El Govern va advertir que hi hauria càrregues policials l'1-O

El Govern central va advertir repetidament en la reunió de la junta de seguretat de Catalunya que si s'obrien els col·legis electorals l'1-O hi hauria càrregues policials. Per això va demanar fins a l'últim moment la desconvocatòria del referèndum il·legal "per evitar possibles altercats d'ordre públic". 

Segons revela la Cadena SER, que ha tingut accés a l'acta de la sessió extraordinària de la Junta de Seguretat de Catalunya que es va celebrar el dia 28 de setembre, dos dies abans de la celebració del referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, la Generalitat va anar a la reunió amb la intenció de celebrar el referèndum malgrat tenir constància que si no es tancaven els col·legis la policia actuaria fins i tot fent ús de la força. 

La posició de Puigdemont

Puigdemont, que presidia la junta, va insistir que el bé superior era "no afectar la normal convivència ciutadana", mentre que Interior va subratllar que el "principal bé a protegir és el compliment de la legalitat i del mandat judicial rebut". Segons l'acta de la reunió, Puigdemont va assegurar que "el bé sagrat al qual no es pot renunciar és la convivència ciutadana, que és un dret fonamental i que té com a màxim garant el president (ell mateix) perquè un mandat judicial no es pot anteposar als drets dels ciutadans".

L'advertència de Pérez de los Cobos

La principal advertència la va realitzar el director del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat, el coronel Pérez de los Cobos, demanant directament al llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, "que fes una crida perquè els col·legis no s'obrissin l'1 d'octubre" i després el Delegat del Govern a Catalunya, Josep Enric Millo, amb una petició molt concreta també per a Puigdemont perquè desconvoqués l'acte.

La posició de Trapero

Durant aquesta reunió, el llavors major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, es va comprometre a complir la llei i les ordres de les autoritats judicials. Trapero va insistir, segons informa la SER, que la previsió apuntava que més de dos milions de persones sortirien al carrer aquell dia i que el que s'havia d'aconseguir era "portar a terme aquella ordre judicial preservant la convivència i actuant amb proporcionalitat i congruència, fent ús de la força únicament quan s'hagin de repel·lir agressions a la policia o a terceres persones i evitant causar un dany major al que es pretén evitar".

El Ministeri de l'Interior, no obstant, ha acusat després els Mossos de "passivitat" i "inactivitat" per permetre l'obertura dels col·legis electorals, i donant les coordenades dels moviments policials per evitar l'acció de la policia.

La posició de Forn

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Durant la reunió, el que va ser conseller d'Interior, Joaquim Forn, va deixar clar que "la resta de les forces i cossos de seguretat haurien d'actuar únicament a requeriment dels Mossos". No obstant, Interior va insistir que "la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es dirigeix a totes les forces i cossos de seguretat de la mateixa manera, per la qual cosa tots els cossos estan obligats a complir la resolució dictada pel TSJC sense necessitat de requeriment previ".

En la reunió de la Junta de Seguretat també hi van assistir el secretari general d'Interior, Cèsar Puig, el director general de la Policia dels Mossos, Pere Soler, i la cap de l'assessoria jurídica del Departament d'Interior, Marta Gordi. Com a representants del Govern hi van assistir el Secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, el Delegat del Govern a Catalunya, Josep Enric Millo, el Secretari General Tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, i el Director del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat, Diego Pérez de los Cobos.