El jutge de Barcelona que investiga l'1-O també inclou el delicte de rebel·lió

El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, ha inclòs en la seva investigació una trentena de persones pels preparatius del referèndum unilateral de l'1-O els delictes de rebel·lió i sedició, ampliant una causa que va ser oberta per malversació, prevaricació, desobediència i revelació de secrets.

Així els ho va comunicar ahir el magistrat als cinc investigats que estaven citats a declarar: l'excap de gabinet de la Conselleria de Governació, Jordi Cabrafiga, i quatre empleats del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), als quals s'investiga per la web de l'1-O.

A l'acabar les declaracions, cap d'aquests cinc investigats han volgut fer declaracions als mitjans, si bé l'advocat de l'acusació particular, que exerceix Vox, Javier Ortega, ha explicat que tots ells han coincidit a negar que participessin en la presa de decisions relacionades amb l'1-O.

Cap ordre política

També han assegurat, segons aquest lletrat, que no van rebre ordres polítiques i que, "quan es van adonar que el que es feia era il·legal, van deixar de costat la feina que feien", encara que Ortega ha considerat que aquestes declaracions formen part del legítim dret a defensa.

En la seva opinió, la investigació realitzada per la Policia i la Guàrdia Civil confirma la participació "directa" d'aquestes persones en la posada en marxa de la web del referèndum de l'1-O, referèndum.cat, i que a més van intentar "evitar els mecanismes de bloqueig que havien dictat tant el jutge instructor com la fiscalia".

L'advocat ha explicat que encara queda pendent determinar qui va pagar la pàgina web i fins a quin punt l'administració va participar econòmicament en la seva posada en marxa. El jutge ha acordat que inclourà en la causa tots els correus electrònics dels 32 acusats, des del març fins a octubre de l'any passat, de manera que, segons aquest lletrat, es podrà demostrar la participació dels investigats en la posada en marxa de la web.

La web del referèndum

Els cinc imputats que han declarat avui han respost tant a les preguntes dels seus advocats, com del fiscal i del jutge, que ha intentat aclarir diversos aspectes tècnics relacionats amb la posada en marxa de la web referèndum.cat. Segons altres fonts del cas, amb les declaracions d'avui el magistrat volia determinar com funcionava la web referèndum.cat, qui gestionava els servidors i qui tenia responsabilitat sobre el domini.

Jordi Cabrafiga va ser el responsable de supervisar el projecte de la web referèndum.cat, segons un informe de la Guàrdia Civil inclòs en el sumari, i de coordinar decisions amb altres departaments de la Generalitat. El 8 de setembre, Cabrafiga, que era cap de gabinet de la Conselleria de Governació -dirigida llavors per Meritxell Borràs-, va demanar a un informàtic de la Conselleria d'Economia que li enviessin a partir de llavors missatges a un telèfon "net, amb SIM nova i sense rastrejar".

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Per la seva part, Arroyo ha sigut director del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació), una empresa pública de la Generalitat en la qual s'integren tots els serveis informàtics i de telecomunicacions de l'administració catalana, a la qual la justícia va ordenar bloquejar temporalment les seves funcions de consulta de dades abans de l'1-O perquè no poguessin ser traslladats a una altra aplicació per ser usades durant el referèndum.

Les pròximes declaracions d'aquesta causa estan previstes per al pròxim dia 13, quan estan citats el jutge i exsenador d'ERC, Santiago Vidal, i l'expresident del Consell Nacional per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer.