqueras es troba a la presó per aquesta causa. També va assenyalar que el seu empresonament suposaria «un empitjorament de la situació política». Finalment, el jutge va optar per deixar-la en llibertat amb una fiança de 60.000 euros, a aportar en un termini raonable, en la línia plantejada per la fiscalia, a la qual es va adherir l’Advocacia de l’Estat.

Discussió a Brussel·les

Per la seva banda, la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, per a qui ningú va sol·licitar mesures cautelars, va declarar que va comentar a Brussel·les a l’expresident que el que ha passat durant els últims mesos demostrava la necessitat d’apostar per vies legals, que passen per la Constitució i l’Estatut, per aconseguir la independència. A preguntes de l’advocat de l’Estat, Edmundo Bal, va dir que Puigdemont no es va mostrar d’acord amb la seva apreciació i van acabar discutint.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es farà càrrec de la fiança de Rovira amb els fons de la caixa de solidaritat. La seva és la segona fiança més baixa imposada per als considerats líders del procés independentista; només els membres de la Mesa del Parlament van haver de pagar 25.000 euros, mentre que la que era la seva presidenta, Carme Forcadell, va passar una nit a la presó fins a abonar 150.000 euros.

Reiteració delictiva

El magistrat, que donarà a conèixer avui els seus arguments, va avançar a les parts que no considera que existeixi risc de fuga ni de destrucció de proves, com sembla lògic tenint en compte que les compareixences es produeixen dos mesos després de ser imputades. L’únic risc que el jutge va entendre que podia existir és el de reiteració delictiva, però tan atenuat que amb una exigua fiança queda conjurat.

Marta Pascal abandona el Tribunal Suprem després de la seva declaració. / JUAN MANUEL PRATS

La gestió de l'1-O


Rovira es va desvincular de la gestió del referèndum, al ser preguntada sobre una trucada intervinguda en què li van demanar un llistat de col·legis on votar l’1-O. I també dels tràmits legislatius de les lleis de transitorietat i de la consulta aprovades pel Parlament i suspeses pel Tribunal Constitucional (TC). Sí que va dir que va intentar assistir a totes les reunions a què la va convocar Puigdemont, però no va saber precisar a quines havia anat i quins assumptes s’hi van tractar.

Els informes de la Guàrdia Civil li atribueixen un lloc clau en el comitè estratègic del procés per la seva presència en les trobades que el qui era número dos d’Oriol Junqueras a Economia, Josep Maria Jové, va reflectir a la seva agenda. La imputada va treure importància al document al dir que es tractava de la percepció del que passava del mateix Jové.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, després de comparèixer davant el jutge Llarena. / JOSÉ LUIS ROCA


Encara que Llarena no va preguntar sobre els plans futurs de l’independentisme, els fiscals Consuelo Madrigal Jaime Moreno sí que ho van fer. Rovira va evitar respondre i es va limitar a dir que al seu entendre tant la Constitució com el dret internacional permeten que els catalans siguin consultats. I va coincidir amb Pascal en el fet que «la declaració d’independència era una manifestació política sense efectes jurídics per iniciar un període electoral posterior». Totes dues es van desmarcar també de comportaments violents, encara que sense fer cap referència a les protestes del 20 i el  21 de setembre a Barcelona. Rovira va dir que no estava d’acord amb la violència i Pascal, que la «disgusta».

La líder d’ERC, que va admetre haver firmat en nom del seu partit el full de ruta de març del 2015, subscrita per totes les entitats sobiranistes sota la presidència d’Artur Mas, va justificar les seves reunions amb l’expresident a Brussel·les en un intent d’evitar el bloqueig del Parlament de cara a la sessió d’investidura prevista per al gener, encara que va quedar suspesa cautelarment pel TC. Després, va puntualitzar, de les reunions a Bèlgica es va ocupar la comissió creada a l’efecte i ella no va tornar a tenir més entrevistes amb els fugats.