El Govern veu amb bons ulls Artadi perquè va ajudar amb el 155

El 4 de desembre passat, el secretari d’Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, a qui el Govern central va designar per gestionar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució sobre el terreny, va anar al Senat per explicar com havien anat els primers 38 dies de la intervenció. Des de la tribuna de la Cambra alta, Bermúdez de Castro va subratllar l’ajuda dels alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya en la gestió del dia a dia i va destacar que molt pocs van dimitir després del cessament fulminant de tots els consellers i el president. I va posar d’exemple Elsa Artadi. L’ara diputada de Junts per Catalunya era la directora general de Coordinació Interdepartamental i va portar a terme una tasca «fonamental», segons el secretari d’Estat, per aplicar el 155 i preparar els Consells de Ministres catalans que s’organitzaven a la Moncloa.

Bermúdez de Castro va assegurar, a preguntes de Ciutadans, que Artadi, que en aquelles dates ja era cap de campanya de Carles Puigdemont, havia viatjat a Brussel·les a compte de dies lliures i havia pagat el viatge amb els seus diners, per la qual cosa no tenia cap motiu per destituir-la. «Després [Artadi] dirà el que vulgui fora de la feina», va afirmar el número dos de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, però dins estava «complint». La política catalana va ocupar aquell càrrec clau per a l’organització interna de la Generalitat fins al 19 de gener, data en què va ser destituïda per incompatibilitat al ser elegida diputada.

Sense comptes pendents amb la Justícia

Aquest episodi serveix per esbossar la posició del palau de la Moncloa davant el nom d’Artadi. Segons fonts governamentals, a l’opinió expressada de Bermúdez de Castro en el seu moment s’uneix la circumstància que els altres candidats que s’han inclòs en les quinieles tenen comptes pendents amb la justícia, com Josep Rull i Jordi Turull, o estan empresonats, com Jordi Sànchez, expresident de l’ANC. La nova portaveu al Parlament de Junts per Catalunya no té cap llast als tribunals i ha demostrat que «se cenyeix a la legalitat», assenyalen aquestes fonts. Entre els altres noms, sobretot el de Jordi Turull, és vist amb recel perquè consideren que l’exconseller postconvergent «és igual de radical que Puigdemont» i no seria capaç de «millorar la situació ni obrir un diàleg amb l’oposició».

El Govern confia que la reforma de la llei de la presidència de la Generalitat per permetre una investidura a distància no prosperi i els sobiranistes trobin la manera d’encaixar la figura de Puigdemont sense que hi hagi una resolució del Parlament ni cap document oficial ho deixi negre sobre blanc. Davant aquesta situació, asseguren a la Moncloa, l’expresident es podria «retirar» i exercir el seu càrrec simbòlic «fins que la justícia el reclami». 

Catalá i la pena de presó permanent revisable

Notícies relacionades

El currículum d'Elsa Artadi que menysté Albiol

JxCat impulsa sense ERC la reforma legal per investir Puigdemont a distància

En la roda de premsa habitual després de la reunió del Consell de Ministres, el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, no va voler comentar la possibilitat que Artadi aconsegueixi concitar el suport dels sobiranistes i va intentar rebaixar la tensió amb els independentistes al no opinar sobre l’informe dels lletrats del Parlament, segons el qual el compte enrere de dos mesos per investir un pre­sident no s’ha activat. Méndez de ­Vigo va reclamar a Roger Torrent que faci cas als lletrats i iniciï una nova ronda de contactes amb els diferents grups amb el propòsit de proposar un candidat sense càrregues judicials. 

Menys constructiu es va mostrar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en aquella mateixa trobada amb la premsa. A l’explicar els nous delictes que el Govern proposa incloure en la pena de presó permanent revisable, Catalá va assenyalar que a França o Alemanya la sedició i la rebel·lió estan inclosos en aquell càstig. És una dada, sí, però una es pot preguntar si necessària en aquests moments.