Manual per al "conflicte màxim"

Entre els 20.515 correus electrònics analitzats a l’exsecretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, i els 147 folis que la Guàrdia Civil va confiscar al despatx de l’exsecretari general d’Economia, Josep Maria Jové, s’esbossa quin era el pla de Junts pel Sí (JxSí) per després de la declaració unilateral d’independència (DUI). Un full de ruta que mai va arribar a veure la llum ara en poder del jutjat número 13 de Barcelona, que investiga la preparació del referèndum unilateral de l’1-O i de les estructures d’estat. L’institut armat explica en diversos informes que integren aquesta causa el pla per a una «república» quimèrica.

Les urnes, a l'ANC

Jové, considerat mà dreta de l’exvicepresident Oriol Junqueras, va proposar que les urnes fossin fabricades pels ciutadans en un procés participatiu i que es guardessin en locals de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). En les anotacions hi figura la proposta d’efectuar un «procés participatiu i festiu a tot el país», en referència a Catalunya, per «fabricar les urnes a partir de la compra de materials en brut» en un procés coordinat pel Govern de la Generalitat. «Això és absolutament imbatible», exclamava al text. I llavors proposava que les urnes fabricades fossin guardades al local que decidissin els ciutadans o «en locals de l’ANC». «No és el mateix comprar urnes que metracrilat», deia en referència a la dificultat que podia comportar la compra de les urnes.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i Puigdemont | Directe

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

En opinió de Jové, la clau era la mobilització, una cosa «òbvia» perquè suposaria la consecució de «l’èxit davant l’Estat» i també perquè «els comuns i altres actors» no se’n podrien despenjar. «La mobilització passa per descentralitzar en la societat civil part de l’execució dels preparatius», recalcava l’exsecretari general d’Economia, alhora que plantejava l’anunci de la preparació del referèndum «com a contraatac català a la pressió judicial».

Doble urna

La Generalitat va plantejar la possibilitat de celebrar una «doble urna» per votar en unes eleccions i un referèndum amb la finalitat de provocar una situació de «conflicte màxim» amb l’Estat i poder declarar la independència. «Es persegueix forçar l’Estat a l’acció, sigui prohibint-lo (el més probable), tolerant-lo (difícilment) o autoritzant-lo (¿impossible?)», diuen uns apunts sota l’encapçalament Confidencial OMIA (Oficina de Millora de les Institucions d’Autogovern) i que estan «sense firmar», segons els investigadors.

Els impulsors del procés temien que si l’Estat tolerava un referèndum unilateral podria ser «contraproduent», ja que els independentistes el veurien com una «farsa» i els unionistes el boicotejarien, cosa que reduiria la participació i en dificultaria l’homologació internacional. En canvi, la fortalesa de la doble urna era que ERC i CDC es podien presentar per separat a les eleccions per «maximitzar els suports electorals» i crear un espai per a la suma d’actius (els comuns) que forcés l’Estat a «actuar clarament».

Segons l’informe, l’Estat podia optar per prohibir les dues urnes amb una actuació judicial i policial que «posés en tensió» els Mossos d’Esquadra, en un escenari que «legitima el Parlament i el Govern a declarar la independència», encara que amb el dubte de si les dues institucions podrien recuperar la capacitat política al quedar en funcions.

L’altra opció sospesada en aquest escenari era que l’Estat assumís que no podia evitar les eleccions, però sí el referèndum. Creien que davant d’això es crearia una protesta ciutadana a favor de les opcions independentistes, que d’aquesta manera obtindrien la majoria absoluta en vots i en escons, «donant legitimitat a la independència».

En l’informe es detalla com l’expresident del Consell Nacional per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, un dels savis de capçalera de l’Executiu català, va advertir a JxSí que no disposar de la majoria absoluta de vots favorables a la independència podia significar el final del full de ruta, i només es contemplava preparar les estructures d’Estat, però sense desplegar-les. . Bons canviables amb truc

La documentació revela que la Generalitat estava portant a terme tota una planificació per finançar a la futura «república». Per a això, havia planejat una emissió de «bons canviables», enganyant el Ministeri d’Hisenda, amb la finalitat de reintroduir-se en els mercats financers. En paral·lel, el Govern de la Generalitat estava buscant una agència de ràting i per a això havia mantingut reunions a Londres amb diverses d’aquestes agències i havia desplegat un ventall de trobades a Noruega, per buscar finançament, i a Irlanda, amb l’objectiu d’esbrinar com funcionava el deute.

Jové precisava com farien néixer els «bons canviables»: «tècnicament» s’argumentaria que l’objectiu era reduir costos amb el finançament obtingut en l’emissió que destinarien a cancel·lar uns shuldshein, que és un tipus de deute similar als pagarés, sotmesa a la legislació alemanya, i que havien utilitzat algunes comunitats autònomes per finançar-se, entre elles, Catalunya.

No obstant, al mateix text, la mà dreta de Junqueras reconeixia que el «principal objectiu» era «reintroduir-se als mercats», ja que amb la crisi econòmica i la intervenció d’Hisenda se’ls va tancar aquesta possibilitat ja que la qualificació del deute català es va arribar a situar gairebé en els nivells del bo porqueria.

Tots els impostos

El deposat Govern de Puigdemont i Junqueras preparava la recaptació directa a partir de l’octubre de l’any passat de tots els impostos, fins i tot els no cedits per l’Estat com l’IRPF i l’IVA, segons els correus electrònics que s’intercanviaven diferents càrrecs de gestió econòmica de la Generalitat durant el mes de setembre.