DES DE MADRID

El PNB, "mimat i consentit" a Madrid

Els nacionalistes bascos corregeixen posicions i emfatitzen les seves reclamacions polítiques davant la debilitat de Rajoy

4
Es llegeix en minuts
José Antonio Zarzalejos
José Antonio Zarzalejos

Periodista

ver +

El passat 3 de febrer la Fundació Gregorio Ordóñez (assassinat per ETA el gener de 1995) entregava el seu premi anual a l’ex primer ministre francès d’origen català Manuel Valls. A l’acte a Sant Sebastià van assistir la vicepresidenta del Govern i els ministres de l’Interior i de Defensa. També José María Aznar i Ana Botella, Jaime Mayor Oreja, Fernando Savater i víctimes del terrorisme. La trobada va ser emotiva, com sempre, però aquest any va resultar especialment significativa pel discurs serè però determinant de la viuda del regidor donostiarra assassinat. Ana Iribar –recollint l’ambient de malestar que es comença a manifestar a Euskadi davant la correcció de posicions del PNB– va denunciar que els crims d’ETA es van produir sota la «freda i impassible mirada de les institucions basques» governades pel nacionalisme, al qual va titllar de «consentit i mimat» i que utilitza –tot un avís a Mariano Rajoy– les «institucions de l’Estat per reivindicar fantasies».

 Tots els assistents, començant pels membres del Govern, van entendre a què s’estava referint Iribar. Perquè 48 hores després es coneixia l’aportació del PNB a la ponència parlamentària que estudia la reforma de l’Estatut de Gernika del 1979. Els nacionalistes bascos reclamen un «concert polític» amb l’Estat similar a l’econòmic, que reconegui Euskadi com a subjecte polític, com una nació, i el dret a decidir del País Basc i una relació plenament bilateral –d’igual a igual– entre Madrid i Vitòria. Els nacionalistes bascos plantegen aquesta reforma com a tal, sense lleis de desconnexió, sense referèndum independentista, sense desafiaments.

 Volen que l’Estatut basc reflecteixi la seva sobirania per no exercir-la, però amb l’aspiració que consti. Evitant les formes abruptes i les urgències curtterministes, la reivindicació no difereix en el que és substancial d’un plantejament secessionista en latent, en hibernació. I el PNB ho fa sense el suport d’EH Bildu (els hereus de HB són mals companys de viatge), però amb el suport d’Elkarrekin Podemos (11 diputats autonòmics de 75) que a Euskadi són de la corda errejonista. El PSE-PSOE, que governa en coalició amb el PNB, no accepta aquesta reforma estatutària i menys encara el PP. L’esquerra abertzale, a través del seu portaveu, Maddalen Iriarte, ha deixat les coses clares: «La reforma de l’Estatut és un pas; l’objectiu és la república basca independent».

El Govern de Rajoy sap que els nacionalistes bascos han obert un nou front, encara que no ho vol reconèixer, en plena ebullició de l’independentisme català i quan l’enfrontament amb Ciutadans arriba a un clima d’oberta hostilitat i ja sembla un partit que ha entrat en un espiral electoral triomfant. Rajoy és conscient que si perd la complicitat del PNB –el president del qual, Andoni Ortuzar, ha atacat Cs als mitjans bascos de manera inclement, denominant-los «gossos de presa», aterrit davant la possibilitat que arribin al Govern–, la legislatura se’n va en orris. Però també sap que els nacionalistes no solament no negociaran els Pressupostos sota el 155 a Catalunya. Exigiran també receptivitat a les seves reclamacions confederals i transferències sensibles: Seguretat Social i, sobretot, Institucions Penitenciàries i gestos en algunes normes com la derogació parcial de la llei mordassa. Alfonso Alonso,llei mordassa. president del PP basc, ha llançat, no obstant, la veu d’alarma: «S’ha de parar el PNB».

El pla del nacionalisme basc és integral per aprofitar la minoria de Rajoy. Ja ha fet tirar endavant la llei quinquennal de la quota amb grans avantatges i ara es tractaria de fer un pas més amb el nou Estatut i demostrar que la seva política és més funcional que la d’Arnaldo Otegi aconseguint –o mirant de fer-ho– un acostament de presos etarres al País Basc –selectivament, de forma semblant a com ho ha fet Emmanuel Macron– i gestionant les presons basques, una competència que ja té Catalunya.

Blanqueig tàctic

Notícies relacionades

L’esquerra abertzale s’ha adonat de la jugada del PNB i està intentat un blanqueig tàctic i estratègic. Otegi va ser rebut per la patronal basca el 29 de gener, malgrat que fonts de l’organització empresarial reconeixen que la reunió no va escurçar cap distància amb EH Bildu. Una trobada entre esquerra abertzale i empresariat basc produïda just quan s’acaba de publicar La bolsa y la vida. La extorsión y la violencia de ETA contra el mundo empresarial, un estudi exhaustiu del xantatge etarra, que xifra en 25.000 milions d’euros els estralls de la banda etarra durant els seus 58 anys d’activitat terrorista iniciada amb l’assassinat de la nena Begoña Urroz.

La situació a Euskadi s’està complicant i, derivadament, en el conjunt d’Espanya. El PNB observa amb alarma l’ascens de Ciutadans, que considera un partit extremadament hostil a l’autogovern financer basc, per una banda, i a la prima electoral del sistema D’Hont, per una altra, que els de Rivera estan entossudits a canviar. Per aquesta raó els nacionalistes es debaten entre ajudar Rajoy –el mal menor– o persistir en l’explotació de la minoria del PP que potser no pugui suportar sense ruptura el calat de les seves reclamacions. Al PNB se sap que el temps de Rajoy s’està acabant i mediten si és millor deixar-lo caure o sostenir-lo un temps perquè el tsunami taronja de Rivera s’amanseixi.