Rajoy avisa que no avançarà les eleccions generals pels Pressupostos

El Govern central va voler deixar clar ahir que Mariano Rajoy no està obligat a avançar les eleccions generals en cas de no poder tirar endavant els Pressupostos del 2018 ni els del 2019. Fonts de la Moncloa i del Ministeri d’Hisenda van subratllar que la Constitució no exigeix l’aprovació d’uns comptes nous cada any. L’única cosa que preveu la Carta Magna és que sempre hi hagi uns Pressupostos en vigor i això passa de manera automàtica perquè es prorroguen els anteriors (com ha passat aquest any).

Així que, si tècnicament i legalment és possible fer-ho, els de Rajoy adverteixen que podrien aprofitar aquest marge, una manera de mirar de treure’s de sobre la pressió a què l’estan sotmetent els seus dos socis prioritaris, Ciutadans (Cs) i Partit Nacionalista Basc (PNB). Els d’Albert Rivera els recorden cada dia que no recolzaran els comptes si no destitueixen la senadora Pilar Barreiro pel fet que està investigada en la trama Púnica  (un argument amb el qual posen el focus constant en els múltiples casos de corrupció del PP) i els nacionalistes bascos els critiquen també la seva inacció política a Catalunya i els avisen que no s’asseuran amb Rajoy fins que el 155 s’acabi.

Cansats d’aquesta pinça, al Govern i al PP han trobat aquesta sortida argumental, amb què intenten alleujar la delicada situació en la qual estan després de l’avanç de Cs en les enquestes, els nous episodis de corrupció al voltant dels populars i el fet que el PNB estigui defensant incloure el dret a decidir a l’Estatut de Gernika.

Hi ha marge per aprovar-los

Rajoy és l’únic que pot prendre la decisió d’acabar la legislatura i avançar les eleccions generals. Aquest botó electoral només el té ell i decidirà en el seu moment si políticament li interessa prémer-lo o no. Claus seran les eleccions municipals i autonòmiques de la primavera del 2019, l’expansió de Cs a tot Espanya i la situació que el polític gallec tingui en aquell moment a dins del seu partit. «El que és desitjable, no obstant, és tirar endavant els Pressupostos aquest any i hi ha marge encara per fer-ho», assenyala un alt càrrec de la Moncloa.

A Hisenda estan preparats en el cas que aquest any no hi pugui haver acord; un pacte que en circums-tàncies normals hauria d’arribar abans del 30 de març perquè donés temps a la tramitació abans de l’elaboració dels següents. En aquest escenari, Cristóbal Montoro va explicar ahir al Congrés que portaria «a partir d’abril o maig» reials decrets llei per actualitzar algunes partides, com les que es refereixen a l’oferta pública d’ocupació i les pensions. El Govern ho tindria fàcil per tirar-los endavant, ja que arribarien pactats amb els sindicats, un argument que pesaria en la decisió de tots els partits de l’oposició, inclòs el PSOE.

Fonts d’Hisenda van assenyalar que la creença que un Executiu no pot governar sense Pressupostos ha quedat «obsoleta», perquè pot fer-ho sempre que compleixi les previsions dels quadros macroeconòmics que es presenten davant les autoritats europees. El sostre de despesa i els objectius de dèficit, obligacions que va introduir Brussel·les per controlar els països amb dèficit, sí que es podrien aprovar a l’estiu, afegeixen aquestes fonts. Els socialistes ja van donar suport als del 2017 a canvi d’elevar el salari mínim interprofessional.

La contesa

La competició de Cs i PP pels electors del centredreta s’està agrint. El daltabaix en les enquestes ha endurit el discurs de la direcció popular cap al seu soci. Ahir els dos partits van competir per qui defensava millor la unitat d’Espanya en la sessió de control i el PP va tornar a demanar la dimissió de Rivera per l’informe del Tribunal de Comptes que no va avalar la comptabilitat de Cs. 

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Aquest organisme ha detectat que el partit taronja va incórrer en un incompliment susceptible de constituir una infracció: pagaments de terceres persones comptabilitzats com a donacions en espècie per valor de 14.000 euros. El número dos de la formació, José Manuel Villegas, va detallar que aquests diners els van donar alguns candidats de la seva pròpia butxaca «per pagar-se la seva campanya» encara que «no ho havien d’haver fet».

En tot cas, encara que el Tribunal de Comptes no ha obert un expedient sancionador i el PP ha descartat portar l’assumpte als tribunals, els populars no volen abandonar el tema. Han convocat per avui a la comissió sobre finançament dels partits del Senat diversos exmembres de Cs que van acabar malament amb Rivera per parlar dels comptes.